Tema 9
Divisió del treball. Sectors econòmics.
Introducció
La divisió del treball és una de les grans idees d’Adam Smith (1776): multiplica la productivitat i genera interdependència. Els sectors econòmics (Fisher-Clark) són una manera sistemàtica d’organitzar aquesta divisió. La globalització ha portat aquesta interdependència al nivell planetari.
1. Divisió del treball i especialització
1.1. Smith (1776) i la fàbrica d'agulles
Al cap. I del llibre I de The Wealth of Nations, Smith descriu una fàbrica d’agulles on 10 obrers especialitzats produeixen 48.000 agulles al dia (4.800 c.u.), mentre que si cadascun les feia senceres no produirien ni 200. La divisió del treball augmenta la productivitat per 3 raons:
- Destresa: la repetició perfecciona.
- Estalvi de temps entre tasques.
- Invenció de màquines: l’especialització facilita innovacions.
1.2. Límits de la divisió
El propi Smith notava que “la divisió del treball està limitada per la grandària del mercat”. Un mercat xicotet no permet gran especialització. El comerç amplia el mercat efectiu → més especialització.
Émile Durkheim (1893) hi afegí una lectura sociològica: la divisió del treball crea una solidaritat orgànica que substitueix la solidaritat mecànica de les societats tradicionals. L’especialització no és només una tècnica productiva, també un ciment social que vincula persones amb habilitats diferents en un mateix projecte col·lectiu.
1.3. Taylorisme i fordisme
Frederick Taylor (1911, The Principles of Scientific Management): aplicació de mètode científic a l’organització del treball industrial. Cronometratge de tasques, estudi de temps i moviments, estandardització de procediments, salari per peça, separació rigorosa entre concepció (enginyers) i execució (obrers). Augment espectacular de la productivitat de les fàbriques nord-americanes a principis del segle XX.
Henry Ford (1913): cadena de muntatge mòbil aplicada al Ford T a la planta de Highland Park, Detroit. Producció en massa, intercanviabilitat de peces, baixada dràstica del preu del cotxe (de 850 dòlars el 1908 a 260 el 1925). Salari de 5 dòlars al dia (1914) —el doble de l’estàndard industrial— perquè els propis obrers pogueren comprar el cotxe que produïen: naix el binomi producció-consum de masses que sostindrà el capitalisme del segle XX (sociòleg Antonio Gramsci parlarà de fordisme com a forma cultural).
Crítiques: alienació (Marx ja el 1844, represa per l’Escola de Frankfurt i per Charlie Chaplin a Modern Times, 1936), deshumanització de l’operari, pèrdua de control sobre el procés, monotonia. Els problemes d’absentisme i rotació en les cadenes foren creixents des dels anys 1960.
1.4. Post-fordisme i lean
Toyota Production System (Ohno, anys 1950): JIT, qualitat total, equips polivalents. Lean manufacturing (Womack-Jones 1990). Manufactura àgil.
El segle XXI hi afegeix una nova onada: la Indústria 4.0 (sensors, IoT, bessons digitals, robots col·laboratius, IA generativa). Brynjolfsson i McAfee (2014) parlen d’una «segona era de les màquines» en què l’automatització ja no afecta només tasques rutinàries, sinó també tasques cognitives. La divisió del treball es reformula: el repte deixa de ser fragmentar tasques i passa a ser combinar capacitats humanes complementàries amb les de la màquina.
2. Interdependència econòmica
2.1. Xarxes d'intercanvi
L’especialització obliga a intercanviar. Cada persona depén de moltes altres per obtindre allò que consumeix. Llapis famós de Leonard Read (1958): “ningú sap fer un llapis” (fusta del Pacífic, grafit sud-americà, cautxú asiàtic, pintura europea).
2.2. Input-Output (Leontief 1941)
Wassily Leontief (Nobel 1973): matriu input-output. Model quantitatiu d’interdependència sectorial. Cada indústria utilitza outputs d’altres com a inputs.
2.3. Vulnerabilitats
La interdependència genera fragilitat. La pandèmia de COVID-19 (2020) i la guerra d’Ucraïna (2022) han mostrat com xocs locals es transmeten globalment: colls d’ampolla de xips, energia, components.
Respostes: reshoring, diversificació de proveïdors, reserves estratègiques.
3. Sectors econòmics — Fisher-Clark
3.1. Les 3 branques clàssiques
Allan Fisher (1935) i Colin Clark (1940): classificació tripartida:
Primari: extracció de recursos naturals (agricultura, ramaderia, pesca, silvicultura, mineria).
Secundari: transformació (indústria, construcció).
Terciari: serveis (comerç, transport, finances, educació, sanitat, turisme).
3.2. Sector quaternari i quinari
Jean Fourastié (1949): anticipa un quaternari basat en coneixement: R+D, TIC, educació superior, salut especialitzada. Alguns autors afigen quinari: gestió de coneixement d’alt nivell, decisió estratègica.
3.3. Llei de Clark i terciarització
Llei de Clark (1940): amb el desenvolupament, l’ocupació es desplaça: primari → secundari → terciari. Aquesta seqüència es compleix en totes les economies que han travessat la industrialització i la postindustrialització. Dades Espanya (INE EPA 2024, dades arredonides): primari al voltant del 3 %, secundari el 20 % (indústria 12 %, construcció 7 %), terciari el 75 % (serveis públics 18 %, comerç-hostaleria 22 %, altres serveis privats 35 %).
Distribució de l’ocupació per sectors a Espanya (EPA 2024)
Font: INE, Enquesta de Població Activa, dades arredonides 2024.
Comparativa internacional (Eurostat 2024): la participació del primari a Espanya (3 %) és similar a la mitjana UE (4 %); el secundari és una mica menor que a Alemanya (24 %) o Itàlia (25 %); el terciari és una mica més alt que la mitjana UE (71 %), reflex del pes del turisme i els serveis professionals. Només el sector quaternari (R+D, TIC, consultoria especialitzada) està clarament per davall del nivell desitjable: la despesa en R+D espanyola és de l’1,49 % del PIB (2023), enfront del 3,1 % d’Alemanya o el 3,4 % de Suècia.
3.4. Desindustrialització
Els països rics han perdut ocupació industrial (deslocalització cap a la Xina, automatització). Debat: és un problema (Rodrik: “desindustrialització prematura”). Polítiques industrials recents (IRA 2022 EUA, EU Chips Act 2023).
Rodrik (2016) documentà que moltes economies emergents perden pes industrial abans d’haver assolit nivells de renda intermedis; redueix la seua capacitat d’absorbir ocupació poc qualificada i bloqueja la convergència. És un dels arguments contemporanis per reintroduir política industrial també a Europa. Una altra clau de la terciarització és la malaltia dels costos de Baumol (1967): en sectors intensius en treball i poc mecanitzables (sanitat, educació, cultura), els salaris segueixen a l’alça amb la productivitat agregada, la qual cosa encareix aquests serveis sense que milloren proporcionalment; explica per què el pes de la despesa sanitària i educativa creix estructuralment a les economies avançades.
3.5. Capital humà
En totes les transicions sectorials, l’educació i la formació són la clau. Gary Becker (1964, Nobel 1992) tractà l’educació com a inversió en capital humà: cada any d’estudis eleva la productivitat i els ingressos esperats. Espanya inverteix en educació el 4,4 % del PIB (Eurostat 2023), per davall del 5,0 % de la mitjana UE; el baix rendiment educatiu (PISA 2022) i l’elevada taxa d’abandonament prematur són frens estructurals per al salt al quaternari.
Corbes de Clark-Fisher: ocupació sectorial i nivell de desenvolupament
4. Globalització i cadenes globals de valor
Integració mundial
Les Global Value Chains (GVC) fragmenten la producció entre molts països. Un iPhone es dissenya a Cupertino (Califòrnia), els xips vénen de TSMC a Taiwan i Samsung a Corea, les pantalles d’LG a Corea, les càmeres de Sony al Japó, els metalls rars d’Àfrica i la Xina, i s’assembla a plantes de Foxconn a la Xina i l’Índia. L’etiqueta Designed by Apple in California, Assembled in China amaga un procés global complex. Segons el World Bank (Trading for Development in the Age of Global Value Chains, 2020), aproximadament el 50 % del comerç mundial està integrat en GVC.
Tendències 2024: decoupling entre els EUA i la Xina, friendshoring (relocalització en països aliats: Mèxic, Índia, Vietnam), re-regionalització (USMCA renegociat el 2020, RCEP a Àsia-Pacífic des de 2022), polítiques industrials proteccionistes (Inflation Reduction Act 2022, EU Chips Act 2023, Critical Raw Materials Act 2024). El consens pro-globalització 1990-2008 ha cedit a un capitalisme més fragmentat i geopolític.
Espanya: economia molt oberta (suma exportacions + importacions prop del 70 % del PIB), integrada en cadenes europees (especialment automoció i agroalimentació). El sector exterior aportà dos punts de creixement al PIB el 2023, gràcies al turisme rècord (85 milions de turistes) i a la moderació de les importacions energètiques.
Conclusió
La divisió del treball (Smith 1776) és el motor de la productivitat i crea interdependència creixent. Els sectors (Fisher-Clark 1935-40) permeten analitzar l’estructura productiva i la seua evolució (Llei de Clark). La globalització ha portat l’especialització al nivell planetari, amb beneficis (creixement) i riscos (vulnerabilitats). Espanya, com altres economies avançades, té una estructura eminentment terciaritzada (75 %).
- SMITH, A. (1776): The Wealth of Nations, llibre I, cap. 1-3.
- MARX, K. (1844): Manuscrits econòmico-filosòfics — alienació.
- DURKHEIM, É. (1893): De la division du travail social.
- TAYLOR, F. (1911): The Principles of Scientific Management.
- FORD, H. (1922): My Life and Work.
- FISHER, A.G.B. (1935): The Clash of Progress and Security.
- CLARK, C. (1940): The Conditions of Economic Progress, Macmillan.
- LEONTIEF, W. (1941): Structure of American Economy.
- FOURASTIÉ, J. (1949): Le grand espoir du XXe siècle.
- BAUMOL, W.J. (1967): «Macroeconomics of Unbalanced Growth», AER.
- BECKER, G.S. (1964): Human Capital, Columbia UP (Nobel 1992).
- OHNO, T. (1988): Toyota Production System.
- WOMACK, J. i JONES, D. (1990): The Machine That Changed the World.
- READ, L. (1958): «I, Pencil», FEE.
- WORLD BANK (2020): Trading for Development in the Age of Global Value Chains.
- RODRIK, D. (2016): «Premature Deindustrialization», JEG.
- BRYNJOLFSSON, E. i McAFEE, A. (2014): The Second Machine Age, Norton.
- INE (2024): Enquesta de Població Activa, EPA.
- Eurostat (2024): Employment by economic activity (NACE Rev. 2).
Síntesi del tema
El one-pager de síntesi del tema, per a un repàs ràpid.
Eina inclosa en la subscripció.
Subscriu-te · 20 €/mes