oposicioneseconomia.es ES · CA

Tema 19

La distribució de la renda. Teoria marginal. Polítiques.

Introducció

La distribució de la renda és un dels temes centrals de l’economia política des dels clàssics. David Ricardo (1817) el considerava «el principal problema de l’economia». La teoria neoclàssica marginalista (Clark 1899, Wicksell 1893) la va explicar mitjançant la productivitat marginal dels factors. Piketty (2013) ha revitalitzat el debat amb el seu «El capital al segle XXI».

Hi ha dos dimensions: distribució funcional (entre factors: K, L, T) i distribució personal (entre individus/famílies). La redistribució via impostos i transferències és un dels instruments principals del sector públic (Tema 18, funció distributiva de Musgrave).

1. Distribució funcional i teoria marginal (Clark 1899)

1.1. Teoria marginal de la distribució

John Bates Clark (1899) i Knut Wicksell (1893): en competència perfecta, cada factor és retribuït segons el seu valor del producte marginal:

• Salari (w) = P · PMgL (valor del producte marginal del treball).

• Interés/renda capital (r) = P · PMgK.

• Renda de la terra (R) = P · PMgT (Ricardo 1817 sobre renda diferencial).

Si la funció és homogènia de grau 1 (rendiments constants): es complix el teorema d’esgotament del producte (Wicksteed 1894): Y = w·L + r·K + R·T.

1.2. Crítiques

• Marx (1867): la plusvàlua és apropiació del treball; la teoria marginal legitima ideològicament el capitalisme.

• Controvèrsia del capital (Cambridge-Cambridge, 1960s): Robinson, Sraffa, Garegnani qüestionen la mesura del capital agregat. Samuelson, Solow defenen.

• Piketty (2013): «r major que g» (rendibilitat del capital supera la taxa de creixement) → tendència a l’augment de la desigualtat patrimonial.

• Acemoglu-Robinson (2019): institucions polítiques modulen la distribució.

w = P · PMgL r = P · PMgK R = P · PMgT
Teoria marginal de la distribució (Clark 1899)

2. Mercat de treball i salaris

2.1. Determinació del salari

• Competència perfecta: w = VPMgL.

• Monopsoni (Robinson 1933): únic demandant, w menor que VPMgL → menor ocupació i salari.

• Negociació col·lectiva: sindicats, conveni col·lectiu (Dunlop 1944).

• Salari mínim (SMI): debat clàssic sobre ocupació; evidència moderna (Card-Krueger 1994, Card Nobel 2021) matisa l’efecte negatiu.

2.2. Capital humà (Becker 1964)

Gary Becker (Nobel 1992): educació i formació com a inversió. Explica diferencials salarials via productivitat. Mincer (1974) equació: ln(w) = β₀ + β₁·educació + β₂·experiència + …

• Senyalització (Spence 1973): el títol com a senyal de productivitat innata.

• Discriminació: gustos (Becker 1957), estadística (Phelps 1972, Arrow 1973).

3. Mesures de desigualtat

3.1. Corba de Lorenz (1905) i índex de Gini (1912)

• Corba de Lorenz: representa el % de renda acumulada (eix Y) rebut pel x % de la població més pobra (eix X). Com més lluny de la diagonal d’equidistribució, més desigualtat.

• Índex de Gini: 2 · àrea entre diagonal i Lorenz. Varia entre 0 (igualtat perfecta) i 1 (desigualtat màxima).

Dades 2023: Espanya Gini = 0,32; UE mitjana = 0,30; Escandinàvia ~0,25; EUA ~0,39; Sud-àfrica ~0,63.

3.2. Altres mesures

• Índex d’Atkinson (1970): incorpora aversió a la desigualtat.

• Ràtio S80/S20: renda del 20 % més ric dividida pel 20 % més pobre.

• Índex de Palma: renda del 10 % superior / 40 % inferior.

• Índex de Theil (1967): descomponible per subgrups.

• Taxa de risc de pobresa (AROPE): menor que 60 % mediana renda equivalent.

Corba de Lorenz i índex de Gini

% població acumulada% rendaigualtat perfectaLorenzGini ≈ 2·Àrea

Gini = 2 · àrea entre diagonal i corba de Lorenz

4. Polítiques de distribució

4.1. Fiscals

• IRPF progressiu: a Espanya, tarifa 19 % fins al 47 % (tram superior).

• Impostos sobre patrimoni i successions.

• IVA reduït en béns bàsics.

• Impost negatiu sobre la renda / Renda Bàsica Universal: propostes Friedman (1962), Van Parijs, experiments Finlàndia, Kenya.

4.2. Transferències i servicis

• Pensions (contributives): sostenibilitat amb envelliment.

• Prestacions per desocupació (SEPE).

• Ingrés Mínim Vital (IMV, 2020): ~950.000 llars en 2024.

• Beques, ajudes educatives, lloguer.

• Sanitat i educació universals (servicis en espècie).

4.3. Polítiques de mercat laboral

• Salari mínim interprofessional (SMI): Espanya 2024 = 1.134 €/mes × 14 pagues.

• Negociació col·lectiva.

• Polítiques actives d’ocupació: formació, inserció.

• Reforma laboral 2022: contractes indefinits.

5. Enfocaments contemporanis

Capabilities i desenvolupament humà

Amartya Sen (1985, Nobel 1998): enfocament de capabilities — el que importa és el que les persones poden fer i ser, no només els ingressos. Influència en l’IDH del PNUD (1990), Stiglitz-Sen-Fitoussi (2009) «Beyond GDP».

Piketty-Saez-Zucman (World Inequality Report 2022): l’1 % més ric concentra el 19 % de la renda mundial. La desigualtat s’ha estabilitzat alta des dels anys 80.

Desigualtat, creixement i democràcia

Debat obert: la desigualtat pot frenar el creixement (Ostry et al., FMI 2014) i erosionar la democràcia (Acemoglu-Robinson 2012). Context espanyol: l’AROPE es manté en el 26 % (2023), entre els més alts de la UE.

Conclusió

La teoria marginal de la distribució (Clark 1899) és el referent neoclàssic, però les crítiques (Marx, Robinson, Piketty, Sen) obrin el debat sobre eficiència vs. equitat. Les polítiques distributives combinen fiscalitat, transferències, servicis públics i mercat laboral. A Espanya, els reptes són la pobresa infantil, el Gini persistent i la sostenibilitat del sistema de pensions. L’enfocament de capabilities (Sen 1985) i l’Agenda 2030 ODS aporten un marc més ampli.

Bibliografía

  1. RICARDO, D. (1817): Principles of Political Economy and Taxation.
  2. MARX, K. (1867): Das Kapital, vol. I.
  3. CLARK, J.B. (1899): The Distribution of Wealth.
  4. LORENZ, M.O. (1905): «Methods of Measuring Concentration of Wealth», PASA.
  5. GINI, C. (1912): Variabilità e mutabilità.
  6. ROBINSON, J. (1933): The Economics of Imperfect Competition.
  7. ATKINSON, A.B. (1970): «On the Measurement of Inequality», JET.
  8. SEN, A. (1985): Commodities and Capabilities (Nobel 1998).
  9. BECKER, G. (1964): Human Capital (Nobel 1992).
  10. CARD, D. i KRUEGER, A. (1994): «Minimum Wages and Employment», AER (Card Nobel 2021).
  11. PIKETTY, T. (2013): Le Capital au XXIe siècle.
  12. ACEMOGLU, D. i ROBINSON, J. (2012): Why Nations Fail.
  13. PNUD (1990-): Informe sobre Desenvolupament Humà, IDH.
  14. INE (2023): Enquesta de Condicions de Vida (ECV).