Tema 23
Finançament de l'economia. Diners, bancs.
Introducció
El diner és l’actiu més líquid de l’economia i la peça central del sistema financer. Des del troc fins a les CBDC, ha evolucionat per a complir tres funcions canòniques: mitjà de canvi, unitat de compte i dipòsit de valor. Els bancs són els intermediaris clau: capten estalvi, concedeixen crèdit i creen diner de manera endògena mitjançant el procés del multiplicador.
La crisi financera de 2007-2009, les fallides de Silicon Valley Bank i Credit Suisse en 2023 i els debats sobre l’euro digital subratllen que la regulació bancària és un ingredient essencial de la política econòmica. Diamond, Dybvig i Bernanke van rebre el Nobel 2022 precisament per la seua anàlisi dels bancs i dels pànics bancaris.
1. Diner: funcions, formes i demanda
1.1. Funcions i propietats
El diner compleix tres funcions, ja identificades per Aristòtil i formalitzades per Jevons (1875): mitjà de canvi (resol la doble coincidència de necessitats), unitat de compte (denomina preus i deutes) i dipòsit de valor (transfereix poder adquisitiu en el temps). Com a dipòsit de valor, la seua qualitat depén de la inflació: a Espanya, una inflació del 10,8 % al juliol de 2022 va erosionar significativament els saldos reals.
Propietats desitjables: durabilitat, divisibilitat, homogeneïtat, escassetat relativa, reconeixibilitat i portabilitat.
1.2. Evolució històrica
Troc, mercaderia-diner (sal, bestiar), metalls preciosos, moneda encunyada (Lídia, s. VII a.C.), lletres de canvi (Edat Mitjana), paper moneda (Xina, s. IX), patró or (1870-1914), diner fiat després de 1971, diner electrònic, criptoactius (Bitcoin, 2009) i stablecoins, fins a les monedes digitals de banc central (CBDC). El BCE preveu el llançament de l’euro digital en 2026-2027 després de la fase preparatòria iniciada en 2023.
1.3. Demanda de diner
Teoria quantitativa (Fisher 1911): MV = PT, amb V estable. Cambridge (Marshall, Pigou): Md = k · P · Y. Keynes (1936): tres motius de demanda de saldos reals: transacció, precaució i especulació; sensibilitat al tipus d’interés (preferència per la liquiditat). Friedman (1956, Nobel 1976): reformulació moderna com a demanda de cartera estable; reactivació monetarista. La regla del creixement monetari constant n’és el corol·lari pràctic.
2. Agregats monetaris
Definicions BCE
El BCE classifica els passius monetaris de les IFM (institucions financeres monetàries):
M1: efectiu en circulació més dipòsits a la vista. És la liquiditat immediata.
M2: M1 més dipòsits a termini fins a 2 anys més dipòsits disponibles amb preavís fins a 3 mesos.
M3: M2 més cessions temporals més participacions en fons del mercat monetari més valors distints d’accions fins a 2 anys.
El BCE segueix M3 com a referència des de 1999 dins del seu pilar monetari; després de la revisió estratègica de 2021, el pes de M3 s’ha reduït enfront de l’anàlisi econòmica integrada. Dades 2024 zona euro: M3 ~16,8 bilions €, creixement interanual ~2 %.
3. El sistema bancari i la creació de diner
3.1. Reserva fraccionària i multiplicador
Els bancs comercials operen amb reserva fraccionària: mantenen com a reserva només una fracció dels dipòsits i presten la resta, generant diner secundari. L’autoritat monetària fixa el coeficient de reserves obligatòries (1 % a la zona euro des de 2012).
En el model simple (sense efectiu): per cada euro de base monetària H es creen 1/r euros d’oferta monetària M. Si r = 0,1, m = 10. En el model amb públic que manté una ràtio efectiu/dipòsits e:
En l’exemple, amb coeficient r = 1 % i sense filtració a efectiu (e = 0), 100 € de base monetària poden generar fins a 10.000 € d’oferta monetària M1 a través de les successives rondes de préstecs bancaris. Amb e major que 0 i reserves excedentàries, el multiplicador efectiu és molt menor.
3.2. Endogeneïtat del diner
A la pràctica, el multiplicador no és estable. La visió moderna (Bank of England 2014, BCE 2017) sosté que el diner bancari es crea principalment quan els bancs concedeixen préstecs, i la base monetària respon a la demanda de reserves. És l’endogeneïtat del diner, defensada per post-keynesians i matisada per l’operativa diària dels bancs centrals.
3.3. Bancs com a intermediaris i transformadors de terminis
Els bancs transformen terminis (dipòsits a curt, crèdits a llarg) i riscos (diversificació). Aquesta funció crea valor però també vulnerabilitat: si el públic perd confiança, una correguda pot provocar fallida fins i tot de bancs solvents. Diamond i Dybvig (1983, Nobel 2022) van formalitzar el model del pànic bancari i van justificar el prestador en última instància i les assegurances de dipòsits. Bernanke (Nobel 2022) va documentar com les fallides bancàries dels anys 30 van amplificar la Gran Depressió.
4. Intermediaris i mercats financers
4.1. Intermediaris financers
Bancaris: bancs comercials, cooperatives de crèdit, ICO. A Espanya unes 10 entitats concentren el 90 % del crèdit després de la consolidació posterior a 2008-2017 (més de 50 caixes reduïdes a una desena). No bancaris: companyies d’assegurances, fons d’inversió i de pensions, EFC (establiments financers de crèdit), entitats de pagament i de diner electrònic, plataformes de crowdfunding.
4.2. Mercats financers
Mercat monetari: instruments de curt termini (Lletres del Tresor, pagarés, repos). En 2024 les Lletres a 12 mesos van cotitzar al voltant del 3 %, reflex de la senda de tipus del BCE.
Mercat de capitals: bons i obligacions (Tresor, autonòmics, corporatius), renda variable (BME-IBEX 35).
Derivats: futurs, opcions, swaps. Divises: cobert al Tema 26.
Després de la crisi de 2008, la regulació europea sobre transparència i conducta es va reforçar amb MiFID II/MiFIR (2018), MAR sobre abús de mercat i EMIR sobre derivats.
5. Regulació i supervisió
5.1. Basilea III i IV
El Comité de Basilea dicta estàndards prudencials globals. Basilea III (2010-2017) va elevar els requeriments de capital (CET1 mínim del 4,5 % més coixins), va introduir LCR (liquiditat a curt termini) i NSFR (finançament estable), ràtio d’palanquejament i coixins anticíclics. La revisió final, coneguda com a Basilea IV, entra en vigor de manera progressiva des de 2025 a la UE (Reg. UE 2024/1623, CRR3) i limita l’ús de models interns.
5.2. Unió Bancària europea
Després de la crisi de la zona euro, la UE va impulsar tres pilars:
(1) MUS: Mecanisme Únic de Supervisió (Reg. UE 1024/2013), liderat pel BCE, supervisa els bancs significatius.
(2) MUR: Mecanisme Únic de Resolució, gestionat per la JUR, amb la Directiva BRRD (Dir. 2014/59/UE) que va establir el principi de bail-in: les pèrdues bancàries les absorbeixen primer accionistes, deute subordinat i dipòsits no coberts abans de recórrer a fons públics.
(3) EDIS: el sistema europeu de garantia de dipòsits continua pendent, encara que a nivell nacional el FGD garanteix 100.000 € per dipositant i entitat.
A Espanya, el Banc d’Espanya és l’autoritat nacional competent (amb FROB i Sepblac), la CNMV supervisa els mercats de valors i la DGSFP les assegurances. Les fallides de SVB i Credit Suisse al març de 2023 van reactivar el debat sobre liquiditat i dipòsits no coberts.
Conclusió
El sistema bancari i financer canalitza l’estalvi cap a la inversió, funció crucial per al creixement (Schumpeter, Romer Nobel 2018). La crisi de 2008 va ensenyar que els beneficis privats poden generar costos socials enormes; d’ací la regulació reforçada de Basilea III/IV i la Unió Bancària europea. Els reptes oberts són l’euro digital, la regulació de criptoactius (MiCA), el risc climàtic i els ciberatacs. L’opositor ha de combinar la tradició teòrica (Friedman, Mishkin, Diamond-Dybvig) amb el coneixement institucional recent.
Bibliografía
- FRIEDMAN, M. i SCHWARTZ, A. (1963): A Monetary History of the United States, Princeton (Friedman, Nobel 1976).
- MISHKIN, F.S. (2019): The Economics of Money, Banking and Financial Markets, 12a ed.
- HANSEN, L.P., HART, O. i SIMS, C. (Nobel 2013) per contractes, risc i empírics macro.
- DIAMOND, D., DYBVIG, P. i BERNANKE, B. (Nobel 2022): bancs, pànics i crisis.
- BIS (2017): Basilea III; (2023) actualitzacions.
- BCE (2024): Monthly Bulletin i Estadístiques monetàries.
- BANC D'ESPANYA (2024): Informe d'Estabilitat Financera.
- Reg. UE 1024/2013 (MUS) i Dir. 2014/59/UE (BRRD).