Tema 24

L’art. 127 TFUE atribueix al SEBC el mandat primari de l’estabilitat de preus i, sense perjudici d’aquest, donar suport a les polítiques econòmiques generals (creixement, ocupació, cohesió, transició ecològica). La revisió estratègica de 2021 (presidida per Christine Lagarde) va introduir quatre novetats: (1) objectiu simètric del 2 %; (2) tolerància a desviacions temporals; (3) integració del cost de l’habitatge en propietat en l’IPCA (en transició); (4) incorporació del canvi climàtic a l’anàlisi monetària.

Com a BCN de l’Eurosistema, el Banc d’Espanya participa en la formulació de la política monetària del BCE, executa les seues operacions, gestiona reserves, supervisa entitats menys significatives (les significatives passen al BCE-MUS), promou estabilitat financera i emet bitllets i monedes. Està regulat per la Llei 13/1994 d’Autonomia.

Després de la crisi de 2008-2012 i, sobretot, amb tipus pròxims a zero ( zero lower bound), el BCE va adoptar:

Quantitative easing (QE): APP (Asset Purchase Programme) des de 2014 i PEPP (Pandemic Emergency Purchase Programme, 2020-2022, fins a 1,85 bilions €). El balanç de l’Eurosistema va arribar a superar els 8,8 bilions € en 2022.

TLTRO (operacions de finançament a termini més llarg amb objectiu específic): condicionades a la concessió de crèdit.

Forward guidance: comunicació de la senda futura per a ancorar expectatives.

TPI (Transmission Protection Instrument, 2022): compres condicionades per a evitar fragmentació financera entre països de l’euro.

QT (Quantitative Tightening): des de 2023 el BCE redueix el balanç en no reinvertir venciments del APP i, des de 2024, també del PEPP de manera parcial.

La regla de Taylor es va utilitzar àmpliament com a referència durant el cicle inflacionari de 2022-2024. Amb inflació de la zona euro del 8-10 % i bretxa de producció positiva, la regla prescrivia tipus nominals de l’ordre del 12-15 %, molt per damunt d’on el BCE va arribar efectivament (4,5 % de MRO). Esta desviació reflectix tres factors: (1) el BCE incorpora més gradualisme que la regla simple per a evitar turbulències financeres; (2) el tipus neutral real r* s’estimava pròxim a zero o lleugerament negatiu després d’anys de tipus estructurals baixos; (3) part de la inflació era d’origen energètic i d’oferta, sobre la qual la política monetària actua amb retards llargs. Convé memoritzar que la regla de Taylor no és una prescripció mecànica sinó un punt de referència per a avaluar la postura monetària.

La independència del banc central és el correlat institucional de la credibilitat. L’evidència empírica (Cukierman 1992, Alesina-Summers 1993) mostra correlació negativa entre independència i inflació. Crítiques modernes: dèficit democràtic, externalitats fiscals (compres de deute), qüestionament del mandat estrictament nominal quan entren en joc clima o estabilitat financera.

Lucas (Nobel 1995) va remarcar la importància de les expectatives racionals; Bernanke (Nobel 2022) va subratllar la interacció crèdit-real.

Quan els tipus estan en zero (ZLB) o en territori negatiu, els canals s’afebleixen i guanyen pes els instruments no convencionals. La política monetària també troba límits quan els xocs són d’oferta: en 2022-2023 el BCE no podia abaixar el preu del gas, però sí evitar efectes de segona ronda ancorant expectatives.

L’euro digital entra en fase preparatòria 2023-2025 amb vista a decisió legislativa final i eventual emissió 2026-2027. Seria complementari a l’efectiu, sense desintermediar els bancs. El BCE ha incorporat el risc climàtic en la seua anàlisi i en la composició de les carteres corporatives. Geopolítica: sancions, fragmentació financera, paper internacional de l’euro.