Tema 11
Teoria de la demanda i utilitat. Efectes renda i substitució.
Introducció
La teoria del consumidor és el punt de partida de la microeconomia. Explica com les famílies assignen una renda limitada entre béns i servicis per a maximitzar el benestar. La revolució marginalista de Jevons, Menger i Walras (1871-74) va substituir la teoria del valor-treball (Smith, Ricardo) per la teoria del valor-utilitat marginal: el valor no procedix de l’esforç incorporat al bé, sinó de la utilitat que aporta la última unitat consumida.
Més tard, Pareto (1906) i Hicks-Allen (1934) van formalitzar l’enfocament ordinal basat en corbes d’indiferència, evitant el problema de mesurar cardinalment la utilitat. Slutsky (1915) va descompondre analíticament l’efecte d’un canvi de preu i Samuelson (1938) va proposar la preferència revelada, que prescindix completament del concepte inobservable d’utilitat. Este tema és central per a entendre la demanda del mercat (Tema 14) i la distribució de la renda (Tema 19).
En termes normatius, l’equilibri del consumidor fonamenta l’eficiència assignativa del mercat competitiu i és la base per a analitzar polítiques públiques (Tema 18): IVA reduït sobre aliments bàsics (4 % en pa, llet o fruita després de la rebaixa temporal de 2023), impostos sobre begudes ensucrades (recàrrec IVA al 10 % en 2021), subvencions al transport públic (descompte del 50 % en abonaments de Rodalies i Mitja Distància 2022-2024) o el debat sobre la fiscalitat del tabac i l’alcohol. L’economia conductual (Kahneman-Tversky 1979, Thaler Nobel 2017) ha matisat els supòsits de racionalitat, obrint la porta als nudges aplicats ja en pensions, energia o donació d’òrgans.
Segons l’Enquesta de Pressupostos Familiars (INE 2024), la llar mitjana espanyola dedica el 14,1 % de la despesa a alimentació, el 31,8 % a vivenda i subministraments, el 12,3 % a transport i el 6,9 % a hostaleria. Estes proporcions, que confirmen empíricament la llei d’Engel, són la matèria primera per a calcular elasticitats-renda i dissenyar la cistella de l’IPC. La irrupció del comerç electrònic, les plataformes de comparació de preus i els algoritmes de recomanació han alterat, a més, els costos de cerca i la racionalitat del consumidor, fenòmens analitzats des de l’economia de la informació.
Context històric i ruptura marginalista
De la teoria del valor-treball al valor-utilitat
Els clàssics (Smith 1776, Ricardo 1817, Marx 1867) explicaven el valor pel treball incorporat, cosa que deixava sense resoldre la paradoxa de l’aigua i el diamant: per què l’aigua, essencial, val poc i el diamant, prescindible, val molt? La resposta marginalista és que el preu depén de la utilitat marginal (l’última unitat disponible), no de la utilitat total: hi ha tanta aigua que la seua UMg és quasi nul·la, mentres que la del diamant, escàs, és elevada.
La triple coincidència de 1871-74 (Jevons a Manchester, Menger a Viena, Walras a Lausana) és un dels episodis clau de la història del pensament econòmic: tres autors formulen, sense contacte entre ells, el principi marginal. Marshall (1890) el va integrar amb l’oferta en l’aparell gràfic que encara s’ensenya.
Per què importa per a l'oposició
El tema 11 enllaça amb pràcticament tots els temes del bloc B: amb l’oferta i la producció (12-13) tanca el model d’equilibri parcial; amb les estructures de mercat (14-16) explica el costat de la demanda; amb les fallades de mercat (17) introduïx els problemes d’informació asimètrica que distorsionen l’elecció racional; i amb la distribució (19) aporta els fonaments del benestar. A l’aula de Batxillerat és un dels pocs continguts formals del currículum d’Economia 1r que admet tractament gràfic rigorós.
1. Utilitat: cardinal i ordinal
1.1. Utilitat cardinal (marginalistes 1871-74)
Jevons (1871), Menger (1871) i Walras (1874) suposen que la utilitat és mesurable en útils (u). Es distingix:
• Utilitat total (UT): satisfacció total de consumir q unitats.
• Utilitat marginal (UMg): ΔUT / Δq. Llei de Gossen (1854): UMg decreixent.
• Paradoxa de l’aigua i el diamant (Smith): resolta per UMg, no per UT.
El supòsit cardinalista permet agregacions interpersonals (Bentham i l’utilitarisme clàssic) però exigix mesurar el subjectiu. La crítica de Pareto a eixa pretensió va ser demolidora: la utilitat només necessita ordenar, no quantificar.
1.2. Utilitat ordinal (Pareto, Hicks)
Pareto (1906) proposa que només cal ordenar cistelles (més preferida, igual, menys preferida). Hicks i Allen (1934) formalitzen les corbes d’indiferència: conjunt de cistelles (x, y) que reporten la mateixa satisfacció. Propietats: decreixents, convexes a l’origen, no es tallen, més altes igual a més preferides.
La Relació Marginal de Substitució (RMS) mesura quantes unitats de y s’està disposat a cedir per una unitat addicional de x, mantenint la utilitat. RMS decreixent equival a convexitat.
Casos especials: substituts perfectes (RMS constant; rectes paral·leles), complementaris perfectes (Leontief, angles rectes: sabata esquerra i dreta), mals (corbes amb pendent positiva). El supòsit de no saciació implica monotonicitat estricta.
2. Restricció pressupostària i equilibri
2.1. Recta de balanç
Donada una renda M i preus (Px, Py), el consumidor pot adquirir totes les combinacions que complixen: Px·x + Py·y menor o igual que M. La frontera és una recta amb pendent menys Px partit per Py (preus relatius).
Canvis: si varia M es produïx un desplaçament paral·lel; si varia un preu es produïx un gir al voltant de l’altre eix. L’IVA i els impostos especials (carburants, alcohol, tabac) alteren el preu relatiu i fan girar la recta de balanç, mentres que les transferències (IMV, beques, complements per fill) la desplacen.
2.2. Equilibri del consumidor
El consumidor maximitza U(x,y) subjecte a la restricció pressupostària. La condició d’òptim: la corba d’indiferència és tangent a la recta de balanç.
Condició d’equimarginalitat (Gossen 1854): en l’òptim, la utilitat marginal per euro gastat s’iguala entre tots els béns. Si UMgx partit per Px és major que UMgy partit per Py, convé reassignar despesa cap a x.
Equilibri: corbes d’indiferència i restricció pressupostària
La corba U₂ aconseguix el nivell més alt compatible amb el pressupost.
3. Demanda individual i efectes (Slutsky 1915)
3.1. Llei de la demanda
Variar Px provoca moviment al llarg de la corba d’indiferència i canvi de la recta pressupostària. Traçant l’òptim per a diferents preus s’obté la corba de demanda individual de Marshall. En general, decreixent (llei de la demanda).
Convé distingir moviment al llarg (variació de Px) de desplaçament de la corba (canvi en M, Py, gustos, expectatives, nombre de consumidors).
3.2. Efecte renda i efecte substitució (Slutsky 1915, Hicks 1939)
Una variació de Px es descompon en dos efectes:
• Efecte substitució: canvi de consum mantenint la utilitat (bé relativament més car implica consumir menys). Sempre negatiu.
• Efecte renda: canvi per variació del poder adquisitiu real. Positiu si bé normal, negatiu si inferior.
Béns Giffen (cas extrem): bé inferior on l’efecte renda supera l’efecte substitució, cosa que dona una demanda ascendent. Exemple clàssic: creïlles a la Irlanda del XIX (Giffen, 1895). Jensen i Miller (2008) van documentar empíricament comportament Giffen en arròs i fideus en províncies xineses pobres.
Béns Veblen: de luxe ostentós (Veblen 1899); demanda creixent amb el preu per senyalització. La diferència amb Giffen és essencial: Veblen no viola la racionalitat clàssica, simplement afig un argument d’estatus a la utilitat.
4. Elasticitats de la demanda
4.1. Elasticitat-preu
Ep igual a (ΔQ partit per Q) partit per (ΔP partit per P). Classificació: valor absolut d’Ep major que 1 elàstica, igual a 1 unitària, menor que 1 inelàstica, igual a 0 perfectament inelàstica (insulina), igual a infinit perfectament elàstica.
Relació amb l’ingrés total: si demanda elàstica, pujar preu implica que baixa ingrés; si inelàstica, pujar preu implica que puja ingrés. Esta lògica explica per què la fiscalitat del tabac (Ep ≈ -0,4) recapta eficientment, mentres que un encariment dels bitllets d’avió (Ep ≈ -1,5 en oci) tendix a reduir ingressos bruts.
Determinants d’Ep: existència de substituts, pes del bé en el pressupost, horitzó temporal (més elàstic a llarg termini) i caràcter de necessitat o luxe.
4.2. Elasticitat-renda i creuada
• Elasticitat-renda (Er): Er major que 0 bé normal, Er menor que 0 bé inferior, Er major que 1 bé de luxe. Llei d’Engel (1857): a més renda, menys proporció a alimentació. Dades INE 2024: el quintil de renda superior dedica l’11 % a alimentació davant del 19 % del quintil inferior.
• Elasticitat creuada (Ec): Ec major que 0 béns substitutius (te-café), Ec menor que 0 complementaris (cotxe-gasolina), Ec igual a 0 independents. La CNMC utilitza Ec en els anàlisis de mercat rellevant (test SSNIP) per a decidir concentracions.
5. Excedent del consumidor i noves teories
5.1. Excedent del consumidor (Marshall 1890)
Diferència entre el que el consumidor està disposat a pagar (màxim) i el que realment paga (preu de mercat). Àrea baix la corba de demanda i sobre el preu. Mesura el benestar del consumidor.
Variants hicksianes: variació equivalent (VE) i variació compensatòria (VC), basades en nivells d’utilitat inicial o final. Són la base teòrica de l’anàlisi cost-benefici aplicat per la Comissió Europea a infraestructures (RDC 2014/24).
5.2. Teoria de la preferència revelada (Samuelson 1938)
Samuelson deriva la demanda des del comportament observat, sense necessitat d’assumir funcions d’utilitat inobservables. Fonament axiomàtic: WARP (Weak Axiom of Revealed Preference). Afriat (1967) i Varian (1982) oferixen tests no paramètrics hui aplicats a dades de scanner i panell.
5.3. Economia conductual (Kahneman-Tversky 1979)
Kahneman i Tversky (Nobel 2002): teoria de les perspectives. Els consumidors no són totalment racionals: aversió a les pèrdues, ancoratge, efecte marc. Crítica al homo economicus.
Thaler (Nobel 2017): comptabilitat mental, biaix de statu quo, nudges. Aplicacions: inscripció automàtica a plans de pensions (Auto-IRA), donació d’òrgans per opt-out (Espanya, model Match-it). El Behavioural Insights Team britànic i la Unitat de Comportament de la Comissió Europea (Joint Research Centre) institucionalitzen l’enfocament.
Banerjee-Duflo-Kremer (Nobel 2019) han traslladat els experiments aleatoritzats (RCT) a l’economia del consum en països en desenvolupament, validant o refutant empíricament prediccions teòriques en demanda d’educació, salut o microcrèdit.
6. Aplicacions a polítiques públiques a Espanya
6.1. IVA reduït i bo social
El RDL 20/2022 va reduir temporalment l’IVA del 4 al 0 % en pa, llet, formatge, fruita, verdura, ous i cereals (prorrogat en 2023-2024 davant la inflació alimentària, +13,8 % interanual en febrer 2023). L’IVA es va mantindre al 5 % en oli i pasta. La incidència tributària depén d’elasticitats: amb demanda inelàstica d’aliments bàsics, la major part de la rebaixa la captura el consumidor.
El bo social elèctric (RD 897/2017 i revisions 2022-2024) modifica el preu relatiu de l’electricitat per a llars vulnerables (descompte 25-80 %). És un subsidi quasi-en espècie avaluable mitjançant l’aparell d’excedent del consumidor.
6.2. Impostos correctors i nudges
El recàrrec de l’IVA en begudes ensucrades (10 %) introduït en 2021 busca reduir consum (efecte substitució). Estudis del Ministeri de Sanitat estimen caigudes del 12 % en el consum de refrescs ensucrats a Catalunya després d’un impost similar (2017). En transport, el descompte del 50 % en abonaments de Rodalies i Mitja Distància (2022-2024, prorrogat a 2025) és un cas textbook de subvenció al substitut del cotxe, complementària a impostos sobre carburants.
Conclusió
La teoria de la demanda, des de Jevons/Menger/Walras (1871-74) fins a l’economia conductual moderna, oferix un marc rigorós per a entendre el comportament del consumidor. Els efectes renda i substitució de Slutsky (1915) són ferramenta central d’anàlisi de polítiques (impostos al sucre, subsidis, IVA reduït). La integració amb l’economia conductual (Kahneman 2002, Thaler 2017) i la metodologia experimental (Banerjee-Duflo-Kremer 2019) enriquix el model en un context d’educació financera, consum sostenible i disseny de polítiques públiques basades en evidència.
Bibliografía
- JEVONS, W.S. (1871): The Theory of Political Economy, Macmillan.
- MENGER, C. (1871): Grundsätze der Volkswirtschaftslehre.
- WALRAS, L. (1874): Éléments d'économie politique pure.
- MARSHALL, A. (1890): Principles of Economics, Macmillan.
- PARETO, V. (1906): Manuale di economia politica.
- SLUTSKY, E. (1915): «Sulla teoria del bilancio del consumatore», Giornale degli Economisti.
- HICKS, J.R. i ALLEN, R.G.D. (1934): «A Reconsideration of the Theory of Value», Economica.
- SAMUELSON, P. (1938): «A Note on the Pure Theory of Consumer's Behaviour», Economica.
- VARIAN, H.R. (2014): Intermediate Microeconomics, 9a ed., Norton.
- KAHNEMAN, D. i TVERSKY, A. (1979): «Prospect Theory», Econometrica.
- THALER, R. (2015): Misbehaving, Norton (Nobel 2017).
- BANERJEE, A., DUFLO, E. i KREMER, M. (2019): Nobel per experiments de camp en pobresa.
- INE (2024): Enquesta de Pressupostos Familiars.
- CNMC (2024): Informe anual de supervisió del mercat minorista.