👥 Tema 31

• Població activa: ocupats + aturats.

• Taxa d’activitat: Activa/Pob. 16+.

• Taxa d’atur: Aturats/Activa.

• Taxa d’ocupació: Ocupats/Pob. 16+.

Espanya 2024: activitat 58,7 %, atur 11 %, ocupació 52,2 % (EPA III-2024).

Atur involuntari: manca de demanda agregada. Solució: polítiques expansives (Keynes 1936).

Modelen la cerca d’ocupació amb fricció: calen costos i temps per emparellar ofertes i demandes. Explica l’atur friccional i l’efecte de les polítiques actives.

El model MP fa servir la funció de matching M = m(U, V), amb U atur i V vacants; la tightness θ = V/U defineix la probabilitat relativa de trobar ocupació o de cobrir una vacant. Un punt clau és que les polítiques d’augment del valor de l’ocupació (formació, intermediació, prestació) afecten la taxa d’eixida de l’atur. Els Premis Nobel 2010 van ser Diamond, Mortensen i Pissarides; els seus models són la base dels models macro amb desocupació (Galí, Smets-Wouters).

El Premi Nobel 2023 (Claudia Goldin, Harvard) reconeix la millor explicació històrica de la participació laboral femenina i de la bretxa salarial de gènere a llarg termini. En els seus treballs clau (Understanding the Gender Gap 1990, Career and Family 2021), Goldin documenta una corba en U: alta participació femenina en l’economia agrària, descens amb la industrialització, recuperació amb la urbanització, terciarització i revolució del control de la natalitat (la «píndola» com a tecnologia fonamental, Goldin-Katz 2002). Avui la bretxa salarial residual ja no s’explica per discriminació directa ni per capital humà, sinó per la «penalització per maternitat» i per la rigidesa del treball «cobejós» (greedy work).

Implicacions per a la política pública espanyola: corresponsabilitat en cures (RDL 5/2023 amplia permisos parentals no transferibles a 16 setmanes), Llei Orgànica 1/2023 de salut sexual i reproductiva, plans d’igualtat obligatoris en empreses de més de 50 treballadors, registre retributiu, transparència salarial (Directiva UE 2023/970, transposició pendent). A Espanya el gender employment gap és de 9 punts, un dels més reduïts del sud d’Europa, però encara notable davant dels països nòrdics.

Prestacions d’atur (contributives i assistencials), jubilació anticipada, renda mínima/IMV.

• 2012: flexibilització (descentralització de convenis, acomiadament més flexible).

• 2022 (RDL 32/2021): limitar la temporalitat, prioritat al conveni sectorial, fixos-discontinus.

• Llei 3/2012, Llei 32/2021 treball a distància.

• SMI: 1.134 €/14 pagues (2024). Debat acadèmic (Card-Krueger Nobel 2021): no sempre destrueix ocupació.

Amb dades EPA del tercer trimestre del 2024, Espanya assolí un màxim històric de 21,8 milions d’ocupats i una taxa d’atur de l’11,2 %, encara superior a la mitjana UE (5,9 % Eurostat). La temporalitat caigué del 25 % el 2021 al 15 % el 2024 després de la reforma laboral RDL 32/2021, gràcies a l’ús del contracte fix-discontinu (~1 milió d’altes anuals). L’atur juvenil (16-24) es manté al voltant del 25 %, dues vegades i mitja la mitjana de la zona euro. La taxa d’ocupació femenina (49 %) continua cinc punts per davall de la masculina, i la bretxa salarial bruta de gènere és del 18,4 % (Eurostat 2022), reduïble al 8 % quan s’ajusta per sector i antiguitat.

El SMI ha passat de 736 € el 2018 a 1.134 €/mes (14 pagues) el 2024, una pujada del 54 % sense destrucció neta d’ocupació, en línia amb les troballes de Card i Krueger (Nobel 2021) als EUA. La taxa de cobertura per conveni col·lectiu és del 80 %. La despesa en polítiques actives d’ocupació (formació, intermediació, bonificacions) ronda el 0,6 % del PIB, per davall d’Alemanya (1 %) o Dinamarca (2 %), referent històric de la flexiseguretat.