oposicioneseconomia.es ES · CA

Tema 49

Concepte i classes d'inversió. Dimensions. Criteris d'anàlisi i selecció.

Introducció

La inversió és la porta d’entrada a la dimensió financera de l’empresa. Decidir on, quant i quan invertir determina la trajectòria competitiva a llarg termini. Les decisions d’inversió comprometen recursos escassos en projectes els rendiments dels quals es materialitzaran en el futur, en un entorn d’incertesa. L’anàlisi d’inversions (capital budgeting) proporciona les eines quantitatives per avaluar-les amb rigor.

A Espanya, la formació bruta de capital fix (FBKF) representa el 19-20 % del PIB (INE 2024). Els fons Next Generation EU (160.000 M€ per a Espanya, 2021-2026) estan dinamitzant la inversió empresarial en transició digital, eficiència energètica, automoció i semiconductors. Entendre la lògica d’aquestes decisions —VAN, TIR, payback, ràtio de rendibilitat— és essencial per a la pràctica empresarial i per a l’alumnat de Batxillerat.

Aquest tema obri el Bloc F i connecta amb el Tema 57 (presa de decisions), els Temes 53-54 (cost del capital i estructura financera) i el Tema 58 (planificació). S’estructura en 5 blocs: (1) concepte i tipus d’inversió; (2) elements i dimensions; (3) criteris estàtics (payback, tipus mitjà); (4) criteris dinàmics (VAN, TIR, IR); (5) selecció d’inversions i casos pràctics.

1. Concepte i classes d'inversió

1.1. Definició d'inversió

La inversió és el desemborsament actual de recursos (capital) amb l’expectativa d’obtenir ingressos futurs superiors. Pierre Massé, a Le choix des investissements (1959), la va definir com «l’intercanvi d’una satisfacció immediata i certa a la qual es renuncia, contra una esperança que s’adquireix i de la qual el bé invertit és el suport». Tres elements essencials: (a) desemborsament present; (b) fluxos futurs esperats; (c) incertesa sobre els fluxos futurs.

1.2. Classificació segons la finalitat

a) Inversió en actius fixos (capital expenditure, CAPEX): maquinària, plantes, equips, immobles, vehicles.

b) Inversió en circulant: existències, clients, tresoreria operativa. Finança el fons de maniobra (Tema 51).

c) Inversió financera: accions, bons, imposicions, participacions estratègiques.

d) Inversió intangible: R+D, marques, patents, formació, programari, capital humà.

1.3. Classificació segons objectiu (Joel Dean, 1951)

Joel Dean, a Capital Budgeting (1951), pioner de la disciplina, va classificar les inversions segons la motivació:

• Reposició: reemplaçar actius obsolets o deteriorats.

• Expansió: ampliar capacitat per a mercats existents.

• Modernització / Racionalització: reduir despeses amb tecnologia més eficient.

• Estratègica: nous productes, nous mercats, R+D, diversificació.

• Obligada: compliment legal (medi ambient, seguretat).

1.4. Inversions relacionades

Segons la relació entre alternatives:

• Independents: la selecció d’una no afecta les altres.

• Complementàries: una reforça l’altra.

• Substitutives / mútuament excloents: triar una exclou l’altra.

• Restrictives: subjectes a límit pressupostari.

2. Elements i dimensions d'una inversió

2.1. Elements fonamentals

Tota inversió es caracteritza per:

(1) Desemborsament inicial (A o D₀): capital invertit en el moment t=0. Amb signe negatiu per convenció.

(2) Fluxos de caixa (FCⱼ): ingressos menys despeses operatives generats pel projecte durant la seua vida útil. Són fluxos nets, després d’impostos.

(3) Vida útil o horitzó (n): nombre de períodes que durarà el projecte.

(4) Valor residual (VR): valor de liquidació al final, si escau.

(5) Tipus de descompte (k): rendibilitat mínima exigida, cost d’oportunitat, WACC (Tema 53).

2.2. Dimensions (Massé, Albi)

Massé i autors espanyols (Albi, Suárez Suárez) distingeixen tres dimensions:

• Tecnològica: què permet produir la inversió (capacitat, qualitat, flexibilitat).

• Econòmica: els fluxos de caixa reals (ingressos, despeses d’operació, impostos).

• Financera: com es finança (estructura de capital, préstecs, subvencions).

2.3. Fluxos rellevants

Per al càlcul del VAN/TIR cal utilitzar fluxos incrementals (només els causats pel projecte) i després d’impostos. Principis:

• Ignorar els sunk costs (ja incorreguts, irrecuperables).

• Incloure els costos d’oportunitat (per exemple, un terreny ja propietat de l’empresa té cost d’oportunitat).

• Considerar efectes col·laterals sobre altres productes (canibalització, sinergies).

• Separar decisió d’inversió de decisió de finançament (principi de Miller-Modigliani, Tema 54).

3. Criteris estàtics de selecció

3.1. Característiques dels criteris estàtics

Els criteris estàtics no tenen en compte el valor temporal del diner (ignoren la cronologia dels fluxos). Són simples, intuïtius, però metodològicament imprecisos. Útils com a primera aproximació.

3.2. Termini de recuperació (Payback)

El payback (termini de recuperació) és el temps necessari per recuperar el desemborsament inicial amb els fluxos de caixa del projecte. Criteri: triar el projecte amb payback menor; rebutjar si supera un màxim predefinit.

Avantatges: simple, intuïtiu, prioritza la liquiditat, adequat en entorns d’alta incertesa.

Inconvenients: ignora el valor temporal del diner; ignora fluxos posteriors al payback; prioritza el curt termini.

Exemple: Projecte amb A=10.000 € i FC anuals de 3.000 € → Payback = 10.000 / 3.000 = 3,33 anys. Si els fluxos no són uniformes: acumular fins a igualar A.

3.3. Rendibilitat mitjana

La rendibilitat mitjana simple o tipus mitjà: TM = Flux mitjà anual / Desemborsament inicial = (Σ FCⱼ / n) / A. Expressa la rendibilitat anual mitjana. Comparteix els inconvenients dels criteris estàtics.

4. Criteris dinàmics de selecció

4.1. El valor temporal del diner (Fisher, 1930)

El principi fundacional de les finances, formalitzat per Irving Fisher a The Theory of Interest (1930): un euro hui val més que un euro demà. Tres raons: (a) preferència temporal; (b) risc; (c) inflació. El tipus de descompte captura aquestes preferències.

El valor actual (VA) d’un import futur F en el període j, descomptat a un tipus k: VA = F / (1+k)ʲ.

VA = F / (1+k)ʲ
Valor actual d'un flux futur F en el període j, descomptat a tipus k

4.2. Valor Actual Net (VAN / NPV)

El Valor Actual Net (VAN; Net Present Value, NPV) és la suma de tots els fluxos de caixa del projecte descomptats al moment actual, menys el desemborsament inicial.

VAN = -A + Σⱼ₌₁ⁿ FCⱼ / (1+k)ʲ
Valor Actual Net: criteri fonamental de selecció d'inversions

4.3. Regla del VAN

Regla de decisió:

• Si VAN major que 0: el projecte genera valor. Accepta’l.

• Si VAN menor que 0: destrueix valor. Rebutja’l.

• Si VAN = 0: indiferent (just cobreix el cost d’oportunitat).

En projectes mútuament excloents: triar el de VAN més alt. En cartera amb pressupost limitat: maximitzar el VAN conjunt.

Avantatges: incorpora el valor temporal, és additiu (VAN(A+B)=VAN(A)+VAN(B)), coherent amb la maximització del valor per a l’accionista.

Inconvenients: sensibilitat a l’elecció de k; no capta el valor de les opcions reals.

4.4. Tipus Intern de Retorn (TIR / IRR)

La TIR (Internal Rate of Return, IRR) és el tipus de descompte que fa el VAN igual a zero.

VAN(TIR) = 0 ⇒ -A + Σⱼ FCⱼ / (1+TIR)ʲ = 0
TIR: rendibilitat intrínseca del projecte

📊 Diagrama: VAN en funció del tipus de descompte

k (tipus de descompte)VAN0TIRVAN = 0VAN positiuacceptar projecteVAN negatiurebutjar

El VAN decreix a mesura que augmenta k. La TIR és el tall amb l’eix horitzontal.

4.5. Regla de la TIR i limitacions

Regla:

• Si TIR major que k: accepta el projecte.

• Si TIR menor que k: rebutja’l.

• Entre alternatives excloents: no sempre coincideix amb VAN. Si hi ha conflicte, el VAN és més fiable.

Limitacions de la TIR: (a) TIR múltiples si els fluxos canvien de signe més d’una vegada; (b) hipòtesi de reinversió a la pròpia TIR (irreal); (c) no additiva; (d) pot entrar en conflicte amb VAN en projectes a escala diferent.

La TIRM (Modified IRR) corregeix aquests problemes assumint reinversió a un tipus exogen realista.

4.6. Índex de rendibilitat (IR / PI)

L’Índex de Rendibilitat (Profitability Index) és el quocient entre el valor actual dels fluxos i el desemborsament inicial:

IR = (Σ FCⱼ / (1+k)ʲ) / A.

Regla: acceptar si IR major que 1 (equivalent a VAN major que 0). Molt útil en selecció de cartera amb pressupost limitat: ordenar projectes per IR.

IR = (Σ FCⱼ/(1+k)ʲ) / A | Acceptar si IR major que 1
Índex de rendibilitat: útil en cartera amb restriccions

5. Cas pràctic complet

5.1. Exemple numèric

Projecte: A = 100.000 € ; vida = 4 anys ; FCs = [30.000, 40.000, 50.000, 30.000] ; k = 10 %.

Payback: Any 1 acum. 30.000; Any 2 acum. 70.000; Any 3 acum. 120.000. Recuperat l’any 3 (fracció: 30.000/50.000 = 0,6). Payback ≈ 2,6 anys.

VAN: - 100.000 + 30.000/1,1 + 40.000/1,21 + 50.000/1,331 + 30.000/1,4641 = -100.000 + 27.273 + 33.058 + 37.566 + 20.490 = +18.387 €. Projecte acceptable.

TIR: resoldre VAN(TIR)=0 per aproximació iterativa → TIR ≈ 17,3 %. Com que 17,3 % major que 10 %, acceptable.

IR = 118.387 / 100.000 = 1,18. Com que major que 1, acceptable.

5.2. Extensions modernes

Real options (Myers 1977, Dixit-Pindyck 1994): valoren la flexibilitat gerencial (opció d’expandir, d’ajornar, d’abandonar).

Anàlisi de sensibilitat, escenaris i Simulació Monte Carlo.

La literatura financera recomana el VAN com a criteri decisiu per la seua coherència teòrica.

Conclusió

Les decisions d’inversió constitueixen el nucli de la direcció financera. Els criteris dinàmics (VAN, TIR, IR), basats en el principi del valor temporal del diner (Fisher, 1930), ofereixen un marc conceptualment sòlid. Joel Dean (1951) i Pierre Massé (1959) van assentar les bases de l’anàlisi d’inversions modern.

En la pràctica empresarial espanyola, la gestió professional d’inversions és clau per aprofitar l’onada d’oportunitats dels fons Next Gen EU, la transició digital i la descarbonització. El docent ha de transmetre que, darrere de cada fórmula (VAN, TIR), hi ha conceptes econòmics profunds (cost d’oportunitat, incertesa, preferència temporal).

Bibliografía

  1. DEAN, J. (1951): Capital Budgeting, Columbia Univ. Press.
  2. MASSÉ, P. (1959): Le choix des investissements, Dunod.
  3. FISHER, I. (1930): The Theory of Interest, Macmillan.
  4. HIRSHLEIFER, J. (1958): «On the Theory of Optimal Investment Decision», JPE, 66(4).
  5. BREALEY, R., MYERS, S. i ALLEN, F. (2020): Principles of Corporate Finance, 13a ed., McGraw-Hill.
  6. ROSS, S., WESTERFIELD, R. i JAFFE, J. (2019): Corporate Finance, 12a ed., McGraw-Hill.
  7. SUÁREZ SUÁREZ, A.S. (2014): Decisiones óptimas de inversión y financiación en la empresa, 21a ed., Pirámide.
  8. MYERS, S.C. (1977): «Determinants of Corporate Borrowing», J. of Financial Economics, 5.
  9. DIXIT, A.K. i PINDYCK, R.S. (1994): Investment under Uncertainty, Princeton Univ. Press.
  10. COPELAND, T., KOLLER, T. i MURRIN, J. (2000): Valuation, 3a ed., Wiley.
  11. INE (2024): Formació Bruta de Capital Fix.
  12. Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR).