oposicioneseconomia.es ES · CA

Tema 30

La inflació: naturalesa, classes i efectes. Teories. Polítiques antiinflacionistes.

Introducció

La inflació —pujada sostinguda i generalitzada del nivell de preus— erosiona el poder adquisitiu, distorsiona decisions i genera costos socials. L’episodi inflacionari 2021-2024, amb màxims del 10,8 % a Espanya (juliol 2022) i del 8,6 % a la UE, ha sigut el més greu en 40 anys. Analitzar les seues causes i polítiques correctores és cabdal.

1. Concepte, mesurament i classificació

1.1. Mesurament

• IPC (Índex de Preus de Consum): INE, cistella representativa (~479 productes).

• IPCA: harmonitzat UE.

• Deflactor del PIB: ampli, inclou tots els béns.

• Inflació subjacent: exclou aliments frescos i energia (més estable).

Taxa d’inflació = (IPC_t - IPC_‘t-1’) / IPC_‘t-1’ · 100.

1.2. Classificació

• Moderada (menor que 3 %): saludable.

• Galopant (dos dígits): erosiona la confiança.

• Hiperinflació (major que 50 %/mes): Cagan (1956). Casos: Zimbàbue, Veneçuela, Argentina.

• Deflació: caiguda sostinguda. Japó 1990s.

• Estagflació: inflació + recessió. Anys 70.

2. Teories sobre la inflació

2.1. Teoria quantitativa (Fisher 1911)

Irving Fisher: MV = PT (o PY). Si V i Y són estables, M determina P.

M · V = P · Y (equació quantitativa)
Fisher (1911). V=velocitat, Y=producció real, P=nivell de preus

2.2. Inflació de demanda i de costos

•

Demanda (demand-pull)

: excés de demanda agregada.

•

Costos (cost-push)

: xocs d’oferta (petroli 1973, 2022 gas).

• Inèrcia: indexació + expectatives.

• Inflació importada: via tipus de canvi o preus internacionals (gas, aliments). El 2022 la depreciació de l’euro davant del dòlar (paritat trencada a la baixa) amplificà el xoc energètic en la zona euro.

• Greedflation o «inflació de beneficis»: hipòtesi discutida (Weber, Wasner 2023; Banc d’Espanya 2023) segons la qual els marges empresarials van contribuir a sostindre la inflació més enllà del xoc de costos. La descomposició del deflactor del valor afegit nacional mostra que el 2022-2023 els beneficis unitaris aportaren entre un terç i la meitat del creixement del deflactor en alguns sectors espanyols.

2.3. Corba de Phillips i NAIRU

Phillips (1958): relació negativa atur-inflació. Friedman-Phelps (1967-68): corba vertical a LT. NAIRU: taxa d’atur que no accelera la inflació. Lucas (1976): crítica i expectatives racionals.

Versió moderna (Galí-Gertler 1999, New Keynesian Phillips Curve): π = β·E[π_{t+1}] + κ·bretxa_producció. Combina expectatives racionals i rigideses de preus à la Calvo. És el cavall de batalla dels models DSGE del BCE i del Banc d’Espanya.

taxa d’atur u (%)inflació π (%)Phillips LT (NAIRU)Phillips CTPhillips CTdesplaçadau* (NAIRU)

Corba de Phillips: relació negativa a CT; vertical a LT en el NAIRU (Friedman-Phelps).

2bis. La regla de Taylor i l'inflation targeting

Regla de Taylor (1993) i mandats moderns

John Taylor (1993) proposà una regla de política monetària senzilla: i = r* + π + α(π − π*) + β(bretxa de producció), amb α major que 1 (principi de Taylor: pujar més que la inflació perquè el tipus real puge). És la base implícita de molts bancs centrals. El BCE adoptà el 1998 una estratègia de dos pilars (anàlisi econòmica i monetària); el 2021 (revisió estratègica) abraçà l’objectiu simètric del 2 % d’inflació a mitjà termini. La Fed, des del 2020, segueix un objectiu d’inflació mitjana (FAIT, average inflation targeting): tolera inflacions temporalment una mica superiors al 2 % si han anat precedides d’inflació inferior.

L’inflation targeting nasqué a Nova Zelanda (1990); avui l’apliquen més de 40 economies (Regne Unit, Suècia, Canadà, Brasil, Xile, Mèxic). Els seus pilars són: objectiu numèric explícit, transparència, rendició de comptes, independència operativa del banc central. La zona euro no és un IT pur, però convergeix funcionalment: comunica projeccions, publica actes, ancora expectatives.

3. Efectes de la inflació

3.1. Costos

• Shoe-leather: costos d’evitar tindre diners.

• Menú: canviar preus.

• Redistribució: perjudica estalviadors, afavoreix deutors.

• Fiscal drag: IRPF progressiu sense ajustar.

• Incertesa: desincentiva inversió.

• Competitivitat: apreciació real, pèrdua d’exportacions.

4. Polítiques antiinflacionistes

4.1. Instruments

• Monetària: pujada de tipus (BCE 2022-23), reducció de base monetària.

• Fiscal: reducció del dèficit.

• Rendes/pactes: Pactes de la Moncloa 1977; pacte AMI anys 80.

• Oferta: liberalitzar, reduir costos.

• Ancoratge d’expectatives: objectius (BCE: 2 % a mitjà termini). Inflation targeting (Nova Zelanda 1990).

5. Episodi actual 2021-2024

5.1. Causes

Xoc d’oferta postpandèmia (colls de botella, xips, energia) + demanda excessiva (estímuls fiscals/monetaris) + guerra d’Ucraïna (gas rus). La inflació es difongué (subjacent puja al 4-6 %).

5.2. Resposta política

BCE: tipus 0 % → 4,5 %. Fed: 0 % → 5,5 %. Mesures espanyoles: IVA temporal d’aliments, descomptes de gas, escut social. La inflació ha tornat al 2-3 % el 2024.

anyIPC %2 %5 %10 %0,7-0,33,110,83,52,8201920202021202220232024

IPC interanual Espanya (INE). Pic 10,8 % el juliol 2022; retorn al 2-3 % el 2024.

5.3. Efectes sobre l'economia espanyola

L’episodi inflacionari 2022-2023 erosionà prop d’un 5 % el poder adquisitiu mitjà de les llars. L’escut social aprovat pel Govern (RDL 6/2022, 11/2022, 20/2022) incloïa: bonificació al combustible (20 cts./litre), bo social elèctric ampliat, IVA del 0 % en aliments bàsics, ajuda directa de 200 € a llars de renda baixa, prohibició de talls de subministraments vulnerables, sostre del 2 % a actualitzacions de lloguer. L’excepció ibèrica (RDL 10/2022) limità el preu del gas en la formació del preu majorista de l’electricitat, reduint la factura elèctrica entre un 15 % i un 20 % durant 2022-2023.

La inflació subjacent (sense aliments frescos ni energia) tardà més a moderar-se: arribà al 7,6 % el febrer del 2023 i baixà al 2,5 % a finals del 2024. La revaloració de les pensions segons IPC i la pujada del SMI a 1.134 € van amortir parcialment l’efecte sobre els col·lectius vulnerables, encara que Funcas i el Banc d’Espanya calculen que el quintil de menor renda perdé un 8 % de poder adquisitiu, davant del 2 % del quintil més alt.

Conclusió

La inflació, fenomen complex amb causes múltiples (demanda, costos, expectatives), exigeix respostes coordinades: política monetària, fiscal, de rendes i d’oferta. La corba de Phillips i el NAIRU són marcs rellevants, però amb limitacions a curt termini. L’episodi 2021-2024 ha mostrat la robustesa del marc d’inflation targeting del BCE.

Bibliografía

  1. FISHER, I. (1911): The Purchasing Power of Money.
  2. CAGAN, P. (1956): «The Monetary Dynamics of Hyperinflation», in Friedman.
  3. PHILLIPS, A.W. (1958): «The Relation between Unemployment and the Rate of Change of Money Wage Rates», Economica.
  4. FRIEDMAN, M. (1968): «The Role of Monetary Policy», AER, 58.
  5. PHELPS, E. (1967): «Phillips Curves, Expectations...», Economica, 34.
  6. LUCAS, R.E. (1976): «Econometric Policy Evaluation», CRCS.
  7. BLANCHARD, O. (2017): Macroeconomics, 7a ed., Pearson.
  8. BCE (2024): Monthly Bulletin; INE (2024): IPC.
  9. Pactes de la Moncloa (1977).