Tema 42
El sistema de producció en l'empresa. Classes de processos productius. La productivitat i la seua mesura. Millora de la productivitat.
Introducció
La producció és l’activitat econòmica fonamental: transforma inputs (matèries primeres, treball, capital, energia, coneixement) en outputs (béns i serveis) que satisfan necessitats humanes. La gestió de la producció —també anomenada direcció d’operacions— ha evolucionat des del taller artesanal fins a les fàbriques 4.0 dotades d’intel·ligència artificial i robòtica col·laborativa.
La productivitat, raó entre output i inputs, és el motor últim del progrés econòmic: Paul Krugman va afirmar que «la productivitat no ho és tot, però a llarg termini és quasi tot». La bretxa de productivitat entre Espanya i la UE-27 (~15 % inferior, Eurostat 2024) és una de les principals preocupacions de política econòmica.
El tema s’estructura en 5 blocs: (1) sistema de producció i enfocament modern; (2) tipus de processos productius; (3) productivitat: concepte i mesura; (4) millora de la productivitat: lean, Six Sigma, Indústria 4.0; (5) qualitat i sostenibilitat.
1. Sistema de producció
1.1. Concepte d'operacions
La direcció d’operacions (Operations Management) gestiona el sistema transformador de l’empresa. Segons Chase, Aquilano i Jacobs (Operations Management for Competitive Advantage, 2005), el sistema productiu és «el conjunt d’activitats que produeixen valor en forma de béns i serveis transformant inputs en outputs».
Objectius clàssics de la direcció d’operacions (operations objectives): despesa, qualitat, flexibilitat, termini de lliurament, servei, sostenibilitat. La matriu de Porter del Tema 58 mostra que cap empresa pot destacar en tots simultàniament: ha de triar una estratègia (despesa vs. diferenciació vs. enfocament).
1.2. Funció de producció
La funció de producció expressa la relació tècnica entre inputs i output: Q = f(K, L, T) on K és capital, L treball, T tecnologia. Tipus habituals:
• Cobb-Douglas: Q = A · K^α · L^β. Rendiments constants si α + β = 1, creixents si major que 1, decreixents si menor que 1.
• Lineal: Q = aK + bL (substituts perfectes).
• Leontief: Q = min(K/a, L/b) (complementaris perfectes, proporcions fixes).
• CES (Constant Elasticity of Substitution, Arrow et al., 1961).
2. Tipus de processos productius
2.1. Segons el flux productiu (Woodward, 1965)
Joan Woodward (Industrial Organization, 1965) va classificar els processos segons la seua complexitat tècnica:
a) Producció unitària o per projecte: productes únics a mida. Exemples: vaixells, edificis, casaments. Alta flexibilitat, baixa estandardització. Mà d’obra molt qualificada.
b) Producció per lots (batch): volums intermedis de productes diferenciats. Exemples: fleca industrial, laboratoris farmacèutics.
c) Producció massiva (en sèrie): volums alts de producte homogeni. Exemples: automòbils (Ford), electrodomèstics. Alta estandardització, economies d’escala, rigidesa.
d) Producció contínua (flux): producció 24×7 sense interrupcions. Exemples: refineries, paperers, ciment. Altes despeses fixes, molt capital intensiu.
2.2. Classificacions complementàries
Segons la demanda: make-to-stock (per estoc, MTS), make-to-order (per encàrrec, MTO), assemble-to-order (muntatge sota demanda, ATO), engineer-to-order (disseny personalitzat, ETO).
Segons el layout: producció en cadena (línia), per funció (tallers o job shop), fixa (project shop), cel·lular (agrupació per famílies de producte).
Segons la seqüència: seqüencial, paral·lela, híbrida.
2.3. Serveis: particularitats
La producció de serveis presenta trets específics: (1) intangibilitat; (2) inseparabilitat producció-consum; (3) heterogeneïtat (depenent del proveïdor); (4) caducitat (no es pot emmagatzemar); (5) interacció amb el client (moment of truth).
L’economia espanyola és eminentment de serveis: 74 % del VAB (INE 2024). Sectors clau: turisme (12 % del PIB), comerç, finances, sanitat, educació.
3. Productivitat: concepte i mesura
3.1. Definició
La productivitat és la ràtio entre outputs produïts i inputs utilitzats, en un període determinat. Mesura l’eficiència tècnica del procés productiu.
Productivitat parcial: Q / input específic (p. ex. Q/L = productivitat del treball).
Productivitat total o multifactorial (TFP): Q / (α·K + β·L + γ·M…), combinació de tots els factors. La TFP capta el component tecnològic i organitzatiu.
3.2. La productivitat en la comptabilitat del creixement (Solow, 1957)
Robert Solow (Nobel 1987) va descompondre el creixement econòmic en: (a) creixement del capital; (b) creixement del treball; (c) residual de Solow o progrés tècnic (TFP), que explica la major part del creixement a llarg termini. Aquesta descomposició ha inspirat tota l’economia del creixement moderna.
3.3. Productivitat a Espanya i la UE
La productivitat del treball espanyol és el 87 % de la UE-27 (Eurostat 2024). Factors explicatius: dimensió empresarial xicoteta, baixa intensitat de R+D (1,44 % del PIB vs. 2,2 % UE), especialització en serveis de baixa productivitat (turisme), dualitat del mercat laboral, escassesa de talent STEM.
Programes actuals de millora: Pla de Recuperació (PRTR), Kit Digital, Generation D (digitalització PIMES).
4. Millora de la productivitat i sistemes moderns
4.1. Lean Manufacturing (Toyota, 1950s)
El Toyota Production System (TPS), desenvolupat per Taiichi Ohno i Shigeo Shingo en els anys 50-70, i popularitzat per Womack i Jones (The Machine That Changed the World, 1990; Lean Thinking, 1996), és la filosofia manufacturera més influent de la segona meitat del segle XX.
Principis: identificar valor, mapar la cadena de valor, crear flux continu, tirar des del client (pull), buscar la perfecció mitjançant millora contínua (kaizen).
Eliminació dels 7+1 mudes (malbarataments): sobreproducció, espera, transport, sobreprocessament, inventari, moviment, defectes i talent infrautilitzat.
Eines: Just-In-Time (JIT), Kanban, SMED (reducció temps canvi), Poka-Yoke (a prova d’error), 5S (ordre), jidoka (autonomació).
4.2. Six Sigma (Motorola, 1986)
Six Sigma és una metodologia de millora de la qualitat desenvolupada per Motorola (1986) i adoptada extensament per General Electric sota Jack Welch. L’objectiu: reduir defectes fins a 3,4 per milió d’oportunitats (6σ de desviació estàndard).
Metodologia DMAIC: Define, Measure, Analyze, Improve, Control.
Organització: black belts, green belts, yellow belts. La síntesi amb Lean ha donat lloc al Lean Six Sigma, adopció típica de grans empreses industrials i de serveis.
4.3. Theory of Constraints (Goldratt, 1984)
Eliyahu Goldratt, en The Goal (1984), va formular la Teoria de les Restriccions (TOC): el rendiment d’un sistema està limitat pel seu coll d’ampolla. El focus ha d’estar en identificar-lo, explotar-lo, subordinar-li la resta, elevar-lo i repetir el cicle. Mètode de producció associat: Drum-Buffer-Rope.
4.4. Indústria 4.0 i producció digital
La Indústria 4.0, concepte encunyat al Hannover Messe de 2011, descriu la quarta revolució industrial basada en:
• IoT industrial (Industrial Internet of Things): sensors en totes les màquines.
• Big data i analítica avançada.
• Cloud computing.
• Robòtica col·laborativa (cobots).
• Intel·ligència artificial i machine learning.
• Fabricació additiva (impressió 3D).
• Realitat augmentada/virtual.
• Digital twin: rèplica virtual en temps real.
A Espanya, la Indústria 4.0 s’impulsa mitjançant el programa Industria Conectada 4.0 (2015) i el PERTE d’automoció (fons Next Gen EU, més de 4.300 M€).
5. Qualitat i sostenibilitat
5.1. Evolució de la qualitat
Fases històriques (Evans i Lindsay, Managing for Quality and Performance Excellence, 2016):
(1) Inspecció (1900s): detecció de defectes al final.
(2) Control estadístic (Shewhart, 1931): cartes de control, límits de variabilitat.
(3) Assegurament de la qualitat (Juran, 1950s): enfocament de processos, trilogia de la qualitat (planificació, control, millora).
(4) Gestió de la Qualitat Total (TQM, anys 80): Deming 14 punts, cultura organitzativa.
(5) Excel·lència: EFQM, Malcolm Baldrige, ISO 9001:2015.
5.2. Deming i els 14 punts
W. Edwards Deming, pioner de la qualitat total, va influir decisivament en la recuperació industrial japonesa. Els seus 14 punts per a la direcció (Out of the Crisis, 1986) inclouen: constància del propòsit, adopció d’una nova filosofia, evitar la inspecció massiva, evitar el menor preu com a criteri únic, millora contínua, formació en el lloc, lideratge, evitar la por, trencar barreres departamentals, eliminar eslògans, eliminar quotes numèriques, donar dignitat al treballador, educació i millora, compromís de tots.
5.3. Sostenibilitat productiva
La producció sostenible integra criteris ambientals i socials: reducció d’emissions, economia circular, eficiència energètica, logística verda, comerç just. Normatives: ISO 14001 (ambiental), ISO 50001 (energia), Llei 7/2022 de residus i sòls contaminats, Pla PERTE d’economia circular.
Concepte rellevant: cradle-to-cradle (Braungart-McDonough, 2002) enfront del cradle-to-grave tradicional. Casos: Patagonia, Interface, Ecoalf (Espanya).
Conclusió
El sistema de producció ha sigut un dels camps més dinàmics del management. Des de Taylor (1911) i Ford (1913) fins al Toyota Production System, passant per la Theory of Constraints (Goldratt, 1984), el Six Sigma (Motorola, 1986) i la Indústria 4.0, cada generació ha aportat millores substancials a l’eficiència. La productivitat —multifactorial, a la Solow (1957)— és el motor del creixement econòmic a llarg termini.
En l’actualitat, la convergència entre lean thinking, qualitat total i transformació digital configura la fàbrica del futur: flexible, àgil, sostenible i intel·ligent. Espanya té una oportunitat històrica amb els fons Next Gen EU i els PERTE per a tancar la bretxa de productivitat. El docent ha de transmetre que la producció no és un tema «tècnic» reservat als enginyers, sinó el cor mateix de la competitivitat empresarial i de la prosperitat social.
Bibliografía
- COBB, C. i DOUGLAS, P. (1928): «A Theory of Production», AER, 18.
- SHEWHART, W. (1931): Economic Control of Quality of Manufactured Product, Van Nostrand.
- SOLOW, R.M. (1957): «Technical Change and the Aggregate Production Function», REStat, 39.
- ARROW, K. et al. (1961): «Capital-Labor Substitution and Economic Efficiency», REStat, 43.
- WOODWARD, J. (1965): Industrial Organization, Oxford Univ. Press.
- JURAN, J.M. (1951): Quality Control Handbook, McGraw-Hill.
- DEMING, W.E. (1986): Out of the Crisis, MIT Press.
- GOLDRATT, E.M. (1984): The Goal, North River Press.
- OHNO, T. (1988): Toyota Production System, Productivity Press.
- WOMACK, J., JONES, D. i ROOS, D. (1990): The Machine That Changed the World, Rawson.
- WOMACK, J. i JONES, D. (1996): Lean Thinking, Simon & Schuster.
- CHASE, R., AQUILANO, N. i JACOBS, F.R. (2005): Operations Management for Competitive Advantage, 11a ed., McGraw-Hill.
- EVANS, J. i LINDSAY, W. (2016): Managing for Quality and Performance Excellence, Cengage.
- BRAUNGART, M. i MCDONOUGH, W. (2002): Cradle to Cradle, North Point.
- ISO 9001:2015 (qualitat) i ISO 14001:2015 (ambiental).