🌱 Tema 69

• Anys 60-70: als Estats Units, autors com Howard Bowen (Social Responsibilities of the Businessman, 1953) i Keith Davis introdueixen la idea que les empreses tenen obligacions que transcendeixen el benefici. A Europa, la Comissió Sudreau (França, 1975) proposa un balanç social que es convertirà en obligatori per la Llei francesa de 12 de juliol de 1977 per a empreses de més de 300 empleats.

• Anys 80: a Espanya, AEDIPE i ESADE piloten els primers balanços socials. Aplicacions en cooperatives (LKS, Mondragón).

• Anys 90: el Triple Bottom Line de John Elkington (1997) —persones, planeta, benefici (3P)— es difon com a esquema sintètic.

• 2000-2010: naixen els grans estàndards: GRI (Global Reporting Initiative, 1997), Pacte Mundial de Nacions Unides (2000), ISO 26000 (2010). L’Integrated Reporting (IIRC, 2010) proposa fusionar informació financera i no financera.

• Anys 2010: SASB (Sustainability Accounting Standards Board, 2011), TCFD (Task Force on Climate-related Financial Disclosures, 2015). Auge de la inversió ESG.

• Anys 2020: irrupció regulatòria europea (CSRD, ESRS, Taxonomia, SFDR) i creació de l’ISSB (International Sustainability Standards Board, IFRS Foundation, 2021), que publica les normes IFRS S1 i S2 al juny de 2023.

Archie B. Carroll, en el seu cèlebre article de Business Horizons (1991), va proposar una piràmide de quatre nivells de RSC, citada en el Tema 62:

(1) Responsabilitat econòmica (base): generar beneficis, crear ocupació, oferir productes i serveis.

(2) Responsabilitat legal: complir les lleis i regulacions.

(3) Responsabilitat ètica: actuar conforme a estàndards morals encara que no siguen exigits per llei.

(4) Responsabilitat filantròpica: contribuir voluntàriament al benestar social.

La teoria del Creating Shared Value (CSV) argumenta que les empreses poden crear valor econòmic alhora que generen valor social. És a dir, allò que és bo per a la societat pot ser bo per al compte de resultats, especialment a llarg termini. Tres vies: redefinir productes i mercats, redefinir la productivitat de la cadena de valor, enfortir l’ecosistema local.

• GRI (Global Reporting Initiative, 1997): estàndards universals (GRI 2021) dividits en universals, sectorials i temàtics. Més de 10.000 organitzacions el fan servir. És el marc més estés globalment.

• SASB (Sustainability Accounting Standards Board): 77 estàndards sectorials centrats en informació material per a inversors. Integrat en IFRS des de 2022.

• TCFD (Task Force on Climate-related Financial Disclosures): quatre pilars de reporting climàtic (governança, estratègia, gestió del risc, mètriques). Les seues recomanacions s’han incorporat a IFRS S2.

• ISSB (International Sustainability Standards Board): creat el 2021 sota la IFRS Foundation. Va publicar IFRS S1 (requisits generals d’informació financera relacionada amb la sostenibilitat) i IFRS S2 (clima) al juny de 2023.

• ESRS (European Sustainability Reporting Standards): estàndards europeus elaborats per EFRAG, obligatoris sota CSRD. 12 estàndards (2 transversals, 5 ambientals, 4 socials, 1 de governança). Introdueixen el principi de doble materialitat: l’empresa reporta tant els impactes de l’entorn sobre el seu negoci (perspectiva financera) com els impactes del negoci sobre l’entorn (perspectiva d’impacte).

• Pacte Mundial de Nacions Unides: 10 principis sobre drets humans, treball, medi ambient i anticorrupció. Més de 17.000 empreses adherides (major xarxa espanyola: 1.700+ entitats).

• ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible): agenda 2030 de l’ONU amb 17 objectius i 169 metes.

• ISO 26000 (2010): guia internacional de RSC, no certificable. Identifica set matèries fonamentals.

L’auditoria social o de sostenibilitat és el procés de verificació independent de l’informe no financer, anàloga a l’auditoria financera però sobre dades ESG. La CSRD la converteix en obligatòria: en una primera fase, amb nivell d’assegurament limitat (limited assurance, similar a una revisió); en una segona fase prevista per a 2028, amb assegurament raonable (reasonable assurance, equivalent a l’auditoria financera plena).

Mercat: dominat per les Big Four (Deloitte, PwC, EY, KPMG) més especialistes (AENOR, Bureau Veritas, SGS, TÜV). A Espanya, AENOR i Bureau Veritas verifiquen una part substancial dels EINF.

Estàndards d’assegurament: ISAE 3000 (auditoria d’informació diferent de la financera) i ISAE 3410 (gasos d’efecte hivernacle), de l’IAASB. EFRAG i la Comissió Europea treballen en un estàndard específic per a CSRD.

Energètica del Llevant, S.A., empresa elèctrica amb 800 empleats, publica en el seu EINF 2024 els següents indicadors resumits:

Ambiental. Emissions GEH abast 1+2: 120.000 tCO2e (−18 % vs. 2023). Intensitat emissions: 0,28 tCO2e/MWh. Energies renovables sobre el mix: 62 %. Inversió ambiental: 12 M€. Alineació amb la Taxonomia UE: 48 % de la xifra de negocis elegible, 37 % alineada.

Social. Bretxa salarial de gènere: 6,3 % (mediana sector 11 %). Plantilla fixa: 92 %. Hores de formació per empleat: 38. Taxa d’accidents amb baixa: 1,2 per cada milió d’hores treballades. Dones en posicions directives: 38 %.

Governança. Consellers independents: 60 %. Dones en el consell: 40 %. Política de tolerància zero a la corrupció i canal ètic extern. Impost sobre beneficis pagat a Espanya: 9,2 M€.

Diagnòstic: empresa alineada amb l’escenari de descarbonització 1,5 °C (SBTi validat), amb acompliment ESG superior al sector. L’auditora (KPMG) emet informe d’assegurament limitat conforme a ISAE 3000 sense excepcions.