oposicioneseconomia.es ES · CA

Tema 16

Oligopoli. Col·lusió i competència. Competència monopolística.

Introducció

L’oligopoli i la competència monopolística són les estructures intermèdies més realistes entre els dos extrems ideals. La gran majoria de mercats reals (automoció, banca, telecomunicacions, distribució, energia, aerolínies) presenten alguna d’estes formes.

La teoria de jocs (Von Neumann-Morgenstern 1944, Nash 1950) ha revolucionat l’anàlisi de l’oligopoli. Chamberlin (1933) i Robinson (1933), independentment, van formalitzar la competència monopolística: molts venedors amb productes diferenciats. El Nobel a Tirole (2014) va reconéixer la consolidació de l’organització industrial moderna a partir de teoria de jocs i economia de la informació.

A Espanya, sectors oligopolístics paradigmàtics són la banca (Santander, BBVA, CaixaBank, Sabadell concentren el 70 % del mercat), l’energia (Iberdrola, Endesa, Naturgy, Repsol), les telecomunicacions (Telefónica, Vodafone, Orange, MásMóvil-Orange després de la fusió 2024) i la distribució alimentària (Mercadona 25 %, Carrefour, Eroski, Lidl, Dia). La concentració bancària va passar de 50 entitats en 2008 a 10 en 2024.

1. Oligopoli: característiques i models clàssics

1.1. Trets de l'oligopoli

• Pocs venedors, producte homogeni o diferenciat.

• Interdependència estratègica: la decisió d’un afecta els altres.

• Barreres d’entrada (no tantes com monopoli).

Mesura de concentració: Índex Herfindahl-Hirschman (IHH) igual a suma de quotes al quadrat. IHH major que 2500 indica alta concentració (DG Competition UE). Una altra mesura comuna: CR4, suma de quotes de les quatre majors empreses.

1.2. Model de Cournot (1838)

Les empreses competixen en quantitats, prenent Q del rival com a donada. Es construïxen funcions de reacció; el punt d’intersecció és l’equilibri de Nash-Cournot.

Amb n empreses idèntiques: P_cournot està entre P_monopoli (n igual a 1) i P_cp (n igual a infinit). Per a n gran, l’oligopoli Cournot s’aproxima a competència perfecta. Resultat paradigmàtic: el marge sobre cost marginal cau proporcionalment a 1 partit per n vegades l’elasticitat.

1.3. Model de Bertrand (1883)

Les empreses competixen en preus, amb producte homogeni. Paradoxa de Bertrand: amb només 2 empreses i CMg constants i iguals, el preu d’equilibri és P igual a CMg (competència perfecta). Resolucions: costos diferents, capacitat limitada (Edgeworth 1897), productes diferenciats, jocs repetits.

1.4. Model de Stackelberg (1934)

Competència en quantitats seqüencial. Un líder decidix primer, un seguidor reacciona. Avantatge del primer: Q_líder major que Q_seguidor, P_Stackelberg menor que P_Cournot. Aplicació clàssica: empreses dominants amb compromís creïble (capacitat instal·lada, contractes a llarg termini).

Eq. Cournot: qᵢ* = Rᵢ(qⱼ*) IHH = Σ sᵢ²
Funció de reacció i índex de concentració

Funcions de reacció i equilibri Nash-Cournot

q₁ (empresa 1)q₂ (empresa 2)R₂(q₁)R₁(q₂)NEquilibri Nash-Cournotq₁*q₂*Cada funció indica la millor resposta a la quantitat del rival

L’equilibri Nash és l’únic punt on cap empresa vol desviar-se donada la quantitat del rival.

2. Col·lusió i cartels

2.1. Col·lusió explícita i tàcita

• Càrtel: acord explícit per a fixar preus o repartir quotes. Òptim des del punt de vista dels oligopolistes (beneficis de monopoli repartits).

• Col·lusió tàcita: coordinació sense acord formal (signaling de preus, paral·lelisme conscient).

• Exemples: OPEP (1960, no penalitzat per extraterritorialitat), càrtel camions UE (DAF, Daimler, Iveco, MAN, Renault, Volvo; multa rècord 3.807 M€ en 2016-2017), càrtel del sucre 1995-2008 (Espanya), coordinació de preus de tabac, cotxes o combustibles.

• Inestabilitat: incentiu individual a trampejar (dilema del presoner repetit). Per això els cartels requerixen mecanismes de monitoratge i càstig interns.

2.2. Dilema del presoner i teoria de jocs

Nash (1950, Nobel 1994): concepte d’equilibri. Aplicat a l’oligopoli: cooperar (preu alt) versus trampejar (preu baix). L’equilibri no cooperatiu és subòptim per als oligopolistes però favorable al consumidor.

Jocs repetits (Folk theorem; Friedman 1971): la cooperació és sostenible si el joc es repetix indefinidament i els agents són pacients (estratègia tit-for-tat, Axelrod 1984).

Programes de clemència (leniency, UE 1996, Espanya 2007): la primera empresa que delata el càrtel obté immunitat; les següents, reduccions. Dissenyats per a trencar l’equilibri cooperatiu del càrtel mitjançant un dilema del presoner artificial.

3. Demanda trencada i rigidesa de preus

Model Sweezy (1939)

Explica la rigidesa observada dels preus en oligopoli. Cada empresa suposa:

• Si puja el preu, els rivals no el seguixen, cosa que produïx pèrdua de quota (demanda elàstica).

• Si baixa el preu, els rivals el seguixen, cosa que produïx poc guany (demanda inelàstica).

Resultat: corba de demanda trencada (kinked demand) amb salt en IMg. Els preus romanen estables a pesar de variacions de costos dins d’un rang. És un model descriptiu, no genera per si mateix el preu inicial.

4. Competència monopolística (Chamberlin-Robinson 1933)

4.1. Característiques

• Molts venedors (com en CP).

• Productes diferenciats (com en monopoli): qualitat, marca, ubicació, servici.

• Lliure entrada i eixida a LT.

• Cada empresa té una corba de demanda amb pendent negativa (poder de mercat limitat).

Exemples: restauració, perruqueries, llibreries, roba minorista, app stores amb milers d’aplicacions diferenciades.

4.2. Equilibri

• Curt termini: similar al monopoli (IMg igual a CMg, possible benefici econòmic).

• Llarg termini: l’entrada d’empreses desplaça la demanda individual cap a l’esquerra fins que el benefici econòmic s’anul·la. L’empresa produïx en el tram decreixent del CMeLT, cosa que genera excés de capacitat.

Ineficient en sentit tècnic però aporta varietat i diferenciació al consumidor (un argument de benestar difícilment quantificable, però rellevant).

4.3. Publicitat, marques i diferenciació

• Diferenciació: horitzontal (gustos, ubicació) i vertical (qualitat).

• Marques: senyal de qualitat (Spence 1973), creació de fidelitat i barreres bovines a l’entrada.

• Publicitat: informativa (beneficis clars) i persuasiva (discutida; Galbraith 1958 crític amb la creació artificial de necessitats).

• Inversió en I+D, disseny, presentació, canals de distribució, experiència d’usuari.

5. Aplicacions contemporànies a Espanya i UE

5.1. Sancions de la CNMC i de la Comissió Europea

La CNMC ha sancionat en 2023-2024 cartels en sectors com: formigó i ciment, assistència sanitària privada, manteniment ferroviari, fabricació d’envasos. La Comissió UE manté casos oberts contra grans plataformes. La política de fusions europea va revisar condicions a la fusió Orange-MásMóvil Espanya (2024) imposant cessió d’espectre a Digi.

5.2. Plataformes digitals i mercats de dos costats

L’anàlisi tradicional d’oligopoli s’actualitza amb el de mercats de dos costats (Tirole, Rochet 2003): plataformes que connecten dos grups interdependents (anunciants-usuaris, viatgers-conductors, venedors-compradors). El preu òptim en un costat pot ser zero o negatiu i es compensa amb l’altre. La DMA UE 2022/1925 introduïx obligacions ex ante per als gatekeepers: interoperabilitat, prohibició d’autopreferència, portabilitat de dades.

Conclusió

L’oligopoli (Cournot 1838, Bertrand 1883, Nash 1950) i la competència monopolística (Chamberlin i Robinson 1933) són les formes de mercat més freqüents. La teoria de jocs (Aumann-Schelling, Nobel 2005; Tirole, Nobel 2014) és la ferramenta central d’anàlisi. Les polítiques anticàrtel (CNMC, DG Competition) i la regulació de plataformes digitals (DMA 2022) són els reptes actuals.

Bibliografía

  1. COURNOT, A. (1838): Recherches.
  2. BERTRAND, J. (1883): «Théorie mathématique de la richesse sociale», JS.
  3. CHAMBERLIN, E. (1933): The Theory of Monopolistic Competition.
  4. ROBINSON, J. (1933): The Economics of Imperfect Competition.
  5. STACKELBERG, H. von (1934): Marktform und Gleichgewicht.
  6. SWEEZY, P. (1939): «Demand under Conditions of Oligopoly», JPE.
  7. VON NEUMANN, J. i MORGENSTERN, O. (1944): Theory of Games and Economic Behavior.
  8. NASH, J. (1950): «Equilibrium Points in N-Person Games», PNAS (Nobel 1994).
  9. GALBRAITH, J.K. (1958): The Affluent Society.
  10. AXELROD, R. (1984): The Evolution of Cooperation.
  11. TIROLE, J. (1988): Theory of Industrial Organization (Nobel 2014).
  12. CNMC (2024): Memòria anual; sancions per cartels.
  13. European Commission (2016): cas càrtel camions, multa 3.807 M€.