🛒 Tema 35

Keynes: C = c₀ + c·Yd, on c és la PMC.

Friedman (1957): hipòtesi de la renda permanent. Els consumidors planifiquen a LT.

Modigliani: cicle vital. Consum estable, estalvi per a la jubilació.

Hall (1978): random walk del consum sota expectatives racionals. Deaton (Nobel 2015): anàlisi de l’estalvi precautori i heterogeneïtat entre llars. Kahneman-Tversky (Prospect Theory): el consumidor real és aversiu a les pèrdues, presenta biaixos d’ancoratge i d’statu quo, cosa que obri la porta a l’economia conductual aplicada al consum.

Abundància, publicitat, obsolescència programada, crèdit fàcil, globalització, individualisme, consumisme, impacte ambiental.

A Espanya, la despesa publicitària arriba a uns 14.000 M€ a l’any (Infoadex 2024), amb un pes creixent del digital (més del 50 % del total). La publicitat digital planteja reptes específics en la protecció al consumidor: dark patterns, perfilat, nudges, recomanacions algorítmiques, influencers no identificats com a tals (regulat per la Llei General de Comunicació Audiovisual 13/2022 i el Codi de Conducta sobre ús d’Influencers). L’obsolescència programada ha sigut objecte de la Directiva 2024/825 d’apoderament del consumidor en la transició verda, que obliga a etiquetatge harmonitzat de durabilitat i reparabilitat i prohibeix els reclams genèrics com «verd» o «sostenible» sense substanciar.

L’economia conductual (Premis Nobel a Kahneman 2002, Thaler 2017) refuta el model del consumidor perfectament racional. Biaixos documentats: aversió a la pèrdua (perdre fa més mal que guanyar el mateix), ancoratge (el primer preu condiciona la valoració), efecte dotació (sobrevalorem el que ja posseïm), comptabilitat mental (assignem els diners a categories rígides), present biaixat (descomptem hiperbòlicament el futur). Estos biaixos justifiquen intervencions de nudge: regles per defecte en plans de pensions, etiquetatge de calories, comparadors energètics, terminis de refredament en compres impulsives.

A Espanya, el «dret de desistiment» de 14 dies en vendes a distància (RDL 1/2007 LGDCU, art. 102) i els terminis de reflexió en hipoteques (10 dies, Llei 5/2019 de Crèdit Immobiliari) són aplicacions concretes d’este enfocament. La Directiva 2024/825 contra el greenwashing n’és una altra: protegeix el consumidor verd dels reclams enganyosos.

La despesa mitjana anual per llar fou de 32.700 € el 2023 (Enquesta de Pressupostos Familiars, INE), repartits en habitatge i subministraments (32 %), aliments i begudes no alcohòliques (15,4 %), transport (12,1 %), restauració i hotels (10,9 %), oci i cultura (5,7 %). L’e-commerce arribà als 87.000 M€ de facturació (CNMC, 2023), amb creixements interanuals del 16 % i una penetració del 80 % en els menors de 35 anys. L’ economia de subscripció mou uns 2.000 M€ a Espanya (Netflix, Disney+, Spotify, gimnasos, programari).

L’Estratègia Espanyola d’Economia Circular Espanya Circular 2030 i la Llei 7/2022 de residus fixen: reducció del 13 % en generació de residus el 2025 respecte al 2010, reciclatge del 65 % de residus municipals el 2035, prohibició de plàstics d’un sol ús des del juliol del 2021, desplegament del SDDR (sistema de dipòsit, devolució i retorn) per a envasos de begudes previst per al 2026.

• Constitució (art. 51): defensa dels consumidors.

• RDL 1/2007 LGDCU: text refós.

• Llei 7/1998: condicions generals.

• Llei 22/2007: comercialització a distància de serveis financers.

• Llei 11/2022 Telecom.

• Directiva 2011/83/UE drets dels consumidors.

• OCU: organitzacions de consumidors.

Quatre grans paquets reguladors han transformat els drets del consumidor digital a la UE: el Digital Services Act (Reg. 2022/2065) imposa obligacions de transparència, retirada de continguts il·legals i auditories a plataformes i mercats en línia, amb un règim reforçat per a les grans plataformes (VLOPs) com Amazon, Google o TikTok; el Digital Markets Act (Reg. 2022/1925) regula els gatekeepers tecnològics, prohibint pràctiques com l’autopromoció de serveis propis o la prevenció de la portabilitat de dades. La Directiva Òmnibus (2019/2161) reforça la transparència en descomptes: la rebaixa s’ha de calcular sobre el preu mínim dels 30 dies previs. La Directiva d’Apoderament del Consumidor per a la Transició Verda (2024/825) prohibeix el greenwashing, regula els reclams ambientals genèrics i estableix l’etiquetatge harmonitzat de garantia i reparabilitat.

A Espanya, la Llei 4/2022 de protecció de consumidors en situació de vulnerabilitat, la Llei 11/2022 General de Telecomunicacions i la Llei 12/2023 pel dret a l’habitatge afegeixen capes específiques. El Sistema Arbitral de Consum (RD 231/2008) ofereix resolució gratuïta i vinculant de litigis; el 2023 tramità prop de 70.000 reclamacions, amb un 80 % de laudes favorables al consumidor en sectors com telecom, transport aeri i serveis financers.

El currículum LOMLOE (RD 217/2022 ESO, RD 243/2022 Batxillerat) integra l’educació financera i del consumidor com a contingut transversal. Les competències associades inclouen: lectura crítica d’etiquetatge i publicitat, comparació d’ofertes, avaluació del cost de finançament (TAE, interessos), interpretació de garanties i drets de desistiment, consciència ambiental del consum. L’assignatura d’Economia de 4t d’ESO i l’Economia aplicada de Batxillerat són els espais curriculars principals per treballar estos continguts.