Examen d'oposicions d'Economia — Catalunya 2024 (resolt)

Examen real de la primera prova, Part A (prova pràctica), de les oposicions d’Economia de Secundària (cos 590, especialitat 061) a Catalunya, convocatòria 2024 (RESOLUCIÓ EDF/4161/2024, DOGC núm. 9299). La prova es compon de dos supòsits; cadascun combina qüestions prèvies quantitatives (microeconomia, gestió d’empresa, matemàtiques financeres i comptabilitat) amb una situació d’aprenentatge de caire didàctic alineada amb la LOMLOE. Temps disponible: tres hores.

L’enunciat reprodueix de manera fidel el text oficial en català de la convocatòria (llengua oficial de les proves). La solució comentada és d’elaboració pròpia.

Enunciat

Criteris de valoració

El temps disponible per resoldre l’exercici pràctic és de tres hores. La prova es valorarà segons els següents percentatges: un 15 % correspon a la comunicació escrita (estructura, claredat i correcció lingüística), un 40 % a les qüestions prèvies i un 45 % a la situació d’aprenentatge. Les errades ortogràfiques, morfosintàctiques i lèxiques es penalitzen amb 0,2 punts per errada, fins a un màxim de 2 punts en la qualificació global.

Supòsit 1 — Mercats i equilibri

Context. Sou docents de la matèria d‘“Economia”, a primer de Batxillerat. El grup classe està format per 30 alumnes. L’Institut està situat en una ciutat d’uns 200.000 habitants, en un barri de nivell socioeconòmic mitjà. La majoria d’alumnat mostra interès per la matèria. A l’aula hi ha un alumne que té diagnòstic de dislèxia. Dos alumnes tenen un informe de reconeixement NESE: un té diagnòstic TEA des de l’etapa de l’Educació primària i l’altra és sord; tots dos tenen un Pla de suport Individualitzat. Esteu treballant una situació d’aprenentatge titulada “L’escàs val més”.

Qüestions prèvies (4 punts)

Exercici 1 [2 punts]. L’empresa INTAP SA té el monopoli de la producció i venda de taps intel·ligents, té una funció de costos: CT = 10 + 4q i s’enfronta a una corba de demanda: p = 20 − 0,8 q.

• a) Calculeu el nombre de taps que permeten el màxim benefici, el preu al qual es vendran aquests taps i el benefici total. (0,50 punts)
• b) Suposeu que l’empresa monopolista INTAP SA pot separar els seus consumidors en dos mercats diferenciats, representats per les funcions de demanda p₁ = 16 − q₁ i p₂ = 36 − 4q₂.
  1. Demostreu que la funció de demanda primitiva efectivament s’ha dividit en dues funcions corresponents a dos submercats. (0,50 punts)
  2. Trobeu el nombre de taps de màxim benefici i la seva distribució en els dos mercats. (0,25 punts)
  3. Comproveu que els beneficis obtinguts amb discriminació són superiors als beneficis obtinguts amb preu únic. (0,25 punts)
  4. Comproveu que en el mercat on el preu és més alt, l’elasticitat-preu de la demanda és menor. (0,50 punts)

Exercici 2 [2 punts]. Les funcions de demanda i oferta d’allotjaments turístics d’una població són Qd = 240 − 2P i Qo = 3P − 60, on Q representa el nombre d’allotjaments turístics del mercat i P el preu d’un allotjament expressat en euros.

• Calculeu el preu i la quantitat d’equilibri d’aquest mercat. (0,25 punts)
• Calculeu i representeu gràficament l’excedent del consumidor (turistes) i del productor (propietaris dels allotjaments) en aquesta situació d’equilibri. (0,75 punts)
• Expliqueu què representen aquests excedents en el context d’aquest mercat d’allotjaments turístics. (0,50 punts)
• El govern decideix aplicar un impost per allotjament i nit de 5 euros als propietaris dels allotjaments turístics. Plantegeu les noves funcions d’oferta i demanda, un cop s’hagi aplicat l’impost, i calculeu el nou equilibri. (0,25 punts)
• Quantifiqueu quant rebrà el propietari i quant pagarà el turista per allotjament i nit. (0,25 punts)

Situació d’aprenentatge [4,5 punts]. Descriviu detalladament el desenvolupament d’una de les sessions que dedicaríeu a l’equilibri de mercats dins de la matèria “Economia” a primer de Batxillerat considerant la informació proporcionada a l’apartat “Context”.

• a) Especifiqueu els aprenentatges competencials, la interacció amb altres sabers i continguts i les competències transversals que preveieu que ha d’adquirir l’alumnat en aquesta sessió.
• b) Concreteu l’estructura de la sessió, les activitats d’aprenentatge, la metodologia, l’organització i el treball dels alumnes tenint en compte la creativitat i el caràcter innovador, així com els recursos utilitzats.
• c) Concreteu les estratègies per garantir la participació de tot l’alumnat en el marc d’un sistema inclusiu i les activitats d’avaluació, definició dels instruments i criteris d’avaluació relacionats amb els aprenentatges previstos a la sessió.

Supòsit 2 — Pla de negoci

Context. Heu estat destinats a un institut del centre de Barcelona. El centre té tres línies d’ESO i dues de Batxillerat. Impartiu la matèria de “Funcionament de l’Empresa i Disseny de Models de Negoci” a segon de Batxillerat. El grup classe està format per 25 alumnes. Hi ha dues alumnes que disposen d’informe de reconeixement NESE: una per altes capacitats i l’altra perquè és una alumna nouvinguda de l’Argentina. També hi ha un alumne amb dislèxia. L’alumnat mostra interès per la matèria i més de la meitat es volen presentar a les PAU d’aquesta matèria. Esteu treballant una situació d’aprenentatge titulada “Muntem una empresa”.

Qüestions prèvies (4 punts)

Exercici 1 [2 punts]. L’any 2024 dues germanes van inaugurar una pastisseria a la Ronda de Baix dedicada exclusivament a la producció i venda de pastissos. Com que no disposaven d’experiència en aquest sector, abans d’iniciar l’activitat van analitzar els preus de les pastisseries de la zona i van decidir fixar un preu mitjà de 50 euros per cada pastís, molt per sota del preu d’altres pastisseries. Mesos després van constatar que:

• Les vendes mitjanes mensuals dels primers sis mesos d’obertura van ser 100 pastissos al mes, amb uns costos totals mensuals de 7.500 euros.
• Les últimes dades disponibles, les del darrer mes, van ser: 120 pastissos venuts i uns costos totals de producció de 8.000 euros.

Una de les propietàries proposa la compra d’un nou local en un barri de més poder adquisitiu, a la Travessera de Dalt, on podrien incrementar el preu mitjà dels pastissos i augmentar les vendes. La inversió necessària és de 100.000 euros, la rendibilitat prevista seria del 10% d’aquesta inversió i la previsió de vendes 250 pastissos mensuals.

• a) Calculeu el nombre de pastissos que s’haurien de vendre al mes a la pastisseria actual (la ubicada a la Ronda de Baix) per a no incórrer en pèrdues. (0,75 punts)
• b) Calculeu l’increment, expressat en percentatge, que haurien de tenir les vendes mensuals a la pastisseria de la Ronda de Baix per obtenir un benefici de 2.000 euros/mes, tenint en compte que les vendes actuals són 120 pastissos al mes. (0,50 punts)
• c) Expliqueu què és el marge de contribució. (0,25 punts)
• d) Calculeu quin hauria de ser el preu mitjà dels pastissos a la nova ubicació (la Travessera de Dalt) per aconseguir una rendibilitat del 10% sobre la inversió feta, tenint en compte que l’estimació de vendes és de 250 unitats mensuals. (0,50 punts)

Exercici 2 [2 punts]. L’empresa ECOPAK SA està realitzant un concurs de proveïdors per assignar el manteniment i neteja durant els propers dos anys de la planta industrial que té ubicada a Girona. Rep propostes de dos proveïdors que ofereixen el mateix servei i cobertura però de diferent preu:

• A l’Empresa A se li ha de pagar unes quotes mensuals i vençudes de 4.000 euros.
• A l’Empresa B se li ha de pagar unes quotes trimestrals i anticipades de 11.800 euros.

Per valorar les dues opcions s’utilitza un tipus d’interès del 3% anual.

• a) Calculeu el valor de la proposta al moment zero de l’Empresa A. (0,65 punts)
• b) Calculeu el valor al moment zero de l’Empresa B. (0,65 punts)
• c) Indiqueu quina de les dues empreses guanyarà el concurs i justifiqueu la resposta. (0,20 punts)
• d) Transcorreguts els dos anys, el contracte finalitza i ECOPAK SA, el dia 15 d’abril del 2025, decideix comprar una màquina de neteja per import de 8.000 € (sense IVA), amb un descompte comercial del 10%. Les despeses prèvies a la posada en funcionament són: 175 € de transport, 450 € d’assegurança i 500 € de muntatge. S’acorda amb el proveïdor efectuar el pagament el dia 15 de juliol del 2025 amb un xec. L’IVA aplicable és del 21%. La vida útil de la màquina és de 4 anys i s’amortitza pel sistema lineal; per calcular l’amortització l’empresa fa servir l’any comercial.
  1. Feu l’assentament de l’adquisició de la màquina. (0,25 punts)
  2. Feu l’assentament de dotació de l’amortització a 31/12/25. (0,25 punts)

Situació d’aprenentatge [4,5 punts]. Descriviu detalladament el desenvolupament d’una de les sessions que dedicaríeu a analitzar la viabilitat econòmica de les empreses dins de la matèria “Funcionament de l’Empresa i Disseny de Models de Negoci” a segon de Batxillerat, considerant la informació de l’apartat “Context”, amb els mateixos apartats a), b) i c) del supòsit anterior.

---

Solució comentada

Supòsit 1

Exercici 1 — Monopoli i discriminació de preus

Dades. Cost total CT = 10 + 4q → cost marginal CMg = 4 i cost fix 10. Demanda inversa p = 20 − 0,8q.

a) Preu únic de màxim benefici. El monopolista produeix on l’ingrés marginal iguala el cost marginal. Amb IT = p·q = 20q − 0,8q², l’ingrés marginal és IMg = 20 − 1,6q:

IMg = CMg → 20 − 1,6q = 4 → q = 10

• Quantitat: q = 10 taps.
• Preu: p = 20 − 0,8·10 = 12 €.
• Benefici: B = IT − CT = 12·10 − (10 + 4·10) = 120 − 50 = 70 €.

b.1) La demanda primitiva es reparteix en dos submercats. Passant cada demanda inversa a demanda directa: del primer mercat q₁ = 16 − p₁ i del segon q₂ = (36 − p₂)/4 = 9 − 0,25p₂. Per a un preu comú p (amb p ≤ 16, ambdós mercats actius) la demanda agregada és la suma horitzontal:

Q = q₁ + q₂ = (16 − p) + (9 − 0,25p) = 25 − 1,25p

Aïllant el preu: p = (25 − Q)/1,25 = 20 − 0,8Q, que coincideix exactament amb la demanda primitiva. Queda demostrat que aquesta es descompon en els dos submercats.

b.2) Quantitats de màxim benefici amb discriminació. El monopolista que discrimina iguala IMg₁ = IMg₂ = CMg = 4 a cada mercat:

• Mercat 1: IMg₁ = 16 − 2q₁ = 4 → q₁ = 6, amb p₁ = 16 − 6 = 10 €.
• Mercat 2: IMg₂ = 36 − 8q₂ = 4 → q₂ = 4, amb p₂ = 36 − 16 = 20 €.

Producció total Q = q₁ + q₂ = 10 taps, repartits 6 al mercat 1 i 4 al mercat 2.

b.3) La discriminació augmenta el benefici. Amb discriminació, IT = p₁·q₁ + p₂·q₂ = 10·6 + 20·4 = 140 €. El cost és CT = 10 + 4·10 = 50 €, per tant:

• Benefici amb discriminació: B = 140 − 50 = 90 €.
• Benefici amb preu únic: 70 € (apartat a).

La discriminació de tercer grau millora el benefici en 20 € (90 enfront de 70), perquè permet al monopolista capturar part de l’excedent del consumidor que amb preu únic quedava sense extreure.

b.4) Major preu ↔ menor elasticitat. L’elasticitat-preu en cada òptim és ε = (dq/dp)·(p/q):

• Mercat 1: dq₁/dp₁ = −1 → ε₁ = −1·(10/6) = −1,67 → |ε₁| ≈ 1,67.
• Mercat 2: dq₂/dp₂ = −0,25 → ε₂ = −0,25·(20/4) = −1,25 → |ε₂| = 1,25.

El mercat 2 té el preu més alt (20 € enfront de 10 €) i l’elasticitat més baixa (|ε₂| = 1,25, menor que |ε₁| ≈ 1,67). És coherent amb la regla de l’ingrés marginal / elasticitat inversa, (p − CMg)/p = 1/|ε|: on la demanda és més rígida, el marge i el preu són majors. Comprovació: mercat 1, (10 − 4)/10 = 0,6 = 1/1,67; mercat 2, (20 − 4)/20 = 0,8 = 1/1,25. ✓

Exercici 2 — Equilibri, excedents i impost

Equilibri. Igualant demanda i oferta: 240 − 2P = 3P − 60 → 5P = 300 → P* = 60 €, i Q* = 240 − 2·60 = 120 allotjaments.

Excedents. Les funcions inverses són P = 120 − 0,5Q (demanda; preu màxim o de reserva 120 €) i P = 20 + Q/3 (oferta; preu mínim dels oferents 20 €). Ambdues són rectes, de manera que els excedents són triangles:

EC = ½ · Q* · (Pmáx − P*) = ½ · 120 · (120 − 60) = 3.600 €

EP = ½ · Q* · (P* − Pmín) = ½ · 120 · (60 − 20) = 2.400 €

L’excedent total és 3.600 + 2.400 = 6.000 €.

Supòsit 1 · Exercici 2

Mercat d'allotjaments turístics: equilibri i excedents

Significat dels excedents. L’excedent del consumidor (3.600 €) és l’estalvi agregat dels turistes: la diferència entre el màxim que estarien disposats a pagar per l’allotjament i els 60 € que efectivament paguen. L’excedent del productor (2.400 €) és el guany agregat dels propietaris: la diferència entre els 60 € que cobren i el preu mínim al qual acceptarien llogar (el seu cost/preu de reserva). Junts mesuren el benestar total que genera aquest mercat en equilibri.

Impost de 5 €/nit als propietaris. Un impost unitari sobre el productor desplaça l’oferta cap amunt: per oferir la mateixa quantitat, el propietari necessita ara rebre 5 € més, és a dir, el preu que paga el turista ha de cobrir el seu preu de reserva més l’impost. Substituint P per (P − 5) a l’oferta:

• Nova oferta: Qo’ = 3(P − 5) − 60 = 3P − 75 (equival a la inversa P = 25 + Q/3).
• Demanda sense canvis: Qd = 240 − 2P.

Nou equilibri: 240 − 2P = 3P − 75 → 5P = 315 → P’ = 63 €, amb Q’ = 240 − 2·63 = 114 allotjaments.

Repartiment de l’impost. El turista paga 63 € (3 € més que abans) i el propietari rep 63 − 5 = 58 € (2 € menys que abans). L’impost de 5 € es reparteix: 3 € els suporta el consumidor i 2 € el productor (3 + 2 = 5 €). El consumidor suporta la major part perquè, en l’equilibri, la seva demanda és menys elàstica (|εd| = 1) que l’oferta (εs = 1,5).

Situació d’aprenentatge (didàctica)

Sessió d’1 hora dins de la SA “L’escàs val més”, a Economia de 1r de Batxillerat, dedicada a l’equilibri de mercat i partint del cas real dels allotjaments turístics. Grup de 30 alumnes amb un alumne amb dislèxia i dos amb NESE (TEA i sordesa) amb Pla de suport individualitzat (PI).

a) Aprenentatges competencials, sabers i competències transversals. La sessió desenvolupa la competència específica d’analitzar el funcionament dels mercats i interpretar la formació de preus, mobilitzant els sabers bàsics: oferta, demanda, equilibri, excedents i efecte de la intervenció pública (impostos). Connecta amb Matemàtiques (funcions lineals, resolució de sistemes, interpretació d’àrees) i amb Educació per a la ciutadania (funció reguladora del sector públic). Competències clau transversals implicades: competència STEM (modelització), competència digital (full de càlcul / GeoGebra), competència en comunicació lingüística (argumentar conclusions) i competència personal, social i d’aprendre a aprendre (treball cooperatiu i autoregulació).

b) Estructura, metodologia, organització i recursos. Metodologia activa basada en la resolució d’un problema real (aprenentatge basat en problemes + aula invertida):

• Inici (10 min): pregunta detonant —“per què puja el preu de l’allotjament en temporada alta?”— i activació d’idees prèvies amb una eina de resposta ràpida.
• Desenvolupament (35 min): per parelles heterogènies, l’alumnat modelitza el mercat d’allotjaments amb GeoGebra/full de càlcul, troba l’equilibri, ombreja els excedents i simula l’impost de 5 €, observant el desplaçament de l’oferta i el repartiment de la càrrega.
• Tancament (15 min): posada en comú, sistematització del concepte d’equilibri i mini-síntesi individual a la llibreta. Recursos: projector, dispositius, plantilla de GeoGebra, dades reals de preus i guia de treball amb instruccions pas a pas.

c) Inclusió i avaluació. Aplicació del Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA) amb múltiples formes de representació (gràfic + verbal + manipulatiu) i d’expressió:

• Dislèxia: guia amb tipografia accessible, esquemes, més temps i opció de resposta oral.
• Alumne sord: recursos visuals, subtitulació/transcripció, ubicació preferent i suport de sistema FM/intèrpret; el caràcter gràfic del contingut n’afavoreix l’accés.
• Alumne amb TEA: anticipació de la seqüència amb guió visual, agrupaments previsibles i consignes clares i tancades.

Avaluació formativa amb instruments variats: rúbrica del producte (informe gràfic del mercat), diana d’autoavaluació i observació del treball cooperatiu. Els criteris d’avaluació es vinculen a la competència específica: identificar correctament l’equilibri, calcular i interpretar els excedents i raonar l’efecte de l’impost sobre preu, quantitat i benestar.

Supòsit 2

Exercici 1 — Llindar de rendibilitat i preu objectiu

Estructura de costos. Amb un cost total lineal CT = CF + CVu·Q i dues observacions (100 pastissos → 7.500 €; 120 pastissos → 8.000 €):

• Cost variable unitari: CVu = (8.000 − 7.500)/(120 − 100) = 500/20 = 25 €/pastís.
• Cost fix: CF = 7.500 − 25·100 = 5.000 €/mes (comprovació: 5.000 + 25·120 = 8.000 ✓).

Amb preu P = 50 €, el marge de contribució unitari és 50 − 25 = 25 €.

a) Punt mort (llindar de rendibilitat).

Q* = CF / (P − CVu) = 5.000 / (50 − 25) = 200 pastissos/mes

Necessiten vendre 200 pastissos al mes per no incórrer en pèrdues. Com que ara en venen 120, estan per sota del llindar i operen amb pèrdues.

b) Increment de vendes per a un benefici de 2.000 €/mes. El benefici és B = (P − CVu)·Q − CF = 25Q − 5.000. Imposant B = 2.000: 25Q = 7.000 → Q = 280 pastissos/mes. Respecte a les vendes actuals (120):

Δ% = (280 − 120) / 120 = 1,3333 = 133,33 %

Les vendes haurien d’augmentar un 133,33 % (passar de 120 a 280 pastissos al mes).

c) Marge de contribució. És la diferència entre el preu de venda i el cost variable unitari (aquí, 50 − 25 = 25 €). Representa el que aporta cada unitat venuda a cobrir els costos fixos i, un cop coberts aquests (en el punt mort), a generar benefici. És la palanca clau de les decisions de preu i de volum.

d) Preu a la nova ubicació. Supòsit explícit: es manté l’estructura de costos (CVu = 25 €/pastís; CF = 5.000 €/mes) i es busca un benefici mensual igual al 10 % de la inversió, és a dir 0,10 · 100.000 = 10.000 €, amb vendes de 250 pastissos/mes. Aïllant el preu P:

(P − 25)·250 − 5.000 = 10.000 → P = 25 + 15.000/250 = 85 €

El preu mitjà a la Travessera de Dalt hauria de ser de 85 € (enfront dels 50 € de la Ronda de Baix), coherent amb el major poder adquisitiu del nou barri.

Exercici 2 — Matemàtiques financeres i comptabilitat

Les dues ofertes es valoren portant-les a valor actual (moment zero) amb un tipus del 3 % anual. Per a rendes amb periodicitat inferior a l’any s’utilitza el tipus equivalent del període (capitalització composta), no el proporcional.

a) Empresa A — 24 mensualitats vençudes de 4.000 €. Tipus mensual equivalent i₁₂ = (1,03)^(1/12) − 1 = 0,246627 %. Valor actual d’una renda postpagable:

VA = C · [1 − (1 + i)^(−n)] / i = 4.000 · [1 − 1,03^(−2)] / 0,00246627

El factor d’actualització és 23,2757, de manera que VA(A) ≈ 93.102,70 €.

b) Empresa B — 8 trimestralitats anticipades de 11.800 €. Tipus trimestral equivalent i₄ = (1,03)^(1/4) − 1 = 0,741707 %. En ser prepagable, es multiplica la renda postpagable per (1 + i₄):

VA = C · [1 − 1,03^(−2)] / i₄ · (1 + i₄) = 11.800 · 7,7969

Resulta VA(B) ≈ 92.002,93 €.

c) Adjudicació. Com que es tracta de pagaments (cost per a ECOPAK), guanya el concurs la proposta de menor valor actual: VA(B) = 92.002,93 € és menor que VA(A) = 93.102,70 €. Per tant guanya l’Empresa B, que resulta uns 1.100 € més barata en termes de valor actual (la diferència es deu sobretot al seu major període de pagament i al fet que es compensa el cobrament anticipat). Nota: amb tipus proporcionals (0,25 % mensual i 0,75 % trimestral) la conclusió és idèntica (≈ 93.064 € enfront de ≈ 91.977 €).

d) Comptabilització de la màquina.

Valor d’adquisició (compte 213, Maquinària). Es parteix del preu net després del descompte comercial i es capitalitzen totes les despeses necessàries fins a la posada en funcionament (transport, assegurança de transport i muntatge):

• Preu net: 8.000 − 10 % = 7.200 €.
• Despeses capitalitzables: 175 (transport) + 450 (assegurança) + 500 (muntatge) = 1.125 €.
• Valor d’adquisició = 7.200 + 1.125 = 8.325 €.

IVA suportat (21 %). Les operacions d’assegurança estan exemptes d’IVA (art. 20 LIVA), per la qual cosa la base imposable exclou els 450 €: base = 7.200 + 175 + 500 = 7.875 €; IVA = 0,21 · 7.875 = 1.653,75 €. El deute amb el proveïdor (pagament ajornat a 15/07/2025) puja a 8.325 + 1.653,75 = 9.978,75 €.

Assentament 1 — Adquisició (15/04/2025):

Deure	Compte	Import (€)
(213)	Maquinària	8.325,00
(472)	H.P., IVA suportat	1.653,75
Haver	Compte	Import (€)
(523)	Proveïdors d’immobilitzat a c/t	9.978,75

Amortització lineal. Base amortitzable 8.325 € (sense valor residual), vida útil 4 anys → quota anual = 8.325 / 4 = 2.081,25 €. La màquina està disponible per a l’ús des del 15/04/2025; amb any comercial (mesos de 30 dies), del 15/04 al 31/12 hi ha 8,5 mesos (255/360):

Amort. 2025 = 2.081,25 · (8,5 / 12) = 1.474,22 €

Assentament 2 — Dotació de l’amortització (31/12/2025):

Deure	Compte	Import (€)
(681)	Amortització de l’immobilitzat material	1.474,22
Haver	Compte	Import (€)
(2813)	Amortització acumulada de maquinària	1.474,22

Situació d’aprenentatge (didàctica)

Sessió d’1 hora de la SA “Muntem una empresa”, a Funcionament de l’Empresa i Disseny de Models de Negoci de 2n de Batxillerat, centrada a analitzar la viabilitat econòmica d’un projecte a partir del cas de la pastisseria. Grup de 25 alumnes amb una NESE per altes capacitats, una alumna nouvinguda de l’Argentina i un alumne amb dislèxia; més de la meitat es presenten a les PAU.

a) Aprenentatges competencials, sabers i competències transversals. Desenvolupa la competència específica d’avaluar la viabilitat economicofinancera d’un projecte i fonamentar decisions empresarials, amb els sabers bàsics: estructura de costos, llindar de rendibilitat, marge de contribució, escenaris i selecció d’inversions (valor actual). Connecta amb Matemàtiques Aplicades a les CC. Socials (funcions, percentatges, actualització financera) i amb la dimensió emprenedora. Competències clau transversals: emprenedora, digital (full de càlcul), STEM i comunicació lingüística (defensa argumentada de l’informe).

b) Estructura, metodologia, organització i recursos. Metodologia d’aprenentatge basat en reptes / simulació empresarial:

• Inici (10 min): repte —“a la pastisseria li convé traslladar-se de local?”— i recuperació del concepte de punt mort.
• Desenvolupament (35 min): en equips amb rols (analista de costos, de preus, d’inversió i portaveu), l’alumnat construeix en full de càlcul el punt mort, calcula l’increment de vendes necessari i compara escenaris d’ubicació; els grups elaboren un informe de viabilitat.
• Tancament (15 min): exposició breu de conclusions i connexió explícita amb el format de les PAU. Recursos: plantilla de full de càlcul, dades del cas, dispositius i rúbrica d’avaluació lliurada per endavant.

c) Inclusió i avaluació. Atenció a la diversitat mitjançant DUA i tasques multinivell:

• Altes capacitats: tasca d’aprofundiment (anàlisi de sensibilitat del preu i del volum, incorporació del valor actual de la inversió) que enriqueix sense segregar.
• Alumna nouvinguda: suport lingüístic amb glossari bilingüe de termes econòmics, tutoria entre iguals i validació de la seva competència matemàtica prèvia.
• Dislèxia: materials en format accessible, lectura guiada de l’enunciat, més temps i possibilitat de resposta oral.

Avaluació formativa i competencial: rúbrica de l’informe de viabilitat, defensa oral breu i coavaluació entre equips. Els criteris d’avaluació es vinculen a la competència específica: calcular i interpretar correctament el llindar de rendibilitat i el marge de contribució, comparar escenaris amb criteris financers i fonamentar una decisió empresarial raonada.

---

Síntesi. L’examen combina microeconomia (monopoli amb discriminació de preus; equilibri, excedents i incidència d’un impost), gestió d’empresa (llindar de rendibilitat i preu objectiu), matemàtiques financeres (rendes postpagables i anticipades a valor actual), comptabilitat (preu d’adquisició, IVA i amortització lineal amb any comercial) i didàctica LOMLOE (dues situacions d’aprenentatge amb atenció a la diversitat).