Tema 30
La inflació: naturalesa, classes i efectes. Teories. Polítiques antiinflacionistes.
Introducció
La inflació —pujada sostinguda i generalitzada del nivell de preus— erosiona el poder adquisitiu, distorsiona decisions i genera costos socials. L’episodi inflacionari 2021-2024, amb màxims del 10,8 % a Espanya (juliol 2022) i del 8,6 % a la UE, ha sigut el més greu en 40 anys. Analitzar les seues causes i polítiques correctores és cabdal.
1. Concepte, mesurament i classificació
1.1. Mesurament
• IPC (Índex de Preus de Consum): INE, cistella representativa (~479 productes).
• IPCA: harmonitzat UE.
• Deflactor del PIB: ampli, inclou tots els béns.
• Inflació subjacent: exclou aliments frescos i energia (més estable).
Taxa d’inflació = (IPC_t - IPC_‘t-1’) / IPC_‘t-1’ · 100.
1.2. Classificació
• Moderada (menor que 3 %): saludable.
• Galopant (dos dígits): erosiona la confiança.
• Hiperinflació (major que 50 %/mes): Cagan (1956). Casos: Zimbàbue, Veneçuela, Argentina.
• Deflació: caiguda sostinguda. Japó 1990s.
• Estagflació: inflació + recessió. Anys 70.
2. Teories sobre la inflació
2.1. Teoria quantitativa (Fisher 1911)
Irving Fisher: MV = PT (o PY). Si V i Y són estables, M determina P.
2.1 bis. Efecte Fisher: inflació i tipus d'interés
Irving Fisher (1930) va establir que el tipus d’interés nominal (i) incorpora la inflació esperada: i ≈ r + π_e, on r és el tipus real. El que guia les decisions d’estalvi i inversió és el tipus real ex ante (r = i − π_e), no el nominal. El 2022-2023, amb inflació molt superior als tipus nominals, els tipus reals van ser fortament negatius: van afavorir els deutors (inclòs l’Estat) i van penalitzar els estalviadors. L’efecte Fisher connecta la inflació amb la política monetària —el BCE puja el tipus nominal perquè el tipus real puge— i amb la sostenibilitat del deute (relació g − r del Tema 22).
2.2. Inflació de demanda i de costos
•
Demanda (demand-pull)
: excés de demanda agregada.
•
Costos (cost-push)
: xocs d’oferta (petroli 1973, 2022 gas).
• Inèrcia: indexació + expectatives.
• Inflació importada: via tipus de canvi o preus internacionals (gas, aliments). El 2022 la depreciació de l’euro davant del dòlar (paritat trencada a la baixa) amplificà el xoc energètic en la zona euro.
• Greedflation o «inflació de beneficis»: hipòtesi discutida (Weber, Wasner 2023; Banc d’Espanya 2023) segons la qual els marges empresarials van contribuir a sostindre la inflació més enllà del xoc de costos. La descomposició del deflactor del valor afegit nacional mostra que el 2022-2023 els beneficis unitaris aportaren entre un terç i la meitat del creixement del deflactor en alguns sectors espanyols.
2.3. Corba de Phillips i NAIRU
Phillips (1958): relació negativa atur-inflació. Friedman-Phelps (1967-68): corba vertical a LT. NAIRU: taxa d’atur que no accelera la inflació. Lucas (1976): crítica i expectatives racionals.
Versió moderna (Galí-Gertler 1999, New Keynesian Phillips Curve): π = β·E[π_{t+1}] + κ·bretxa_producció. Combina expectatives racionals i rigideses de preus à la Calvo. És el cavall de batalla dels models DSGE del BCE i del Banc d’Espanya.
Corba de Phillips: relació negativa a CT; vertical a LT en el NAIRU (Friedman-Phelps).
2bis. La regla de Taylor i l'inflation targeting
Regla de Taylor (1993) i mandats moderns
John Taylor (1993) proposà una regla de política monetària senzilla: i = r* + π + α(π − π*) + β(bretxa de producció), amb α major que 1 (principi de Taylor: pujar més que la inflació perquè el tipus real puge). És la base implícita de molts bancs centrals. El BCE adoptà el 1998 una estratègia de dos pilars (anàlisi econòmica i monetària); el 2021 (revisió estratègica) abraçà l’objectiu simètric del 2 % d’inflació a mitjà termini. La Fed, des del 2020, segueix un objectiu d’inflació mitjana (FAIT, average inflation targeting): tolera inflacions temporalment una mica superiors al 2 % si han anat precedides d’inflació inferior.
L’inflation targeting nasqué a Nova Zelanda (1990); avui l’apliquen més de 40 economies (Regne Unit, Suècia, Canadà, Brasil, Xile, Mèxic). Els seus pilars són: objectiu numèric explícit, transparència, rendició de comptes, independència operativa del banc central. La zona euro no és un IT pur, però convergeix funcionalment: comunica projeccions, publica actes, ancora expectatives.
3. Efectes de la inflació
3.1. Costos
• Shoe-leather: costos d’evitar tindre diners.
• Menú: canviar preus.
• Redistribució: perjudica estalviadors, afavoreix deutors.
• Fiscal drag: IRPF progressiu sense ajustar.
• Incertesa: desincentiva inversió.
• Competitivitat: apreciació real, pèrdua d’exportacions.
4. Polítiques antiinflacionistes
4.1. Instruments
• Monetària: pujada de tipus (BCE 2022-23), reducció de base monetària.
• Fiscal: reducció del dèficit.
• Rendes/pactes: Pactes de la Moncloa 1977; pacte AMI anys 80.
• Oferta: liberalitzar, reduir costos.
• Ancoratge d’expectatives: objectius (BCE: 2 % a mitjà termini). Inflation targeting (Nova Zelanda 1990).
5. Episodi actual 2021-2024
5.1. Causes
Xoc d’oferta postpandèmia (colls de botella, xips, energia) + demanda excessiva (estímuls fiscals/monetaris) + guerra d’Ucraïna (gas rus). La inflació es difongué (subjacent puja al 4-6 %).
5.2. Resposta política
BCE: tipus 0 % → 4,5 %. Fed: 0 % → 5,5 %. Mesures espanyoles: IVA temporal d’aliments, descomptes de gas, escut social. La inflació ha tornat al 2-3 % el 2024.
IPC interanual Espanya (INE). Pic 10,8 % el juliol 2022; retorn al 2-3 % el 2024.
5.3. Efectes sobre l'economia espanyola
L’episodi inflacionari 2022-2023 erosionà prop d’un 5 % el poder adquisitiu mitjà de les llars. L’escut social aprovat pel Govern (RDL 6/2022, 11/2022, 20/2022) incloïa: bonificació al combustible (20 cts./litre), bo social elèctric ampliat, IVA del 0 % en aliments bàsics, ajuda directa de 200 € a llars de renda baixa, prohibició de talls de subministraments vulnerables, sostre del 2 % a actualitzacions de lloguer. L’excepció ibèrica (RDL 10/2022) limità el preu del gas en la formació del preu majorista de l’electricitat, reduint la factura elèctrica entre un 15 % i un 20 % durant 2022-2023.
La inflació subjacent (sense aliments frescos ni energia) tardà més a moderar-se: arribà al 7,6 % el febrer del 2023 i baixà al 2,5 % a finals del 2024. La revaloració de les pensions segons IPC i la pujada del SMI a 1.134 € van amortir parcialment l’efecte sobre els col·lectius vulnerables, encara que Funcas i el Banc d’Espanya calculen que el quintil de menor renda perdé un 8 % de poder adquisitiu, davant del 2 % del quintil més alt.
Conclusió
La inflació, fenomen complex amb causes múltiples (demanda, costos, expectatives), exigeix respostes coordinades: política monetària, fiscal, de rendes i d’oferta. La corba de Phillips i el NAIRU són marcs rellevants, però amb limitacions a curt termini. L’episodi 2021-2024 ha mostrat la robustesa del marc d’inflation targeting del BCE.
- FISHER, I. (1911): The Purchasing Power of Money.
- CAGAN, P. (1956): «The Monetary Dynamics of Hyperinflation», in Friedman.
- PHILLIPS, A.W. (1958): «The Relation between Unemployment and the Rate of Change of Money Wage Rates», Economica.
- FRIEDMAN, M. (1968): «The Role of Monetary Policy», AER, 58.
- PHELPS, E. (1967): «Phillips Curves, Expectations...», Economica, 34.
- LUCAS, R.E. (1976): «Econometric Policy Evaluation», CRCS.
- BLANCHARD, O. (2017): Macroeconomics, 7a ed., Pearson.
- BCE (2024): Monthly Bulletin; INE (2024): IPC.
- Pactes de la Moncloa (1977).
Síntesi del tema
El one-pager de síntesi del tema, per a un repàs ràpid.
Eina inclosa en la subscripció.
Subscriu-te · 20 €/mes