Tema 66
Anàlisi comptable. Estats comptables. PGC i comptes anuals.
Introducció
La comptabilitat és la llengua franca del món empresarial i el sistema d’informació econòmica més important de l’empresa. Registra, classifica i sintetitza els fets econòmics per oferir una imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats, requisit que l’article 34.2 del Codi de Comerç converteix en mandat legal. La seua regulació a Espanya es fonamenta en el Codi de Comerç (1885), el Text Refós de la Llei de Societats de Capital (RDL 1/2010), el Pla General de Comptabilitat aprovat pel RD 1514/2007 i el PGC PiMES (RD 1515/2007), reformats substancialment pel RD 1/2021, que va adaptar la NRV 14a (ingressos, NIIF 15) i la NRV 9a (instruments financers, NIIF 9).
L’anàlisi comptable abasta tres plans: el marc conceptual (principis i hipòtesis bàsiques), el marc normatiu (PGC, normes internacionals i sectorials) i el marc aplicat (comptes anuals, auditoria i informació no financera). En les últimes dues dècades, la convergència amb les NIIF/IFRS i la irrupció de la CSRD (Directiva 2022/2464) han reconfigurat el paradigma comptable, ampliant-lo cap a la sostenibilitat.
1. Concepte i marc legal
1.1. Concepte de comptabilitat
L’AECA (Asociación Española de Contabilidad y Administración de Empresas) defineix la comptabilitat com «sistema d’informació que identifica, mesura, registra i comunica informació econòmica sobre una entitat per facilitar la presa de decisions per part dels seus diferents usuaris». La definició inclou quatre funcions essencials: identificar fets rellevants, mesurar-los en unitat monetària, registrar-los seguint el mètode de la partida doble (Pacioli, 1494) i comunicar-los als usuaris mitjançant estats financers normalitzats.
Tipologies habituals: comptabilitat financera (estats davant de tercers, regulada i obligatòria); comptabilitat de gestió o analítica (interna, orientada a costos i a la presa de decisions, abordada en el Tema 43); comptabilitat fiscal (quantifica les bases imposables de l’IS, IVA o IRPF); comptabilitat pública (Pla General de Comptabilitat Pública); i comptabilitat social i de sostenibilitat (Tema 69), que mesura l’impacte en capital natural i humà.
Els usuaris de la informació comptable són múltiples: socis i inversors, creditors i entitats financeres, Administració tributària, treballadors i els seus representants, clients, proveïdors i la societat en general. Cadascun demana una perspectiva distinta, la qual cosa justifica el principi d’imatge fidel com a denominador comú.
1.2. Marc normatiu espanyol
El sistema comptable espanyol és un sistema continental codificat, amb una forta influència legal, davant del model anglosaxó basat en estàndards professionals (UK GAAP, US GAAP). Esta distinció té conseqüències pràctiques: a Espanya el legislador estableix les regles amb caràcter obligatori i l’ICAC les desenvolupa mitjançant resolucions tècniques, mentre que en els sistemes anglosaxons són els col·legis professionals (FASB, IASB) els qui emeten estàndards d’aplicació voluntària o quasi-voluntària. La convergència internacional iniciada amb l’adopció del Reglament (CE) 1606/2002 ha acostat els dos models, però les diferències d’arrel subsisteixen. La jerarquia normativa és:
• Codi de Comerç (1885), arts. 25-49: llibres obligatoris (Diari, Inventaris i Comptes Anuals), legalització en el Registre Mercantil, formulació dels comptes anuals.
• LSC (RDL 1/2010), arts. 253-284: formulació, aprovació, dipòsit i verificació dels comptes anuals en societats de capital. La reforma del RDL 18/2017 va incorporar la informació no financera.
• Llei 22/2015 d’Auditoria de Comptes i el RD 2/2021 que la desenvolupa.
• PGC (RD 1514/2007) i PGC PiMES (RD 1515/2007), reformats pel RD 602/2016, RD 1/2021 i per les Resolucions de l’ICAC.
• Llei 11/2018 d’informació no financera i diversitat.
• Resolució ICAC de 10 de febrer de 2021 sobre reconeixement d’ingressos pel lliurament de béns i la prestació de serveis.
• NIIF/IFRS adoptades per la UE (Reg. 1606/2002): obligatòries en comptes consolidats de grups cotitzats.
• CSRD (Directiva UE 2022/2464): reporting de sostenibilitat, transposada parcialment a l’ordenament espanyol el 2024.
Convé matisar que la reforma del RD 1/2021 va suposar l’actualització més rellevant del PGC des de la seua aprovació el 2007. La NRV 14a (ingressos per lliuraments de béns i prestacions de serveis) es va reescriure íntegrament conforme a la NIIF 15, incorporant el model de cinc passos (identificació del contracte, identificació d’obligacions d’actuació, determinació del preu de la transacció, assignació i imputació al resultat). La NRV 9a (instruments financers) es va alinear amb la NIIF 9, introduint la classificació per model de negoci (cost amortitzat / valor raonable amb canvis en PiG / valor raonable amb canvis en PN) i el model de pèrdues esperades per al deteriorament. Estes dues reformes tenen transcendència directa en el reconeixement d’ingressos del sector serveis, el sector immobiliari i la banca.
Marc normatiu espanyol
Cronologia de la regulació comptable (1885 – 2022)
2. El Pla General de Comptabilitat
2.1. Estructura del PGC 2007
El PGC 2007 manté una estructura en cinc parts, hereves del PGC 1990 però alineades amb les NIIF:
(1) Marc conceptual: comptes anuals, requisits, principis comptables, elements dels comptes anuals i criteris de valoració. És l’única part d’aplicació obligatòria també en el PGC PiMES.
(2) Normes de registre i valoració (NRV): 23 normes que desenvolupen els criteris per a cada element (immobilitzat material, intangible, instruments financers, existències, ingressos per contractes amb clients —reformada el 2021 conforme a NIIF 15—, provisions, impost sobre beneficis, etc.).
(3) Comptes anuals: defineix els models normal i abreujat, el seu contingut i les normes d’elaboració.
(4) Quadre de comptes: estructura decimal en set grups obligatoris i dos addicionals:
Grup 1 — Finançament bàsic (capital, reserves, resultats, deutes a llarg termini). Grup 2 — Actiu no corrent (immobilitzat intangible, material, inversions immobiliàries, financeres a llarg termini). Grup 3 — Existències. Grup 4 — Creditors i deutors per operacions comercials (clients, proveïdors, HP, SS). Grup 5 — Comptes financers (deutes a curt, tresoreria). Grup 6 — Compres i despeses. Grup 7 — Vendes i ingressos. Els grups 8 i 9 (despeses i ingressos imputats al patrimoni net) són obligatoris només per al PGC normal.
(5) Definicions i relacions comptables: explica el contingut i motiu de càrrec o abonament de cada compte.
PGC 2007 · Quadre de comptes
Els 9 grups del quadre de comptes
| Grup | Denominació | Contingut principal | PGC PiMES |
|---|---|---|---|
| 1 | Finançament bàsic | Capital, reserves, resultats, deutes LT | Sí |
| 2 | Actiu no corrent | Immobilitzat intangible, material, inversions immobiliàries i financeres LT | Sí |
| 3 | Existències | Mercaderies, matèries primeres, productes semiacabats i acabats | Sí |
| 4 | Creditors i deutors comercials | Clients, proveïdors, HP creditora/deutora, SS | Sí |
| 5 | Comptes financers | Deutes a curt termini, inversions financeres CT, tresoreria | Sí |
| 6 | Compres i despeses | Aprovisionaments, despeses de personal, serveis exteriors, amortitzacions | Sí |
| 7 | Vendes i ingressos | Import net de la xifra de negocis, altres ingressos d'explotació, ingressos financers | Sí |
| 8 | Despeses imputades a PN | Pèrdues per valoració d'instruments financers, cobertures | No (facultatiu) |
| 9 | Ingressos imputats a PN | Guanys per valoració d'instruments financers, cobertures, subvencions | No (facultatiu) |
2.2. Principis comptables
L’art. 4 del PGC enumera sis principis obligatoris que s’han d’aplicar en la comptabilització de les operacions:
(1) Empresa en funcionament (going concern): es presumeix que l’activitat continuarà en un horitzó previsible, la qual cosa justifica valorar al cost i no al valor de liquidació.
(2) Meritació: els fets econòmics s’imputen a l’exercici en què es produeixen, amb independència del cobrament o pagament. És el principi que separa la comptabilitat financera de la de caixa.
(3) Uniformitat: una vegada adoptat un criteri, es manté en el temps, excepte canvi justificat i reflectit a la memòria.
(4) Prudència: es reconeixen únicament els beneficis realitzats a la data de tancament, mentre que els riscos previsibles es comptabilitzen tan prompte com es coneixen.
(5) No compensació: no poden compensar-se partides de l’actiu amb el passiu ni despeses amb ingressos, excepte norma expressa.
(6) Importància relativa (materialitat): admet la no aplicació estricta quan la variació quantitativa o qualitativa siga poc significativa.
En cas de conflicte entre principis preval la imatge fidel, principi rector del sistema (art. 34.2 CCom i art. 254 LSC).
PGC 2007 · art. 4
Els sis principis comptables obligatoris
2.3. Criteris de valoració
El marc conceptual del PGC enumera nou criteris de valoració que el docent ha de conéixer amb precisió, perquè l’elecció del criteri determina directament les xifres del balanç i del resultat. L’IASB (Marc Conceptual 2018) oferix el referent internacional que inspira la versió espanyola.
El cost històric o cost d’adquisició és la regla general per a immobilitzat material, intangible i existències. Inclou el preu de compra més totes les despeses directament atribuïbles —transport, aranzels, instal·lació, honoraris de notaria en immobles— fins a la posada en condicions de funcionament. El seu avantatge és la verificabilitat: el cost històric és un dau objectiu, contrastable amb factures i contractes. La seua limitació és la irrellevància temporal: un immoble adquirit el 2005 pot figurar en balanç molt per davall del seu valor de mercat actual, generant plusvàlues latents no reconegudes.
El valor raonable (fair value) representa l’import pel qual pot intercanviar-se un actiu o liquidar-se un passiu entre parts interessades, informades i independents, en una transacció de mercat. La NIIF 13 (adoptada per l’IASB el 2011 i traslladada al PGC pel RD 1/2021 mitjançant la NRV 9a) estructura el seu mesurament en una jerarquia de tres nivells: Nivell 1 (preus cotitzats en mercats actius, el més fiable), Nivell 2 (inputs observables diferents dels cotitzats, com ara corbes de tipus d’interés) i Nivell 3 (inputs no observables, és a dir, models interns, el més subjectiu i susceptible de manipulació). El valor raonable s’aplica als instruments financers classificats a valor raonable amb canvis en PiG i als instruments de patrimoni sense mercat actiu.
El valor net realitzable (VNR) determina el límit màxim al qual poden figurar les existències en balanç: si el VNR —preu de venda estimat menys costos de comercialització— resulta inferior al cost, es registra un deteriorament que va a pèrdues. És l’aplicació directa del principi de prudència a les existències (NRV 10a del PGC).
El valor en ús i el cost amortitzat completen la nòmina de criteris rellevants: el primer mesura la capacitat d’un actiu per generar fluxos de caixa futurs i és la referència per testar el deteriorament de l’immobilitzat (NRV 2a); el segon s’aplica a deutes, crèdits i instruments financers sense mercat actiu, i reflecteix el tipus d’interés efectiu de l’operació, la qual cosa permet periodificar correctament els interessos implícits en operacions a llarg termini amb interés zero o inferior al de mercat.
PGC 2007 · marc conceptual
Els criteris de valoració del PGC
| Criteri | Àmbit d'aplicació | NRV / NIIF | Avantatge | Limitació |
|---|---|---|---|---|
| Cost històric | Immobilitzat material i intangible; existències | NRV 2a, 5a, 10a | Verificable, objectiu | No reflecteix valor de mercat actual |
| Valor raonable | Instruments financers (NRV 9a) | NIIF 13 (jerarquia 1-3) | Rellevant per a l'inversor | Subjectiu en nivells 2 i 3 |
| Valor net realitzable | Existències (límit màxim) | NRV 10a | Aplica la prudència | Sols perspectiva d'eixida |
| Valor en ús | Test de deteriorament de l'immobilitzat | NRV 2a · NIC 36 | Capta capacitat de generar caixa | Dependent de projeccions internes |
| Valor residual | Final de vida útil; amortització | NRV 2a | Afina el càlcul d'amortització | Estimació a llarg termini |
| Cost amortitzat | Deutes i crèdits a cost amortitzat | NRV 9a · NIIF 9 | Periodifica interessos efectius | Exigeix càlcul financer |
3. Els comptes anuals
3.1. Components obligatoris
Segons l’art. 254 LSC i la tercera part del PGC, els comptes anuals són una unitat i comprenen cinc documents:
(1) Balanç: estat patrimonial estàtic en una data determinada (normalment 31 de desembre). Actiu = Patrimoni Net + Passiu. L’actiu s’ordena de menor a major liquiditat (criteri anglosaxó) o, en el model espanyol, separat en actiu no corrent i corrent.
(2) Compte de Pèrdues i Guanys: estat dinàmic que mostra els ingressos i despeses de l’exercici. Estructura en cascada: resultat d’explotació → resultat financer → resultat abans d’impostos → resultat de l’exercici.
(3) Estat de Canvis en el Patrimoni Net (ECPN): dues parts. (a) Estat d’ingressos i despeses reconeguts (inclou partides imputades directament al PN, com cobertures o disponibles per a la venda). (b) Estat total de canvis en el PN (reflecteix aportacions i distribucions a socis, així com ajustos per canvis de criteri).
(4) Estat de Fluxos d’Efectiu (EFE): classifica els fluxos en activitats d’explotació, d’inversió i de finançament. Només és obligatori per a empreses que apliquen el model normal de comptes anuals.
(5) Memòria: completa, amplia i comenta la informació dels altres estats; inclou 25 notes en el model normal (polítiques comptables, immobilitzat, instruments financers, transaccions amb parts vinculades, fets posteriors, etc.).
Els comptes anuals es formulen en el termini de tres mesos des del tancament, són aprovats per la Junta General en els sis mesos següents i es dipositen en el Registre Mercantil en el mes posterior a l’aprovació (arts. 253, 272 i 279 LSC).
PGC part 3a · art. 254 LSC
Els cinc components dels comptes anuals
Imatge fidel del patrimoni, situació financera i resultats
3.2. Models: normal, abreujat i PiMES
L’art. 257 LSC estableix els llindars que permeten formular comptes abreujats. Una societat pot aplicar un model si compleix, durant dos exercicis consecutius, almenys dos dels tres paràmetres:
• Balanç abreujat: actiu total no superior a 4.000.000 €, import net de la xifra de negocis no superior a 8.000.000 €, plantilla mitjana no superior a 50 treballadors.
• Compte de PiG abreujat: actiu total no superior a 11.400.000 €, INCN no superior a 22.800.000 €, plantilla mitjana no superior a 250.
• PGC PiMES (RD 1515/2007): aplicable quan es compleixen els mateixos llindars del balanç abreujat. Exclou l’EFE i simplifica memòria, NRV i quadre de comptes. Hi ha un règim microempreses encara més simplificat (actiu menor que 1 M€, INCN menor que 2 M€, plantilla menor que 10).
En el teixit empresarial espanyol, el 99,8 % de les empreses compleixen els llindars de PiME (DIRCE 2024, INE), de manera que el PGC PiMES és, en la pràctica, el règim de referència per a la immensa majoria.
LSC art. 257–258 · RD 1515/2007
Llindars dels models de comptes anuals
| Model | Actiu total (≤) | INCN (≤) | Plantilla mitjana (≤) | EFE obligatori |
|---|---|---|---|---|
| Normal | Sense límit | Sense límit | Sense límit | Sí |
| Abreujat (Balanç) | 4.000.000 € | 8.000.000 € | 50 | No |
| Abreujat (PiG) | 11.400.000 € | 22.800.000 € | 250 | No |
| PGC PiMES | 4.000.000 € | 8.000.000 € | 50 | No |
| Microempresa | 1.000.000 € | 2.000.000 € | 10 | No |
4. Exemple numèric: comptes anuals d'una PiME
Cas: Comercial Levantina, S.L. (tancament 2024)
Empresa comercialitzadora de material elèctric, ubicada a València. Tanca exercici el 31/12/2024 amb els següents saldos seleccionats (en milers d’€):
Balanç. Actiu no corrent: immobilitzat material 420; intangible 30; inversions financeres 50. Total ANC: 500. Actiu corrent: existències 280; clients 320; tresoreria 100. Total AC: 700. Total Actiu = 1.200.
Patrimoni Net: capital 200; reserves 250; resultat de l’exercici 90. Total PN: 540. Passiu no corrent: deutes a LT 360. Passiu corrent: proveïdors 200; deutes a CT 100. Total PC: 300. Total PN+P = 1.200.
Compte de Pèrdues i Guanys. Import net de la xifra de negocis: 2.100. Aprovisionaments: −1.470. Despeses de personal: −350. Altres despeses d’explotació: −100. Amortització: −60. Resultat d’explotació (BAII): 120. Despeses financeres: −15. Resultat abans d’impostos (BAI): 105. Impost sobre beneficis (15 % per ser PiME): −15. Resultat de l’exercici: 90.
Indicadors ràpids: marge net 90/2.100 = 4,3 %; ROA 120/1.200 = 10 %; ROE 90/540 = 16,7 %; ràtio de liquiditat 700/300 = 2,33; fons de maniobra 700 − 300 = 400 (positiu i folgat). L’anàlisi profunda es desenvolupa en el Tema 68.
Este perfil correspon al d’una PiME del sector majorista en bona salut financera, amb endeutament moderat i marges propis del comerç (típicament entre 2 % i 5 % en distribució, segons el Banc d’Espanya, Central de Balanços 2024).
Comercial Levantina, S.L. · tancament 2024
Balanç (milers €) · Actiu = PN + Passiu = 1.200
| Actiu (estructura econòmica) | Import | Patrimoni Net + Passiu (estructura financera) | Import | |
|---|---|---|---|---|
| No corrent | Immobilitzat mat. 420 · intangible 30 · inv. fin. 50 | 500 | Patrimoni Net · Capital 200 · Reserves 250 · Rdo. 90 | 540 |
| Corrent | Existències 280 · Clients 320 · Tresoreria 100 | 700 | Passiu no corrent · Deutes LT 360 | 360 |
| — | Passiu corrent · Proveïdors 200 · Deutes CT 100 | 300 | ||
| TOTAL | ACTIU | 1.200 | PATRIMONI NET + PASSIU | 1.200 |
Lectura: l’Actiu Corrent (700) supera folgadament el Passiu Corrent (300), generant un Fons de Maniobra positiu de 400 k €. L’estructura financera (PN 45 % · Deute 55 %) se situa dins del rang habitual del comerç majorista.
5. Auditoria i informació no financera
5.1. Auditoria legal
La Llei 22/2015 d’Auditoria de Comptes obliga a auditar els comptes anuals a les societats que durant dos exercicis consecutius complisquen almenys dos d’estos tres llindars: actiu total superior a 2.850.000 €; import net de la xifra de negocis superior a 5.700.000 €; plantilla mitjana superior a 50 treballadors. També estan obligades, sense llindars, les societats cotitzades, les que emeten valors en mercats regulats, les que reben subvencions per damunt de cert llindar o les que operen en sectors regulats (banca, assegurances).
L’auditor —inscrit en el Registre Oficial d’Auditors de Comptes (ROAC) de l’ICAC— emet un informe que conté una opinió: favorable, amb excepcions, desfavorable o denegada. L’ICAC supervisa l’exercici de l’auditoria, segons el RD 2/2021.
Modalitats: auditoria financera (la legal), de compliment, de gestió, operativa, forense i, cada vegada més, de sostenibilitat (impulsada per la CSRD).
Llei 22/2015 · RD 2/2021
Procés d'auditoria legal de comptes
5.2. Informació no financera i CSRD
La Llei 11/2018 obliga les grans empreses (més de 500 empleats i almenys un dels llindars de l’actiu o INCN del PGC normal) a publicar un Estat d’Informació No Financera (EINF) amb informació ambiental, social, de drets humans, lluita contra la corrupció i diversitat en els consells.
La Directiva CSRD (UE 2022/2464) substitueix la NFRD i amplia progressivament l’abast: 2024 grans cotitzades, 2025 grans no cotitzades, 2026 PiMES cotitzades. Introdueix els estàndards europeus ESRS, elaborats per l’EFRAG, amb auditoria obligatòria de l’informe (assurance limitada inicialment, raonable a mitjà termini). Veure Tema 69.
El tret diferencial dels ESRS davant d’altres estàndards internacionals (IFRS S1/S2 de l’ISSB) és el principi de doble materialitat: l’empresa ha de reportar tant els riscos i oportunitats que l’entorn sostenible genera sobre el seu negoci (materialitat financera, perspectiva de l’inversor) com els impactes que la seua activitat provoca sobre l’entorn i la societat (materialitat d’impacte, perspectiva del stakeholder). Esta dualitat exigeix un procés d’avaluació de materialitat més exigent que l’anglosaxó i connecta directament amb la Taxonomia Europea (Reg. UE 2020/852), que classifica les activitats com a ambientalment sostenibles si contribueixen a un dels sis objectius climàtics sense causar dany significatiu (principi DNSH, Do No Significant Harm). En la pràctica, les grans empreses de l’IBEX 35 ja publiquen en el seu informe anual integrat el percentatge d’ingressos, inversió i despeses operatives alineades amb la Taxonomia: el 2023, l’alineació mitjana de l’IBEX 35 amb la Taxonomia era del 27 % d’ingressos, amb dispersió elevada entre sectors (energia renovable per damunt del 60 %, distribució alimentària per davall del 5 %). El Pilar 2 de l’OCDE (imposició mínima global del 15 % per a grups amb ingressos superiors a 750 M€, transposat a Espanya mitjançant la Directiva 2022/2523) introdueix a més una dimensió fiscal al reporting no financer: la taxa efectiva pagada per jurisdicció passa a ser informació pública i verificable.
CSRD · Directiva UE 2022/2464
Calendari d'aplicació de la CSRD
Conclusió
La comptabilitat és la infraestructura institucional que fa possible l’assignació eficient del capital en una economia de mercat. Sense informació financera veraç, comparable i verificable —sense imatge fidel en el sentit de l’art. 34.2 del Codi de Comerç—, els inversors no poden assignar recursos, els creditors no poden calibrar riscos i els mercats no funcionen. Este argument, formulat en termes moderns per l’IASB (Marc Conceptual 2018), té la seua arrel històrica en la partida doble de Pacioli (1494): la identitat Actiu = Patrimoni Net + Passiu no és una convenció aritmètica, és la representació algebraica que cada recurs té una font de finançament, i que ambdues perspectives han de quadrar.
El tema ha recorregut tres plans. En el pla conceptual, la definició de comptabilitat (AECA), els usuaris de la informació financera i la tipologia (financera, de gestió, fiscal, pública, social). En el pla normatiu, la jerarquia espanyola: Codi de Comerç, LSC, PGC 2007 (i la seua reforma mitjançant RD 1/2021, que va alinear la NRV 14a amb la NIIF 15 i la NRV 9a amb la NIIF 9), el PGC PiMES, les resolucions de l’ICAC i, en comptes consolidats de cotitzades, les NIIF/IFRS de l’IASB. En el pla aplicat, els cinc documents que formen els comptes anuals (Balanç, Compte de PiG, ECPN, EFE i Memòria), els models segons llindars (normal, abreujat, PiMES, microempreses), els sis principis comptables amb la imatge fidel com a principi rector, i els criteris de valoració (cost històric, valor raonable, VNR, valor en ús, cost amortitzat). Tanca el tema el marc d’auditoria i informació no financera: Llei 22/2015, CSRD (Directiva 2022/2464), ESRS i doble materialitat.
Les connexions del tema són denses: la valoració d’actius i empreses (Tema 67) aplica els criteris del PGC (cost històric, valor raonable) a l’òptica financera; l’anàlisi de ràtios (Tema 68) interpreta els estats comptables produïts sota el PGC; el balanç social i l’auditoria de sostenibilitat (Tema 69) estenen la lògica comptable a l’àmbit ESG. Cap arrere en el temari, la comptabilitat pública (part del Tema 46, sobre Pressupostos) i la comptabilitat de costos (Tema 43) són derivacions del mateix tronc conceptual. La convergència internacional iniciada amb el Reglament CE 1606/2002 —que va fer obligatòries les NIIF en comptes consolidats de cotitzades— connecta este tema amb les institucions econòmiques europees i el mercat únic de capitals.
Idea-clau. El PGC 2007, reformat el 2021 per convergir amb les NIIF 9 i 15, és el nucli del sistema comptable espanyol. La imatge fidel ho governa tot: quan entra en conflicte amb qualsevol principi, preval. I la CSRD afig una segona capa: en el segle XXI, l’empresa no sols ha de donar imatge fidel del seu patrimoni i resultats, sinó també del seu impacte sobre el planeta i la societat —sota verificació independent i doble materialitat—.
- OMEÑACA, J. (2021): Contabilidad General, Deusto.
- Codi de Comerç (1885).
- RDL 1/2010 LSC.
- Llei 22/2015 d'Auditoria.
- RD 1514/2007 PGC; RD 1515/2007 PGC PiMES.
- Llei 11/2018 informació no financera.
- Directiva UE 2022/2464 CSRD.
- AECA: documents i marc conceptual.
- RD 1/2021 reforma del PGC (criteri d'ingressos NIIF 15 i financers NIIF 9).
- Resolució ICAC de 10 de febrer de 2021 sobre reconeixement d'ingressos.
- IASB (2018): Marc Conceptual per a la Informació Financera.
Síntesi del tema
El one-pager de síntesi del tema, per a un repàs ràpid.
Eina inclosa en la subscripció.
Subscriu-te · 20 €/mes