Tema 15
Competència imperfecta. Monopoli. Regulació.
Introducció
El monopoli és l’extrem oposat a la competència perfecta: un únic venedor d’un producte sense substituts pròxims. Estudiat per Cournot (1838), Marshall (1890) i formalitzat per Joan Robinson (1933), constituïx el paradigma de la competència imperfecta.
La concentració de capitals (Marx 1867) i les economies d’escala (Tema 13) expliquen la tendència al monopoli en determinats sectors. La regulació antimonopoli té antecedents en la Sherman Act (1890) dels EUA i, en la UE, en els articles 101-102 TFUE i en la Llei 15/2007 espanyola. L’economia digital ha reviscolat el debat, i les multes rècord a Google (8.200 milions d’euros entre 2017 i 2019), Apple (1.840 milions, 2024) i Meta han col·locat el poder de mercat al centre de l’agenda regulatòria europea.
1. Definició i causes del monopoli
1.1. Característiques
• Un únic venedor que controla l’oferta.
• Producte sense substituts pròxims.
• Barreres d’entrada significatives.
• Poder de mercat: l’empresa és price-maker.
1.2. Causes (barreres d'entrada)
• Economies d’escala (monopoli natural): xarxes d’aigua, electricitat, gas, ferrocarril.
• Control de recursos únics: De Beers diamants (segle XX), terres rares xineses.
• Patents i drets de propietat intel·lectual: farmacèutiques, Microsoft Windows, semiconductors.
• Llicències i concessions administratives: estancs, ONCE, freqüències de l’espectre.
• Economies de xarxa (Shapiro-Varian 1998): Facebook, Google, WhatsApp, xarxes socials i missatgeria.
• Cost de canvi (switching cost): bancs, operadors telco, ecosistemes Apple-Google.
2. Equilibri del monopolista
2.1. Corba de demanda descendent
A diferència de la competència perfecta, el monopolista afronta la corba de demanda del mercat (descendent). Per a vendre més ha de baixar el preu.
• Ingrés marginal (IMg) menor que P, perquè vendre una unitat més obliga a reduir el preu de totes les unitats precedents.
• Relació IMg-demanda: IMg igual a P per (1 més 1 partit per Ep), on Ep és l’elasticitat-preu.
Si la demanda és lineal Q igual a a menys b per P, la corba IMg té la mateixa ordenada en l’origen i el doble de pendent que la demanda.
2.2. Maximització del benefici
Condició òptim: IMg igual a CMg. El preu es fixa sobre la corba de demanda en la Q òptima. Sempre en la regió elàstica (valor absolut d’Ep major que 1): si la demanda fora inelàstica, pujar el preu augmentaria ingressos sense que el cost ho justificara.
3. Conseqüències: pèrdua d'eficiència
3.1. Preu més alt, quantitat menor
Comparat amb competència perfecta: P_mon major que P_cp i Q_mon menor que Q_cp. Transferència d’excedent del consumidor al productor i pèrdua d’eficiència (deadweight loss, DWL): àrea de triangle que ningú rep.
El DWL es denomina també triangle de Harberger (1954). La seua magnitud depén de l’elasticitat de la demanda: com més elàstica, major DWL per a una mateixa desviació entre preu i CMg.
3.2. Índex de Lerner (1934)
Mesura el poder de mercat: L igual a (P menys CMg) partit per P igual a 1 partit per valor absolut d’Ep. En competència perfecta L igual a 0; en monopoli L major que 0.
L’Índex de Herfindahl-Hirschman (IHH) complementa el de Lerner: HHI igual a suma de quotes al quadrat. La DG Competition UE classifica un mercat com a concentrat si HHI major que 2000.
Equilibri del monopolista: IMg = CMg, preu sobre D, DWL
El monopoli reduïx Q i eleva P respecte a competència perfecta; el triangle DWL és la pèrdua social.
4. Discriminació de preus
Classificació (Pigou 1920)
• 1r grau (perfecta): cobrar a cada consumidor la màxima disposició a pagar. Apropia tot l’excedent. Exemples moderns: pricing dinàmic d’aerolínies, hotels, marketplaces amb dades individuals.
• 2n grau: preus segons quantitat (descomptes per volum, tarifes no lineals, fix més variable, subscripcions per nivells). Operadors telco, plataformes SaaS.
• 3r grau: segments amb elasticitats diferents (descomptes per a estudiants, jubilats, hora punta versus vall, blocs regionals).
Condicions: poder de mercat, capacitat d’identificar segments i impossibilitat d’arbitratge. Permet extraure més excedent que el monopoli uniforme i, en alguns casos, augmentar el benestar (servix a consumidors que no comprarien al preu únic).
5. Regulació del monopoli
5.1. Monopoli natural
Si CMeLT decreix en tot el rang rellevant (economies d’escala fortes), és més eficient un sol productor. Però genera preu monopolístic. Respostes:
• Empresa pública: nacionalitzacions (tradicional en utilities; RENFE, AENA, Correus).
• Regulació de preu màxim: P igual a CMg (genera pèrdues que cal subvencionar) o P igual a CMe (benefici normal zero).
• Rate of return regulation: benefici regulat sobre base de capital regulada. Risc: efecte Averch-Johnson (sobreinversió en capital).
• Price cap (RPI menys X, Littlechild 1983): topall amb descompte per productivitat. Aplicat primer a British Telecom (1984), després replicat en aigua, gas, electricitat, ferrocarril.
• Subhasta de la concessió (Demsetz 1968): competència per al mercat, no en el mercat.
5.2. Legislació antimonopoli
• EUA: Sherman Act (1890), Clayton Act (1914), FTC Act (1914). Casos històrics: Standard Oil (1911), AT&T (1982), Microsoft (2001).
• UE: Articles 101-102 TFUE. DG Competition controla concentracions i abusos. Reglament DMA 2022/1925 (Digital Markets Act, vigent 2024) establix obligacions ex ante als gatekeepers (Apple, Google, Meta, Amazon, Microsoft, ByteDance).
• Espanya: Llei 15/2007 Defensa de la Competència; CNMC (integrada en 2013 per Llei 3/2013).
• Casos recents: multes a Google (Android, AdSense, Shopping; 8.200 M€ UE 2017-2019), Apple (App Store, 1.840 M€ 2024), Amazon (e-commerce 2022, condicions).
6. Poder de mercat en l'economia digital
GAFAM, plataformes i noves dinàmiques
Zingales (2020): una «teoria política de l’empresa» exigix reconéixer que les grans plataformes no només concentren quota econòmica sinó també poder polític i normatiu (regulació de la informació, mercats laborals digitals, etc.). Les economies de xarxa, les dades com a actiu, l’efecte winner-takes-most i els costos de canvi creen barreres endògenes.
Tirole (Nobel 2014): pioner en mercats de dos costats (plataformes amb dos grups d’usuaris interdependents). El preu òptim en estos mercats pot ser zero o negatiu en un costat i elevat en l’altre. La regulació tradicional (preu igual a cost marginal) perd sentit quan els costos marginals són nuls.
Iniciatives en curs: Digital Markets Act (UE 2022), Digital Services Act (UE 2022), AI Act (UE 2024), American Innovation and Choice Online Act (EUA, bloquejat al Senat), regulació japonesa de plataformes (TPDA 2020).
Conclusió
El monopoli, formalitzat per Robinson (1933) i Lerner (1934), il·lustra les limitacions del mercat. La regulació balanceja eficiència i benestar. En l’economia digital, els GAFAM (Zingales 2020) revifen el debat sobre poder de mercat, dades i competència. La Digital Markets Act (2022) de la UE és l’última resposta regulatòria. L’aportació de Tirole (Nobel 2014) als mercats de dos costats ha redefinit l’aparell analític.
Bibliografía
- COURNOT, A. (1838): Recherches sur les principes mathématiques.
- MARX, K. (1867): Das Kapital, vol. I.
- MARSHALL, A. (1890): Principles of Economics.
- PIGOU, A.C. (1920): The Economics of Welfare.
- ROBINSON, J. (1933): The Economics of Imperfect Competition.
- LERNER, A. (1934): «The Concept of Monopoly», RES.
- LITTLECHILD, S. (1983): «Regulation of British Telecommunications», UK Treasury.
- TIROLE, J. (1988): The Theory of Industrial Organization (Nobel 2014).
- Llei 15/2007, Defensa de la Competència.
- Regl. (UE) 2022/1925 Digital Markets Act.
- ZINGALES, L. (2020): «Towards a Political Theory of the Firm», JEP.
- CNMC (2024): Informe sobre concentració i poder de mercat.