Tema 69
Balanç Social. Auditoria social. Instrument de gestió.
Introducció
El Balanç Social (social balance sheet) és un document que informa sobre la contribució social, ambiental, de governança i ètica de l’empresa més enllà del compte de resultats financer. Les seues arrels estan en els moviments de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) dels anys 60 i 70, i ha sigut impulsat decisivament per la Directiva CSRD (UE 2022/2464) i els estàndards europeus ESRS, que el converteixen en informe obligatori, homogeni i verificat.
El paradigma actual entén que la creació de valor (Porter i Kramer, 2011) ja no es mesura sols en termes financers: les externalitats —emissions, capital humà, drets laborals, governança— formen part de la llicència social per operar. La sostenibilitat passa de ser ètica voluntària a condició de competitivitat i fins i tot d’accés a finançament.
1. Concepte i evolució històrica
1.1. Origen del balanç social
• Anys 60-70: als Estats Units, autors com Howard Bowen (Social Responsibilities of the Businessman, 1953) i Keith Davis introdueixen la idea que les empreses tenen obligacions que transcendeixen el benefici. A Europa, la Comissió Sudreau (França, 1975) proposa un balanç social que es convertirà en obligatori per la Llei francesa de 12 de juliol de 1977 per a empreses de més de 300 empleats.
• Anys 80: a Espanya, AEDIPE i ESADE piloten els primers balanços socials. Aplicacions en cooperatives (LKS, Mondragón).
• Anys 90: el Triple Bottom Line de John Elkington (1997) —persones, planeta, benefici (3P)— es difon com a esquema sintètic.
• 2000-2010: naixen els grans estàndards: GRI (Global Reporting Initiative, 1997), Pacte Mundial de Nacions Unides (2000), ISO 26000 (2010). L’Integrated Reporting (IIRC, 2010) proposa fusionar informació financera i no financera.
• Anys 2010: SASB (Sustainability Accounting Standards Board, 2011), TCFD (Task Force on Climate-related Financial Disclosures, 2015). Auge de la inversió ESG.
• Anys 2020: irrupció regulatòria europea (CSRD, ESRS, Taxonomia, SFDR) i creació de l’ISSB (International Sustainability Standards Board, IFRS Foundation, 2021), que publica les normes IFRS S1 i S2 al juny de 2023.
Història del reporting social
De Bowen a la CSRD: 70 anys de balanç social
1.2. Concepte contemporani
Hui entenem per balanç social un informe estructurat d’informació no financera o de sostenibilitat, que quantifica i descriu l’impacte de l’empresa en quatre grans eixos (model ESG ampliat):
• Empleats (Social intern): nombre de plantilla, diversitat, bretxa salarial, formació, salut i seguretat, igualtat, organització del temps de treball, diàleg social.
• Medi ambient: emissions de gasos d’efecte hivernacle (abasts 1, 2 i 3), consum energètic, aigua, residus, economia circular, biodiversitat.
• Comunitat i drets humans: impostos pagats, diligència deguda en cadena de subministrament, inversió social, drets humans.
• Governança: composició de consells, ètica empresarial, lluita contra la corrupció, transparència fiscal, retribució de directius.
Balanç social · model ESG ampliat
Els quatre eixos del reporting de sostenibilitat
2. Marcs teòrics
2.1. La piràmide de Carroll (1991)
Archie B. Carroll, en el seu cèlebre article de Business Horizons (1991), va proposar una piràmide de quatre nivells de RSC, citada en el Tema 62:
(1) Responsabilitat econòmica (base): generar beneficis, crear ocupació, oferir productes i serveis.
(2) Responsabilitat legal: complir les lleis i regulacions.
(3) Responsabilitat ètica: actuar conforme a estàndards morals encara que no siguen exigits per llei.
(4) Responsabilitat filantròpica: contribuir voluntàriament al benestar social.
Carroll (1991) · Business Horizons
Piràmide de la RSC: quatre nivells de responsabilitat
Carroll (1991): la base econòmica és condició necessària, no suficient. La RSC plena integra els quatre nivells.
2.2. Triple Bottom Line d'Elkington (1997)
John Elkington va popularitzar el lema de les 3P: People, Planet, Profit. L’empresa ha de retre comptes en tres dimensions simultànies. El 2018, el mateix Elkington va publicar un «product recall» del concepte: va lamentar que s’haguera convertit en eina comptable i va proposar un upgrade cap a un capitalisme regeneratiu.
L’autocrítica d’Elkington té calat acadèmic: el Triple Bottom Line va ser adoptat massivament com a marc de reporting sense transformar realment les decisions estratègiques ni els models de negoci. L’empresa que «compensava» un impacte ambiental negatiu amb una iniciativa filantròpica en una altra àrea podia presentar un balanç social positiu sense haver reduït les seues externalitats. Esta tensió entre mesurament i transformació real és el nuc del debat acadèmic contemporani sobre sostenibilitat corporativa. Porter i Kramer (2011) responen amb el CSV (Valor Compartit): la sostenibilitat s’ha d’integrar en l’estratègia competitiva, no gestionar-se com una funció de RSC separada. Per la seua banda, Felber (2010) va més enllà i proposa un sistema d’incentius legals que premie les empreses amb millor Balanç del Bé Comú. A la UE, la CSRD intenta resoldre la tensió regulatòriament: ja no n’hi ha prou amb declarar bones intencions; cal mesurar, auditar i publicar resultats verificats.
2.3. Valor compartit (Porter i Kramer, 2011)
La teoria del Creating Shared Value (CSV) argumenta que les empreses poden crear valor econòmic alhora que generen valor social. És a dir, allò que és bo per a la societat pot ser bo per al compte de resultats, especialment a llarg termini. Tres vies: redefinir productes i mercats, redefinir la productivitat de la cadena de valor, enfortir l’ecosistema local.
La crítica acadèmica al CSV assenyala que Porter i Kramer assumeixen implícitament que sempre existeix un «negoci» en la sostenibilitat, cosa que no és certa quan les externalitats són difuses o quan els horitzons temporals de l’empresa i de la societat divergeixen. Un exemple paradigmàtic: reduir les emissions d’abast 3 (cadena de subministrament) pot no aportar benefici econòmic visible a curt termini per a l’empresa —i sí que té cost—, però és condició d’accés a finançament verd i a contractes amb grans compradors europeus que exigeixen auditoria de cadena de valor sota la CSDDD (2024). En este sentit, el CSV funciona millor com a marc de comunicació estratègica que com a teoria prescriptiva de la RSC. Convé matisar també la distinció entre impactes materials per a l’inversor (perspectiva IFRS S1/S2, financera) i impactes sobre l’entorn (perspectiva ESRS, doble materialitat): el CSV de Porter se situa en la primera —la sostenibilitat com a font d’avantatge competitiu— mentre que la CSRD exigeix reportar també la segona encara que no tinga impacte financer directe a curt termini.
2.4. Economia del Bé Comú (Felber, 2010)
Christian Felber proposa un Balanç del Bé Comú que valora 20 indicadors creuant cinc grups de stakeholders (proveïdors, finançadors, empleats, clients, entorn social) amb cinc valors (dignitat humana, solidaritat, sostenibilitat ecològica, justícia social, cogestió democràtica). Més de 4.000 organitzacions a Europa l’apliquen voluntàriament.
El Balanç del Bé Comú es diferencia dels sistemes de reporting obligatori (CSRD, GRI) en què proposa un sistema d’incentius legals: les empreses amb millor puntuació obtindrien avantatges fiscals, preferència en contractes públics i condicions creditícies favorables. Esta dimensió regulatòria —que no s’ha materialitzat en cap Estat de la UE més enllà de pilots municipals— connecta amb el debat sobre si la sostenibilitat corporativa es pot assolir mitjançant voluntarisme (CSV, GRI) o si requereix regulació coercitiva (CSRD, CSDDD). L’avanç legislatiu europeu de 2022-2024 sembla inclinar-se per la segona via: obligatorietat, auditoria i sancions són els instruments que la UE ha triat. A Espanya, el Pacte Mundial Espanya agrupa més de 1.700 organitzacions que apliquen voluntàriament els 10 principis —el major nombre d’adherents per càpita de la xarxa—, la qual cosa indica que la pressió institucional i reputacional té la seua pròpia eficàcia, independentment de l’obligació legal.
Elkington (1997)
Triple Bottom Line: People · Planet · Profit
CSRD 2024 obliga al report integrat People+Planet+Profit (ESRS)
El balanç social modern (CSRD, ESRS) substitueix el balanç purament financer. Només on es solapen les tres dimensions —rendiment econòmic viable, impacte social positiu i petjada ambiental controlada— hi ha sostenibilitat real (no greenwashing).
3. Estàndards de reporting de sostenibilitat
Marcs internacionals
• GRI (Global Reporting Initiative, 1997): estàndards universals (GRI 2021) dividits en universals, sectorials i temàtics. Més de 10.000 organitzacions el fan servir. És el marc més estés globalment.
• SASB (Sustainability Accounting Standards Board): 77 estàndards sectorials centrats en informació material per a inversors. Integrat en IFRS des de 2022.
• TCFD (Task Force on Climate-related Financial Disclosures): quatre pilars de reporting climàtic (governança, estratègia, gestió del risc, mètriques). Les seues recomanacions s’han incorporat a IFRS S2.
• ISSB (International Sustainability Standards Board): creat el 2021 sota la IFRS Foundation. Va publicar IFRS S1 (requisits generals d’informació financera relacionada amb la sostenibilitat) i IFRS S2 (clima) al juny de 2023.
• ESRS (European Sustainability Reporting Standards): estàndards europeus elaborats per EFRAG, obligatoris sota CSRD. 12 estàndards (2 transversals, 5 ambientals, 4 socials, 1 de governança). Introdueixen el principi de doble materialitat: l’empresa reporta tant els impactes de l’entorn sobre el seu negoci (perspectiva financera) com els impactes del negoci sobre l’entorn (perspectiva d’impacte).
• Pacte Mundial de Nacions Unides: 10 principis sobre drets humans, treball, medi ambient i anticorrupció. Més de 17.000 empreses adherides (major xarxa espanyola: 1.700+ entitats).
• ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible): agenda 2030 de l’ONU amb 17 objectius i 169 metes.
• ISO 26000 (2010): guia internacional de RSC, no certificable. Identifica set matèries fonamentals.
Convergència d'estàndards ESG
Comparativa dels principals marcs de reporting de sostenibilitat
| Estàndard | Any | Àmbit | Obligatori UE | Materialitat |
|---|---|---|---|---|
| GRI | 1997 | Universal (ambiental, social, governança) | No (referència freqüent) | Simple (impacte de l'empresa sobre el món) |
| SASB | 2011 | 77 sectors, enfocament financer-material | No (incorporat a IFRS) | Financera (impacte sobre inversors) |
| TCFD | 2015 | Riscos i oportunitats climàtics | Sí (incorporat a ESRS E1) | Financera + impacte climàtic |
| ISSB (IFRS S1-S2) | 2023 | Sostenibilitat (S1) i clima (S2) | No directament (base per a tercers països) | Financera (single materiality) |
| ESRS (EFRAG) | 2023 | 12 estàndards: ambiental, social, governança | Sí — obligatori sota CSRD | Doble (financera + d'impacte) |
| Pacte Mundial ONU | 2000 | 10 principis: DDHH, treball, mediambient, anticorrupció | No | Principis ètics (no financera) |
| ISO 26000 | 2010 | Guia RSC, 7 matèries fonamentals | No (no certificable) | Gestió i governança |
4. Marc normatiu espanyol i europeu
4.1. Regulació vigent
• Llei 11/2018, de 28 de desembre, sobre informació no financera i diversitat. Obliga les grans empreses a publicar l’ EINF (Estat d’Informació No Financera). Llindars: més de 500 empleats (el 2021 reduït a 250) i dos dels tres paràmetres de PGC normal.
• Llei 7/2021 de canvi climàtic i transició energètica: obligacions de reporting climàtic per a entitats financeres i grans corporacions.
• Directiva UE 2022/2464 (CSRD): substitueix la NFRD (Directiva 2014/95). Obligatòria gradualment: exercici 2024 (reportat el 2025) per a grans cotitzades; exercici 2025 per a grans empreses no cotitzades; exercici 2026 per a PiMES cotitzades. Introdueix auditoria obligatòria de l’informe (assurance limitada, amb evolució cap a raonable).
• Reglament UE 2020/852 (Taxonomia): classifica les activitats econòmiques com a ambientalment sostenibles quan contribueixen a un dels sis objectius (mitigació, adaptació, aigua, economia circular, contaminació, biodiversitat) sense causar dany significatiu (DNSH) i respectant salvaguardes socials mínimes.
• SFDR (Reg. UE 2019/2088): transparència de productes financers sostenibles. Classifica els fons en articles 6 (no ESG), 8 (light green) i 9 (dark green).
• CSDDD (Corporate Sustainability Due Diligence Directive): aprovada el 2024, obliga les grans empreses a exercir diligència deguda sobre drets humans i medi ambient en la seua cadena de valor. Transposició en curs.
Convé distingir el calendari d’aplicació de la CSRD, que és una de les dades que més es confonen en l’examen. L’exercici 2024 (reportat el 2025) afecta les grans empreses que ja estaven obligades sota la NFRD: cotitzades amb més de 500 empleats. L’exercici 2025 amplia l’obligació a totes les grans empreses no cotitzades que superen dos de tres llindars: més de 250 empleats, actiu superior a 25 M€, volum de negocis superior a 50 M€. L’exercici 2026 arribarà a les PiMES cotitzades en mercats regulats. Les microempreses i PiMES no cotitzades queden fora de l’abast directe, encara que indirectament es veuen afectades a través de les cadenes de valor de les empreses obligades (efecte cascada de la diligència deguda). A Espanya, el Projecte de Llei d’Informació sobre Sostenibilitat transposa la CSRD; la seua tramitació parlamentària ha registrat retard respecte al calendari europeu de transposició.
Reporting de sostenibilitat · Espanya i UE
De la NFRD a la CSRD: fites normatives
5. Auditoria social i verificació
5.1. L'auditoria de sostenibilitat
L’auditoria social o de sostenibilitat és el procés de verificació independent de l’informe no financer, anàloga a l’auditoria financera però sobre dades ESG. La CSRD la converteix en obligatòria: en una primera fase, amb nivell d’assegurament limitat (limited assurance, similar a una revisió); en una segona fase prevista per a 2028, amb assegurament raonable (reasonable assurance, equivalent a l’auditoria financera plena).
Mercat: dominat per les Big Four (Deloitte, PwC, EY, KPMG) més especialistes (AENOR, Bureau Veritas, SGS, TÜV). A Espanya, AENOR i Bureau Veritas verifiquen una part substancial dels EINF.
Estàndards d’assegurament: ISAE 3000 (auditoria d’informació diferent de la financera) i ISAE 3410 (gasos d’efecte hivernacle), de l’IAASB. EFRAG i la Comissió Europea treballen en un estàndard específic per a CSRD.
CSRD · ISAE 3000 / ISAE 3410
Procés d'assegurament de l'informe de sostenibilitat (EINF)
5.2. El balanç social com a instrument de gestió
Més enllà de l’obligació regulatòria, el balanç social ha d’utilitzar-se com a eina de gestió integrada en l’estratègia:
• Identificació de riscos ESG: climàtics físics (inundacions, sequeres), de transició (carbon pricing, regulació), socials (vagues, demandes), de governança.
• Detecció d’oportunitats: nous productes sostenibles, eficiència energètica, fidelització de talent, finançament verd (bons verds i sustainability-linked loans).
• Stakeholder engagement: diàleg estructurat amb grups d’interès (matrius de materialitat).
• Inversió responsable i finançament: el mercat global d’actius ESG supera els 30 bilions de dòlars el 2024 (Global Sustainable Investment Alliance). A Espanya, els fons sostenibles representen més del 30 % del patrimoni gestionat en IIC (Inverco 2024).
• Certificacions: B-Corp (més de 200 empreses certificades a Espanya el 2024), EFR (Empresa Familiarment Responsable, Fundació Másfamilia), ISO 14001 (medi ambient), SA 8000 (drets laborals).
Un desenvolupament recent amb impacte directe en la gestió és la integració del balanç social en les condicions d’accés a finançament. Els bons verds (Green Bonds Principles, ICMA) i els sustainability-linked loans (SLL) vinculen el tipus d’interés al compliment de KPIs ESG verificats externament (per exemple, reducció d’emissions de GEH o percentatge d’energia renovable en el mix energètic). A Espanya, el mercat de deute sostenible va representar més de 50.000 milions d’euros en emissions brutes el 2023 (AEB, Asociación Española de Banca). Empreses com Iberdrola, Banc Santander i BBVA han sigut pioneres en l’emissió de bons verds i en la publicació de balanços socials amb indicadors verificats per tercers, amb el cas específic de l’informe de sostenibilitat de Bankinter i BBVA (amb rating ESG de MSCI d’A i AA respectivament el 2024) com a referència per al benchmarking sectorial. La creixent demanda d’inversors institucionals —fons de pensions, asseguradores, gestores d’actius subjectes al SFDR (Reg. UE 2019/2088)— converteix el balanç social de qualitat en condició d’accés al mercat de capitals, no sols en obligació regulatòria.
Així mateix, el debat sobre el possible greenwashing ha guanyat centralitat des de 2023: la Directiva d’Ecoimatge (Green Claims Directive, en tramitació a la UE) pretén prohibir les afirmacions ambientals que no estiguen recolzades per evidència verificada i auditable. Per al docent d’Economia, este punt enllaça la sostenibilitat amb els conceptes d’informació asimètrica (Tema 11), selecció adversa i risc moral: l’inversor no pot distingir entre una empresa genuïnament sostenible i una que gestiona la seua reputació ESG sense canviar el seu model de negoci —d’ací que l’auditoria de sostenibilitat obligatòria (CSRD + ISAE 3000) siga la resposta regulatòria a este fallada de mercat.
Certificacions ESG · Espanya 2024
Principals certificacions de sostenibilitat i RSC
| Certificació | Àmbit | Cobertura Espanya 2024 | Acreditadora |
|---|---|---|---|
| B-Corp | Governança integral (impacte holístic) | > 200 empreses certificades | B Lab |
| EFR (Empresa Familiarment Responsable) | Conciliació; igualtat | > 700 entitats | Fundació Másfamilia |
| ISO 14001 | Sistemes de gestió ambiental | > 13.000 organitzacions | AENOR · ENAC |
| SA 8000 | Drets laborals i cadena de subministrament | Aprox. 100 centres certificats | SAI |
6. Cas pràctic: indicadors d'un EINF
Exemple de quadre de comandament ESG
Energètica del Llevant, S.A., empresa elèctrica amb 800 empleats, publica en el seu EINF 2024 els següents indicadors resumits:
Ambiental. Emissions GEH abast 1+2: 120.000 tCO2e (−18 % vs. 2023). Intensitat emissions: 0,28 tCO2e/MWh. Energies renovables sobre el mix: 62 %. Inversió ambiental: 12 M€. Alineació amb la Taxonomia UE: 48 % de la xifra de negocis elegible, 37 % alineada.
Social. Bretxa salarial de gènere: 6,3 % (mediana sector 11 %). Plantilla fixa: 92 %. Hores de formació per empleat: 38. Taxa d’accidents amb baixa: 1,2 per cada milió d’hores treballades. Dones en posicions directives: 38 %.
Governança. Consellers independents: 60 %. Dones en el consell: 40 %. Política de tolerància zero a la corrupció i canal ètic extern. Impost sobre beneficis pagat a Espanya: 9,2 M€.
Diagnòstic: empresa alineada amb l’escenari de descarbonització 1,5 °C (SBTi validat), amb acompliment ESG superior al sector. L’auditora (KPMG) emet informe d’assegurament limitat conforme a ISAE 3000 sense excepcions.
Energètica del Llevant · EINF 2024
Quadre ESG: empresa vs. mediana del sector elèctric
| Dimensió | Indicador | Llevant 2024 | Mediana sector | Δ |
|---|---|---|---|---|
| Ambiental | Renovables sobre el mix | 62 % | 35 % | +27 pp |
| Social | Dones directives | 38 % | 26 % | +12 pp |
| Social | Bretxa salarial de gènere | 6,3 % | 11 % | −4,7 pp (millor) |
| Governança | Consellers independents | 60 % | 45 % | +15 pp |
Conclusió
El balanç social ha recorregut en setanta anys un arc que va de la voluntarietat filantròpica a l’obligatorietat regulatòria. El punt de partida —Bowen (1953) i la idea que l’empresa té responsabilitats que transcendeixen el benefici— es va articular en un marc de quatre nivells amb Carroll (1991), es va popularitzar com a llenguatge empresarial amb el Triple Bottom Line d’Elkington (1997) i es va dotar d’ambició estratègica amb el CSV de Porter i Kramer (2011). Però va ser la regulació europea la que el va transformar definitivament: la NFRD (2014), la Llei 11/2018 a Espanya i, sobretot, la CSRD (Directiva 2022/2464) amb els estàndards ESRS de l’EFRAG converteixen el balanç social en informe obligatori, homogeni, auditat i sota el principi de doble materialitat.
El tema ha articulat cinc eixos. L’eix històric (§1) mostra l’evolució des dels balanços socials voluntaris dels anys 70 fins a l’ecosistema regulatori 2022-2024. L’eix teòric (§2) presenta els marcs canònics: piràmide de Carroll, Triple Bottom Line d’Elkington, CSV de Porter-Kramer i Balanç del Bé Comú de Felber. L’eix d’estàndards (§3) compara GRI, SASB, TCFD, ISSB (IFRS S1-S2) i ESRS, amb la distinció clau entre materialitat financera (IFRS) i doble materialitat (ESRS). L’eix normatiu (§4) presenta el marc legal vigent a Espanya: Llei 11/2018, Llei 7/2021, CSRD, Taxonomia (Reg. 2020/852), SFDR i CSDDD. L’ eix aplicat (§5-6) aborda l’auditoria de sostenibilitat (ISAE 3000/3410, assurance limitat cap a raonable) i el balanç social com a instrument de gestió, finançament verd i detecció de greenwashing, il·lustrat amb el cas d’Energètica del Llevant, S.A.
Les connexions del tema són transversals. El Tema 62 (cultura empresarial i RSC) proporciona el context organitzatiu en què emergeix el balanç social; el Tema 66 (comptes anuals i auditoria) estableix el paral·lelisme entre l’auditoria financera i l’auditoria de sostenibilitat; els Temes 47-48 (sostenibilitat, creixement i límits planetaris) donen el context macroeconòmic; i els Temes 70-71 (didàctica de l’Economia en Batxillerat) converteixen la sostenibilitat en contingut nuclear de les competències específiques de la LOMLOE. La connexió amb la teoria de fallades de mercat (Tema 11, externalitats i informació asimètrica) és especialment fèrtil: el greenwashing és una fallada d’informació asimètrica i l’auditoria obligatòria és la resposta regulatòria per reduir-la.
Idea-clau. «Allò que la comptabilitat financera va fer pel segle XX —dotar el capitalisme d’un llenguatge verificable— el reporting de sostenibilitat pretén fer-ho en el segle XXI respecte als límits planetaris i a la cohesió social.» La CSRD i els ESRS són, en este sentit, l’extensió lògica del PGC: de l’actiu, passiu i resultat al CO2, capital humà i governança.
- CARROLL, A.B. (1991): «The pyramid of corporate social responsibility», Business Horizons.
- ELKINGTON, J. (1997): Cannibals with Forks: The Triple Bottom Line.
- FELBER, C. (2010): Die Gemeinwohl-Ökonomie.
- Directiva UE 2022/2464 CSRD.
- Llei 11/2018 informació no financera.
- GRI Standards; ISSB IFRS S1-S2; ESRS EFRAG.
- Rapport Sudreau (1975).
- Pacte Mundial ONU; ISO 26000.
- PORTER, M. i KRAMER, M. (2011): «Creating Shared Value», Harvard Business Review.
- Reglament UE 2020/852 (Taxonomia d'activitats sostenibles).
- Reglament UE 2019/2088 SFDR.
Síntesi del tema
El one-pager de síntesi del tema, per a un repàs ràpid.
Eina inclosa en la subscripció.
Subscriu-te · 20 €/mes