oposicioneseconomia.es ES · CA

Tema 18

La intervenció de l'Estat: justificació i funcions.

Introducció

La intervenció de l’Estat en l’economia és un dels grans debats de la ciència econòmica. Des dels clàssics (Smith 1776: «mà invisible», Estat mínim) fins al keynesianisme (1936) i la seua reafirmació post-COVID, passant pel neoliberalisme de Hayek, Friedman i Lucas, el pèndol ha oscil·lat.

La justificació moderna de l’Estat combina fallades del mercat (Tema 17), equitat distributiva (Tema 19) i estabilització macroeconòmica (Temes 21-22). L’obra clàssica de referència: Musgrave (1959), «The Theory of Public Finance», amb les seues tres funcions (assignativa, distributiva, estabilitzadora).

A Espanya, la despesa pública ronda el 47-48 % del PIB després dels xocs 2020-2022 (davant del 41 % previ a la pandèmia). El deute públic se situa al voltant del 105 % del PIB en 2024 (Banc d’Espanya). Les noves regles fiscals europees, aprovades en 2024, substituïxen el Pacte d’Estabilitat per plans plurianuals nacionals.

1. Justificació: les 3 funcions de Musgrave (1959)

1.1. Funció assignativa

Corregir fallades del mercat:

• Proveir béns públics (defensa, justícia, infraestructures).

• Corregir externalitats (impostos Pigou, regulació ambiental).

• Regular monopolis i oligopolis (CNMC, DG Competition).

• Corregir informació asimètrica (CNMV, AESAN, etiquetatge, segell de qualitat).

1.2. Funció distributiva

Redistribuir renda i riquesa per consideracions d’equitat:

• Impostos progressius (IRPF, patrimoni, successions).

• Transferències (pensions, atur, IMV, beques).

• Servicis públics universals (educació, sanitat).

Fonaments: Rawls (1971) justícia com a equitat; Sen (1985, Nobel 1998) capabilities; debat Okun (eficiència versus equitat).

1.3. Funció estabilitzadora

Moderar les fluctuacions del cicle econòmic i promoure l’ocupació i l’estabilitat de preus:

• Política fiscal (Keynes 1936): despesa i impostos anticíclics.

• Política monetària (bancs centrals): Tema 24.

• Política de rendes: SMI, diàleg social.

Les tres funcions del sector públic (Musgrave 1959)

SECTORPÚBLICASSIGNATIVAbéns públicsexternalitatsmonopolisDISTRIBUTIVAIRPF progressiutransferènciesservicis universalsESTABILITZADORApolítica fiscalpolítica monetàriapolítica rendesMusgrave (1959): The Theory of Public Finance

Les tres funcions de Musgrave estructuren tota la teoria del sector públic.

2. Instruments d'intervenció

2.1. Fiscals

• Impostos: directes (IRPF, IS), indirectes (IVA, Especials), cotitzacions. Efectes sobre incentius, eficiència, equitat.

• Despesa pública: corrent (salaris, béns), capital (inversió), transferències.

• Dèficit i deute: ferramenta d’estabilització. Les noves regles fiscals UE 2024 introduïxen senderes plurianuals de despesa neta en funció de l’excés de deute.

Distribució de la despesa pública a Espanya (Eurostat COFOG 2023): protecció social 16,7 % PIB, sanitat 7,3 %, assumptes econòmics 6,2 %, educació 4,4 %, servicis públics generals 5,8 %.

2.2. Monetaris i financers

• Banc Central: tipus d’interés, operacions de mercat obert, reserves. El BCE va elevar tipus del 0 al 4,5 % en 2022-2023; va començar a retallar en 2024.

• Regulació bancària: Basilea III/IV, unió bancària UE (MUS, MUR, EDIS).

• Mercats financers: CNMV, MiFID II, MiFIR, MICA (criptoactius).

2.3. Regulació i empresa pública

• Regulació: normes, preus màxims, estàndards tècnics, llicències.

• Empresa pública: RENFE, AENA (51 % SEPI), Correus, RTVE, ENAIRE, ICO.

• Inversió directa: infraestructures (PERTE, Pla de Recuperació NextGen EU; ~163.000 milions d’euros per a Espanya fins a 2026).

2.4. Polítiques horitzontals

• Polítiques industrials (Mazzucato 2013: «Estat emprenedor», exemples del DARPA i NIH com a motors d’innovació).

• Política de competència: CNMC.

• Política exterior i comercial: UE, OMC (Temes 25-26).

• Política ambiental: Green Deal UE, Fit for 55, CBAM (mecanisme d’ajust en frontera 2023), IRA estatunidenca (2022).

3. Debat sobre la intervenció

3.1. Enfocaments històrics

• Clàssics (Smith 1776): «laissez faire», Estat mínim (justícia, defensa, obres públiques).

• Marxisme: Estat com a instrument de classe, propietat col·lectiva.

• Keynesianisme (1936): intervenció activa per ple ocupació i estabilització.

• Monetarisme (Friedman 1956): crítica al fine-tuning, regla monetària.

• Escola de Chicago i nous clàssics (Lucas 1972): expectatives racionals, inefectivitat política.

• Public Choice (Buchanan-Tullock 1962, Nobel 1986): fallades del govern, rent-seeking.

• Nova síntesi neoclàssica: models DSGE amb rigideses.

3.2. Fallades de l'Estat

• Informació limitada.

• Captura del regulador (Stigler 1971, Nobel 1982).

• Rigideses burocràtiques, corrupció.

• Cicle polític (Nordhaus 1975).

• Inconsistència temporal (Kydland-Prescott 1977, Nobel 2004): la política òptima ex ante deixa de ser-ho ex post; justifica regles i independència de bancs centrals.

4. Estat del benestar i context actual

4.1. Tipologies (Esping-Andersen 1990)

• Liberal (EUA, Regne Unit): mercat central, assistència residual.

• Conservador-corporativista (Alemanya, Itàlia, Espanya): prestacions contributives.

• Socialdemòcrata (Escandinàvia): universalisme.

Fonament històric: Bismarck (assegurances socials 1880) i Beveridge (1942) (cobertura universal). Esping-Andersen va aplicar el concepte de «desmercantilització» per a mesurar fins a quin punt el benestar individual no depén del mercat laboral.

4.2. Intervencions destacades

• 2008 Crisi financera: rescats bancaris, TARP als EUA (700.000 M$), FROB a Espanya.

• 2020 COVID-19: ERTO (ampliats a 3,4 milions de treballadors), avals ICO (140.000 M€), Ingrés Mínim Vital (RDL 20/2020), NextGen EU (750.000 M€ UE).

• 2022 Xoc energètic: bonificacions en carburants (RDL 6/2022), excepció ibèrica al gas (juny 2022), impost als beneficis extraordinaris de banca i energia (Llei 38/2022).

• 2024-25: política industrial verda, IA, semiconductors (Chips Act UE 2023), revisió del Pacte d’Estabilitat.

Conclusió

La intervenció de l’Estat, fonamentada per Musgrave (1959) i Keynes (1936), és central en les economies modernes. El repte és combinar eficiència (minimitzar fallades del govern; Buchanan-Tullock Nobel 1986, Stigler Nobel 1982, Kydland-Prescott Nobel 2004) amb equitat (corregir desigualtats), en un context de globalització, digitalització i transició ecològica. A Espanya, la despesa pública ronda el 47 % del PIB, amb debats oberts sobre sostenibilitat del deute, pensions i estat del benestar.

Bibliografía

  1. SMITH, A. (1776): An Inquiry into the Wealth of Nations.
  2. KEYNES, J.M. (1936): General Theory.
  3. BEVERIDGE, W. (1942): Social Insurance and Allied Services.
  4. MUSGRAVE, R. (1959): The Theory of Public Finance.
  5. BUCHANAN, J. i TULLOCK, G. (1962): The Calculus of Consent (Nobel 1986).
  6. STIGLER, G. (1971): «The Theory of Economic Regulation» (Nobel 1982).
  7. RAWLS, J. (1971): A Theory of Justice.
  8. KYDLAND, F. i PRESCOTT, E. (1977): «Rules Rather than Discretion» (Nobel 2004).
  9. ESPING-ANDERSEN, G. (1990): The Three Worlds of Welfare Capitalism.
  10. STIGLITZ, J. (2000): Economics of the Public Sector (Nobel 2001).
  11. MAZZUCATO, M. (2013): The Entrepreneurial State.
  12. AIReF (2024): Informe sobre compliment de les regles fiscals.
  13. Banc d'Espanya (2024): Informe anual; despesa pública i deute.
  14. Eurostat (2024): General government expenditure by function (COFOG).