Tema 31
La naturalesa especial del mercat de treball. Teories sobre l'atur. Polítiques d'ocupació.
Introducció
El mercat de treball té característiques singulars: el treball no és un producte com els altres (és inseparable del treballador, incorpora dimensions socials i morals). L’atur és un dels problemes socials més greus: tensió, pobresa, exclusió. Espanya ha patit històricament taxes d’atur superiors (el doble) a la mitjana europea; el 2024 s’ha reduït al ~11 % (EPA).
1. Naturalesa especial del mercat de treball
1.1. Singularitats
• No és un simple bé: implica la persona.
• Salaris rígids a la baixa (wage stickiness).
• Heterogeneïtat del factor treball (capital humà).
• Institucions rellevants: convenis, salari mínim, sindicats.
• Mercat dual (Piore 1970s): primari (estable) vs. secundari (precari).
1.2. Indicadors EPA
• Població activa: ocupats + aturats.
• Taxa d’activitat: Activa/Pob. 16+.
• Taxa d’atur: Aturats/Activa.
• Taxa d’ocupació: Ocupats/Pob. 16+.
Espanya 2024: activitat 58,7 %, atur 11 %, ocupació 52,2 % (EPA III-2024).
Model neoclàssic: un SMI per damunt del salari d’equilibri genera atur. El debat empíric (Card-Krueger, Nobel 2021) qüestiona la magnitud de l’efecte.
2. Teories sobre l'atur
2.1. Clàssica i neoclàssica
Friccional: atur per cerca de treball (normal).
Voluntari: salaris de reserva alts.
Visió neoclàssica: l’atur és salari d’equilibri major que la productivitat.
2.2. Keynesiana
Atur involuntari: manca de demanda agregada. Solució: polítiques expansives (Keynes 1936).
2.3. Estructural i histèresi
Estructural: desajust entre habilitats i demanda.
Histèresi (Blanchard-Summers 1986): l’atur de llarga durada erosiona competències, fa persistent l’atur. Explica el cas espanyol.
2.4. Cerca i emparellament (Mortensen-Pissarides, Nobel 2010)
Modelen la cerca d’ocupació amb fricció: calen costos i temps per emparellar ofertes i demandes. Explica l’atur friccional i l’efecte de les polítiques actives.
El model MP fa servir la funció de matching M = m(U, V), amb U atur i V vacants; la tightness θ = V/U defineix la probabilitat relativa de trobar ocupació o de cobrir una vacant. Un punt clau és que les polítiques d’augment del valor de l’ocupació (formació, intermediació, prestació) afecten la taxa d’eixida de l’atur. Els Premis Nobel 2010 van ser Diamond, Mortensen i Pissarides; els seus models són la base dels models macro amb desocupació (Galí, Smets-Wouters).
2.5. Card-Angrist-Imbens i la revolució empírica
El Premi Nobel 2021 (David Card, Joshua Angrist, Guido Imbens) reconeix els avanços metodològics en inferència causal aplicada al mercat de treball. Card, juntament amb Krueger, demostrà en estudis quasi-experimentals (Nova Jersey, 1992-1995) que augments moderats del salari mínim no destrueixen ocupació en sectors com la restauració. Angrist i Imbens formalitzaren l’ús de variables instrumentals (LATE) i dissenys de discontinuïtat. Estes ferramentes s’apliquen avui a qüestions com l’efecte de la immigració, l’educació, les assegurances d’atur o el SMI.
2bis. Goldin i la bretxa de gènere
Aportacions de Claudia Goldin (Nobel 2023)
El Premi Nobel 2023 (Claudia Goldin, Harvard) reconeix la millor explicació històrica de la participació laboral femenina i de la bretxa salarial de gènere a llarg termini. En els seus treballs clau (Understanding the Gender Gap 1990, Career and Family 2021), Goldin documenta una corba en U: alta participació femenina en l’economia agrària, descens amb la industrialització, recuperació amb la urbanització, terciarització i revolució del control de la natalitat (la «píndola» com a tecnologia fonamental, Goldin-Katz 2002). Avui la bretxa salarial residual ja no s’explica per discriminació directa ni per capital humà, sinó per la «penalització per maternitat» i per la rigidesa del treball «cobejós» (greedy work).
Implicacions per a la política pública espanyola: corresponsabilitat en cures (RDL 5/2023 amplia permisos parentals no transferibles a 16 setmanes), Llei Orgànica 1/2023 de salut sexual i reproductiva, plans d’igualtat obligatoris en empreses de més de 50 treballadors, registre retributiu, transparència salarial (Directiva UE 2023/970, transposició pendent). A Espanya el gender employment gap és de 9 punts, un dels més reduïts del sud d’Europa, però encara notable davant dels països nòrdics.
3. Tipus d'atur
Tipologia
• Friccional: cerca normal.
• Estructural: desajust.
• Cíclic: recessions.
• Estacional: turisme, agricultura.
• Llarga durada: més d’1 any. Greu a Espanya.
• Juvenil: Espanya amb les taxes més altes UE (~25 %).
3bis. Salaris d'eficiència i mercats duals
Aportacions complementàries
Més enllà del model competitiu, la teoria laboral moderna incorpora salaris d’eficiència (Shapiro-Stiglitz 1984; Akerlof 1982): les empreses paguen voluntàriament per damunt del salari d’equilibri per reduir rotació, atraure millors treballadors i augmentar l’esforç. L’atur involuntari apareix com a tret estructural del mercat, fins i tot sense sindicats.
El model d’insiders-outsiders (Lindbeck-Snower 1988) explica la persistència de l’atur i la dualitat: els insiders (empleats estables, amb poder de negociació) bloquegen els ajusts salarials que beneficiarien els outsiders (aturats, joves, precaris). El cas espanyol ha sigut un laboratori paradigmàtic: la dualitat temporal-indefinida generà durant dècades un mercat a dues velocitats. La reforma laboral del 2022 ha pretès corregir este biaix limitant el contracte temporal a causes estrictament justificades.
La teoria dels mercats interns de treball (Doeringer-Piore 1971) i el model dual (Piore 1971) descriuen com dins de cada empresa hi ha «escales» de promoció (mercat primari, estable, millor pagat) i «llocs d’entrada» amb baixa projecció (mercat secundari). A Espanya, esta dualitat s’ha traduït en una bretxa de productivitat i salaris entre PIMES i grans empreses: els treballadors d’empreses amb més de 250 empleats guanyen, en mitjana, un 35-40 % més que els de microempreses.
4. Polítiques d'ocupació
4.1. Passives
Prestacions d’atur (contributives i assistencials), jubilació anticipada, renda mínima/IMV.
4.2. Actives (ALMP)
Formació, orientació, intermediació (SEPE), subvencions a la contractació, foment de l’autoocupació. Eficàcia: l’OCDE destaca la importància de programes ben dissenyats.
4.3. Reformes laborals a Espanya
• 2012: flexibilització (descentralització de convenis, acomiadament més flexible).
• 2022 (RDL 32/2021): limitar la temporalitat, prioritat al conveni sectorial, fixos-discontinus.
• Llei 3/2012, Llei 32/2021 treball a distància.
• SMI: 1.134 €/14 pagues (2024). Debat acadèmic (Card-Krueger Nobel 2021): no sempre destrueix ocupació.
5. Reptes actuals
Tendències
• Automatització i IA: risc i oportunitat.
• Envelliment: pressió sobre pensions, sostenibilitat.
• Economia de plataformes: rider, Llei 12/2021.
• Bretxa de gènere: 18,4 % a Espanya (INE 2022).
• Teletreball post-COVID: Llei 10/2021.
• Transició verda: requalificació.
5.2. Dades clau del mercat laboral espanyol 2024
Amb dades EPA del tercer trimestre del 2024, Espanya assolí un màxim històric de 21,8 milions d’ocupats i una taxa d’atur de l’11,2 %, encara superior a la mitjana UE (5,9 % Eurostat). La temporalitat caigué del 25 % el 2021 al 15 % el 2024 després de la reforma laboral RDL 32/2021, gràcies a l’ús del contracte fix-discontinu (~1 milió d’altes anuals). L’atur juvenil (16-24) es manté al voltant del 25 %, dues vegades i mitja la mitjana de la zona euro. La taxa d’ocupació femenina (49 %) continua cinc punts per davall de la masculina, i la bretxa salarial bruta de gènere és del 18,4 % (Eurostat 2022), reduïble al 8 % quan s’ajusta per sector i antiguitat.
El SMI ha passat de 736 € el 2018 a 1.134 €/mes (14 pagues) el 2024, una pujada del 54 % sense destrucció neta d’ocupació, en línia amb les troballes de Card i Krueger (Nobel 2021) als EUA. La taxa de cobertura per conveni col·lectiu és del 80 %. La despesa en polítiques actives d’ocupació (formació, intermediació, bonificacions) ronda el 0,6 % del PIB, per davall d’Alemanya (1 %) o Dinamarca (2 %), referent històric de la flexiseguretat.
Conclusió
El mercat de treball té característiques úniques que requereixen polítiques específiques combinant flexibilitat, seguretat (flexiseguretat danesa), formació, igualtat i adaptació digital. Les aportacions de Mortensen-Pissarides (Nobel 2010), Card-Krueger (Nobel 2021), Blanchard-Summers histèresi, ofereixen marcs rigorosos. L’alumnat ha de comprendre que l’atur no és un «problema estadístic» sinó un drama humà i polític central.
Bibliografía
- PHILLIPS, A.W. (1958): «The Relation between Unemployment...»
- PIORE, M. (1971): «The Dual Labor Market», in Gordon.
- BLANCHARD, O. i SUMMERS, L. (1986): «Hysteresis and the European Unemployment Problem», NBER MA.
- MORTENSEN, D.T. i PISSARIDES, C.A. (1994): «Job Creation and Job Destruction», RES, 61.
- CARD, D. i KRUEGER, A.B. (1995): Myth and Measurement: The New Economics of the Minimum Wage, Princeton.
- LAYARD, R., NICKELL, S. i JACKMAN, R. (1991): Unemployment.
- RDL 32/2021 reforma laboral; Llei 10/2021 teletreball; Llei 12/2021 rider; EPA INE 2024.