Tema 10
Del troc al mercat. Demanda, oferta i equilibri.
Introducció
El mercat és el mecanisme central de coordinació en les economies modernes. Aquest tema recorre l’evolució del troc al diner i al mercat, i introdueix les eines fonamentals de demanda, oferta i equilibri — base de tota la Microeconomia (Bloc B).
1. Del troc al diner
1.1. El troc i els seus problemes
En una economia de troc (barter), els béns s’intercanvien directament. Problema fonamental: doble coincidència de necessitats. Si tinc sabates i vull pa, he de trobar algú que tinga pa i vulga sabates. Costos de cerca elevats; mercat limitat.
A aquesta dificultat bàsica se sumen la indivisibilitat de molts béns (no pots pagar mitja vaca per unes quantes barres) i la falta d’una mesura comuna de valor: amb n béns hi ha n(n−1)/2 tipus de canvi bilaterals que recordar. Per això, com va argumentar Carl Menger (1892), el diner no sorgeix d’un decret sinó d’un procés espontani: la mercaderia més líquida i acceptada s’imposa com a mitjà de canvi universal.
1.2. Funcions del diner
El diner resol aquestes dificultats. Les seues 3 funcions clàssiques:
1. Mitjà de canvi: facilita transaccions (no cal doble coincidència).
2. Unitat de compte: mesura homogènia de valors.
3. Dipòsit de valor: permet estalviar.
Alguns autors afigen: 4. Mitjà de pagament diferit (crèdit).
1.3. Evolució del diner
Diner mercaderia: sal, bestiar, gra, conquilles.
Diner metàl·lic: or, plata, coure (Lídia, s. VII aC).
Diner fiduciari: paper sense valor intrínsec, recolzat per confiança en l’emissor (Banc Central).
Diner bancari: dipòsits a la vista, xecs.
Diner electrònic: targetes, transferències, Bizum.
Criptomonedes: Bitcoin (2009), Ethereum. Descentralitzat, blockchain.
CBDC: Central Bank Digital Currencies. Euro digital previst 2026-27.
2. El mercat
2.1. Concepte
Un mercat és qualsevol institució que posa en contacte compradors i venedors d’un bé o servei per intercanviar-lo. No cal lloc físic (mercats online, financers, laborals).
Hayek (1945) va destacar una funció sovint oblidada: el mercat és un sistema descentralitzat d’informació. Els preus sintetitzen en un únic número l’escassetat relativa d’un bé i la transmeten a milions d’agents que no es coneixen entre si. Cap planificador central podria processar tanta informació dispersa. Aquesta visió —el mercat com a mecanisme cognitiu i no només assignatiu— és central en el debat contemporani sobre planificació i intel·ligència artificial.
2.2. Tipus de mercat
Segons competència: perfecta, monopolística, oligopoli, monopoli (vegeu Bloc B).
Segons producte: béns, serveis, factors (treball, capital), divises.
Segons abast: local, nacional, internacional.
Segons regulació: lliures, regulats (medicaments, utilities), prohibits (drogues il·legals).
Apareixen també els mercats de plataforma o two-sided (Amazon, Uber, Booking, App Store): un intermediari digital reuneix dos costats amb efectes de xarxa creuats. La seua anàlisi (premi Nobel Tirole 2014) és avui clau per entendre la regulació de la competència digital i la Digital Markets Act de la UE (2022).
3. La demanda
3.1. Concepte i llei
La demanda és la quantitat d’un bé que els consumidors estan disposats i són capaços de comprar a cada preu, durant un període i ceteris paribus.
Llei de la demanda: a més preu, menys quantitat demandada (relació inversa). Raó: efectes substitució i renda (Tema 11 Bloc B).
Convé distingir la demanda individual (funció Qi(P) d’un consumidor) de la demanda de mercat (suma horitzontal de les individuals: Q D(P) = Σ Qi(P)). El mercat respon als mateixos determinants que cada agent, però amb pendent més suau per la diversitat de preferències i rendes.
3.2. Determinants
A banda del preu propi, influeixen:
• Renda (+/−): normals, inferiors.
• Preus d’altres béns: substitutius (+), complementaris (−).
• Gustos i preferències.
• Expectatives.
• Nombre de consumidors.
Un canvi en aquests factors desplaça la corba; un canvi de preu mou al llarg de la corba.
4. L'oferta
4.1. Concepte i llei
L’oferta és la quantitat d’un bé que els productors estan disposats a vendre a cada preu. Llei de l’oferta: a més preu, més quantitat oferida (relació directa). Raó: cobreix costos creixents.
El pendent positiu reflecteix el cost marginal creixent: produir unitats addicionals obliga a usar factors menys productius o pagar hores extres. A curt termini l’oferta és relativament rígida (capital fix); a llarg termini és més elàstica perquè les empreses poden entrar, eixir o canviar de tecnologia. Marshall (Tema 14, Bloc B) va distingir fins a tres horitzons temporals per a l’oferta.
4.2. Determinants
• Tecnologia.
• Costos dels factors productius.
• Preus d’altres béns que l’empresa pot produir.
• Nombre de productors.
• Expectatives.
• Impostos i subvencions.
5. Equilibri de mercat
5.1. Equilibri (Marshall 1890)
L’equilibri és on la quantitat demandada = quantitat oferida. El preu d’equilibri (P*) i la quantitat d’equilibri (Q*) resulten del creuament de les dues corbes (les “tisores de Marshall”).
Si P major que P*: excés d’oferta → pressió a la baixa.
Si P menor que P*: excés de demanda (escassetat) → pressió a l’alça.
Excés d’oferta i escassetat fora de l’equilibri
Només en P* el mercat es buida. Fora de l’equilibri sorgeixen pressions que retornen el sistema a (P*, Q*).
5.2. Canvis en l'equilibri
Els desplaçaments de les corbes canvien l’equilibri:
• ↑ Demanda: P ↑, Q ↑.
• ↓ Demanda: P ↓, Q ↓.
• ↑ Oferta: P ↓, Q ↑.
• ↓ Oferta: P ↑, Q ↓.
Quan es mouen les dues a la vegada, l’efecte sobre P o Q queda indeterminat i depén de la magnitud relativa. Cas recent (2022): pujada del cost energètic (oferta a l’esquerra) + recuperació pospandèmica del consum (demanda a la dreta) → preus molt a l’alça, quantitats una mica a l’alça.
Equilibri i desplaçaments d’oferta i demanda
Augment de la demanda: l’equilibri es desplaça a (P’, Q’), ambdós majors.
5.3. Equilibri general (Walras 1874)
Léon Walras: no hi ha un únic mercat aïllat; tots els mercats estan interrelacionats i assoleixen un equilibri simultani. Formalitzat per Arrow-Debreu (1954), base de la teoria econòmica moderna.
Walras va imaginar un tâtonnement (tempteig): un subhastador anuncia preus, recull ofertes i demandes i ajusta fins que tots els mercats es buiden. Marshall, en canvi, va descriure un ajust per quantitats a curt termini i per preus a llarg. Ambdues dinàmiques convergeixen al mateix equilibri sota competència perfecta, però revelen que l’estabilitat del sistema no és trivial: en mercats amb rendiments creixents o expectatives adaptatives poden aparèixer múltiples equilibris i bombolles.
6. Eficiència del mercat
Mà invisible
Smith (1776): la cerca de l’interés propi, mitjançant el mercat, porta (com si fora guiada per una mà invisible) al bé comú. Formalitzat pels teoremes del benestar: l’equilibri competitiu és Pareto-òptim (1r teorema).
Limitacions (vegeu Tema 17 Bloc B): externalitats, béns públics, informació asimètrica, poder de mercat, distribució injusta. Justifiquen intervenció pública.
Coase (1960) matisà la dicotomia mercat-Estat: si els costos de transacció són baixos i els drets de propietat estan ben definits, els agents poden negociar solucions eficients fins i tot davant d’externalitats. El repte regulador és definir bé aquests drets i reduir els costos de transacció —paper reforçat per institucions com la CNMC a Espanya o la DG Competition de la Comissió Europea.
Conclusió
El mercat — des de les primeres formes de troc fins als complexos mercats digitals actuals — ha sigut el gran mecanisme d’assignació en les societats modernes. La tríada demanda-oferta-equilibri (Marshall 1890) és l’eina analítica bàsica. Malgrat la “mà invisible” (Smith 1776), els mercats reals presenten fallades que justifiquen la intervenció pública i que s’estudien al Bloc B (Microeconomia). Aquest tema tanca el Bloc A de fonaments i prepara el camí per a la microeconomia aprofundida, servint de frontissa entre la història del pensament (temes 1-5) i l’anàlisi formal dels mercats particulars (temes 11-19).
- SMITH, A. (1776): The Wealth of Nations.
- MENGER, C. (1892): «On the Origin of Money», The Economic Journal.
- MARSHALL, A. (1890): Principles of Economics.
- WALRAS, L. (1874): Éléments d'économie politique pure.
- FISHER, I. (1911): The Purchasing Power of Money — equació quantitativa M·V = P·T.
- ARROW, K. i DEBREU, G. (1954): «Existence of an Equilibrium for a Competitive Economy», Econometrica.
- HAYEK, F. (1945): «The Use of Knowledge in Society», AER — el mercat com a sistema d'informació.
- COASE, R. (1960): «The Problem of Social Cost», JLE.
- MANKIW, N.G. (2020): Principles of Economics, 9a ed., Cengage.
- SAMUELSON, P. i NORDHAUS, W. (2019): Economics, 19a ed.
- KRUGMAN, P. i WELLS, R. (2020): Economics, Worth.
- FRIEDMAN, M. (1953): Essays in Positive Economics.
- BANC D'ESPANYA: glossari de diner i política monetària.
- BCE (2023): Digital euro project — informe de progrés.
- NAKAMOTO, S. (2008): «Bitcoin: A Peer-to-Peer Electronic Cash System» (white paper).
Síntesi del tema
El one-pager de síntesi del tema, per a un repàs ràpid.
Eina inclosa en la subscripció.
Subscriu-te · 20 €/mes