Tema 51
El finançament en l'empresa. Període de maduració i fons de maniobra. El finançament extern.
Introducció
Tot projecte empresarial necessita recursos financers per adquirir actius i mantenir l’operació diària. El finançament és la funció que capta aquests recursos, determina la seua estructura i gestiona el seu cost. Junt amb el subsistema real (producció), el financer és la columna vertebral de qualsevol empresa.
A Espanya, l’estructura financera de les PIMES s’ha caracteritzat històricament per l’alta dependència del crèdit bancari (BCE 2023: ~75 %), en contrast amb el model anglosaxó on el mercat de capitals té més pes. La crisi financera de 2008, la crisi sobirana 2011-2013 i les recents pujades de tipus d’interès (BCE: 0 % → 4,5 % entre 2022-2023, i estabilització en 3,25 % en 2024) han posat a prova la resiliència financera empresarial.
Aquest tema aborda: (1) concepte i funció financera; (2) període mitjà de maduració; (3) fons de maniobra (FM) i necessitats operatives (NOF); (4) finançament extern a curt termini; (5) finançament extern a mitjà i llarg termini.
1. Concepte i funció financera
1.1. La funció financera
La funció financera s’articula al voltant de tres decisions fonamentals (Pike-Neale, 2012):
(1) Decisió d’inversió (Tema 49-50): en què invertir?
(2) Decisió de finançament (Temes 51-54): com finançar-ho?
(3) Decisió de dividends (Tema 54): com distribuir el resultat?
El principi general: maximitzar el valor de l’empresa, que equival a maximitzar el patrimoni dels accionistes, subjecte a restriccions d’ètica, llei i stakeholders.
1.2. Fonts de finançament: classificacions
Segons l’origen: pròpies (capital, reserves, autofinançament) vs. alienes (préstecs, proveïdors, emprèstits).
Segons la titularitat: internes (generades per la pròpia empresa) vs. externes (captades de tercers).
Segons el termini: curt (menys d’1 any), mitjà (1-5 anys), llarg (més de 5 anys).
Segons l’exigibilitat: exigibles (préstecs, proveïdors) vs. no exigibles (capital, reserves).
El finançament intern es desenvolupa en el Tema 52; aquest tema se centra sobretot en l’extern.
2. Període mitjà de maduració (PMM)
2.1. Concepte
El període mitjà de maduració (PMM o operating cycle) és el temps mitjà que transcorre des que l’empresa paga la compra de matèries primeres fins que cobra la venda del producte acabat. Expressa la intensitat de capital circulant necessari.
Diferenciem:
• PMM econòmic: des de l’entrada de les matèries primeres fins al cobrament.
• PMM financer (cash conversion cycle): resta al PMM econòmic el període de pagament a proveïdors; representa els dies de finançament propi requerit.
2.2. Càlcul dels subperíodes
Cada subperíode es calcula com dies = Estoc mitjà × 365 / Flux anual:
• PMa = Existències MP × 365 / Consum MP.
• PMf = Existències en curs × 365 / Cost de producció.
• PMv = Existències PT × 365 / Cost vendes.
• PMc = Clients × 365 / Vendes.
• PMp = Proveïdors × 365 / Compres.
2.3. Implicacions estratègiques
Un PMM curt és favorable: menys capital circulant, millor liquiditat. Estratègies per reduir-lo: just-in-time (menys existències), digitalització del cobrament, incentius al cobrament (descomptes per pagament ràpid), allargar el pagament a proveïdors (amb límits ètics).
La Llei 18/2022 contra la morositat estableix límits al termini de pagament a proveïdors (30-60 dies) a Espanya.
Exemples: Mercadona i Inditex tenen PMM negatius (cobren abans de pagar a proveïdors), finançant-se «gratuïtament» amb els seus proveïdors.
3. Fons de Maniobra (FM) i Necessitats Operatives (NOF)
3.1. Fons de Maniobra
El Fons de Maniobra (FM, working capital) és la part de l’actiu circulant finançada amb recursos permanents. Expressa el marge de seguretat financera:
📊 Diagrama: Balanç amb Fons de Maniobra positiu
3.2. Anàlisi del FM
• FM major que 0: part del circulant es finança amb recursos permanents. Situació saludable.
• FM = 0: l’actiu circulant just cobreix les obligacions a CT. Situació de risc.
• FM menor que 0: part de l’actiu fix es finança amb deute a CT. Situació problemàtica (excepte en hipermercats amb cobrament instantani i pagament diferit).
3.3. Necessitats Operatives de Fons (NOF)
Les NOF (Necessitats Operatives de Fons, operating working capital requirement) mesuren la inversió necessària en circulant operatiu:
NOF = Existències + Clients - Proveïdors.
La diferència FM - NOF és la tresoreria (positiva si el FM cobreix les NOF).
4. Finançament extern a curt termini
4.1. Crèdit comercial de proveïdors
El crèdit comercial (ajornament del pagament a proveïdors) és la forma més natural i sovint més barata de finançament a CT. Instruments: lletres, confirming (anticipació del pagament al proveïdor per un tercer). Limitat per la Llei 18/2022.
4.2. Crèdits i préstecs bancaris a curt termini
• Pòlissa de crèdit: límit màxim disponible. Flexible: només es paguen interessos pel que s’usa. Ideal per a desfasaments de tresoreria.
• Préstec a curt: quantitat fixa amb retorn en un any.
• Descobert bancari: tolerància puntual, molt car.
4.3. Descompte d'efectes
L’empresa cedeix al banc lletres o pagarés pendents de venciment; el banc anticipa l’import menys els interessos (descompte). Si l’efecte resulta impagat, el banc pot tornar-lo (descompte amb recurs). Tipus: descompte comercial (lletres) vs. financer (pagarés).
4.4. Factoring i confirming
Factoring (cessió de crèdits a un factor): amb recurs o sense (aquest últim assumeix el risc d’insolvència). Operació típica: el factor paga el 80-90 % immediat i la resta al cobrament.
Confirming: l’empresa gestiona amb el banc els seus pagaments a proveïdors. Els proveïdors poden anticipar el cobrament (al banc) amb descompte. Popularitzat per Santander als anys 90.
5. Finançament extern a mitjà i llarg termini
5.1. Préstecs i crèdits bancaris
Préstec: quantitat fixa que s’amortitza segons un quadre preestablert (sistema francès més comú, Tema 56). Crèdit: límit disponible flexible. Per a empreses, els préstecs a LT solen ser de 5-15 anys, amb garanties (hipotecària, personal, pignoratícia).
El tipus d’interès pot ser fix o variable (Euríbor + diferencial). Des de 2022, les pujades del BCE han encarit els tipus variables.
5.2. Leasing i renting
Leasing (arrendament financer): regulat per Disposició Addicional 3a Llei 10/2014. L’empresa utilitza un actiu a canvi de quotes i al final pot adquirir-lo (opció de compra). Fiscalment deduïble. Típic per a maquinària, vehicles, equips.
Renting: arrendament operatiu pur, sense opció de compra. Servei inclòs (manteniment, assegurança). Flexibilitat, sense comptabilització en actiu amb el nou PGC (excepte arrendaments curts/baix valor, NIIF 16).
5.3. Emissió d'obligacions (emprèstits)
Els emprèstits (bond issues) són deute emès al mercat de capitals amb cupó i venciment. Disponible per a grans empreses (AENA, Iberdrola, Telefónica) i l’Estat. Detallat al Tema 56.
5.4. Capital risc i finançament alternatiu
Venture capital: inversió en startups a canvi de participació. Actors espanyols: Kibo Ventures, K Fund, Seaya. Private equity: inversió en empreses madures. Casos recents: IFM Investors a Naturgy (2021), KKR a Masmóvil (2020).
Crowdfunding: captació massiva (equity, préstec, donacions). Llei 5/2015 de foment del finançament empresarial. Plataformes: Fellow Funders, Capital Cell.
Business angels: inversors individuals que aporten capital i experiència a startups.
MARF (Mercat Alternatiu de Renda Fixa, 2013): per a emprèstits de mitjanes empreses.
5.5. Subvencions i fons europeus
A Espanya, programes clau:
• ICO (Institut de Crèdit Oficial): línies de crèdit amb garantia pública.
• Enisa: préstecs participatius per a emprenedors.
• CDTI: préstecs parcialment reemborsables per a R+D+i.
• Next Gen EU / PRTR: 160.000 M€ 2021-2026, mix subvencions i préstecs.
Conclusió
La gestió del finançament empresarial integra una combinació de fonts pròpies (Tema 52) i alienes, a CT i LT, cadascuna amb costos, flexibilitat i implicacions estratègiques diferents. L’anàlisi del període mitjà de maduració i del fons de maniobra/NOF és imprescindible per evitar situacions de tensió financera —una causa freqüent de concurs de creditors, fins i tot en empreses rendibles.
En el context espanyol, dominat per PIMES i dependent del crèdit bancari, la diversificació de fonts (MARF, crowdfunding, venture capital, leasing) i l’aprofitament dels fons europeus (Next Gen, ICO, Enisa) són palanques clau per al creixement. Els futurs docents han de transmetre a l’alumnat que una bona gestió financera no només finança: crea valor optimitzant el cost del capital i el risc.
Bibliografía
- PIKE, R., NEALE, B. i LINSLEY, P. (2012): Corporate Finance and Investment, 7a ed., Pearson.
- SUÁREZ SUÁREZ, A.S. (2014): Decisiones óptimas de inversión y financiación en la empresa, 21a ed., Pirámide.
- BREALEY, R., MYERS, S. i ALLEN, F. (2020): Principles of Corporate Finance, 13a ed., McGraw-Hill.
- ROSS, S., WESTERFIELD, R. i JAFFE, J. (2019): Corporate Finance, 12a ed., McGraw-Hill.
- AECA (Asociación Española de Contabilidad y Administración de Empresas): Documents de Principis Comptables.
- SANTANDRÉU, E. i SANTANDRÉU, P. (2008): Manual de finanzas, Gestión 2000.
- Banc d'Espanya (2024): Informe d'Estabilitat Financera.
- Llei 18/2022 contra la morositat.
- Llei 10/2014 d'ordenació de crèdit (leasing).
- Llei 5/2015 de foment del finançament empresarial.
- Reglament UE NIIF 16 (leasing).