Supòsit 33
Enunciado
Una economia hipotètica mostra les següents dades en tres anys consecutius. La NAIRU (Non-Accelerating Inflation Rate of Unemployment) estimada per models economètrics per a aquesta economia és del 5%.
Any 1: taxa d’atur 5 % | inflació 2 % (situació de partida)
Any 2: taxa d’atur 3 % | inflació 5 % (fase expansiva)
Any 3: taxa d’atur 6 % | inflació 4 % (política monetària contractiva)
Es demana:
- Verificar la relació de la corba de Phillips de curt termini (CT) entre els anys 1 i 2.
- Aplicar el concepte de NAIRU per a interpretar l’evolució entre els anys 2 i 3.
- Discutir la diferència entre la corba de Phillips de curt termini i la de llarg termini (LT).
Mostrar solución
La formulació original (Phillips, Economica 1958) va documentar una relació inversa entre atur i creixement dels salaris nominals al Regne Unit (1861-1957). Samuelson i Solow (1960) la van estendre a inflació de preus, presentant-la com un menú de polítiques estable.
Compatible amb la lògica de curt termini: una expansió de demanda agregada redueix l’atur i eleva la inflació en activar-se la corba de Phillips estàndard.
Confirmada relació inversa de curt termini: ocupació i inflació es mouen en sentits oposats.
La NAIRU (Friedman 1968, Phelps 1967) és la taxa d’atur compatible amb inflació estable en absència de xocs. Per davall de la NAIRU s’acumulen pressions inflacionistes; per damunt, pressions desinflacionistes.
La política monetària contractiva de l’any 3 refreda l’economia: l’atur supera la NAIRU i la inflació desaccelera, just com prediu el marc acceleracionista.
NAIRU funciona com a referència: atur menor que NAIRU implica més inflació; atur major que NAIRU implica menys inflació.
Friedman (1968, AEA Presidential Address) i Phelps (1967) van argumentar que la corba de Phillips estable era una il·lusió de curt termini: a llarg termini els agents ajusten les seues expectatives i la corba esdevé vertical en la NAIRU.
La crítica de Lucas (1976, Econometric Policy Evaluation: A Critique) va reforçar aquest resultat: si els agents incorporen la informació sobre la regla de política, anticipen la inflació i els efectes reals desapareixen.
Les implicacions són fonamentals: (i) no existeix trade-off explotable entre inflació i atur a llarg termini; (ii) les polítiques per a reduir atur estructural (NAIRU) han d’actuar sobre el costat de l’oferta laboral (formació, regulació, institucions de negociació col·lectiva), no sobre la demanda agregada; (iii) la credibilitat dels bancs centrals (Kydland-Prescott, 1977; Barro-Gordon, 1983) és clau per a ancorar expectatives i evitar el biaix inflacionista. Els esdeveniments del període 2021-2024 amb la inflació post-pandèmia han reobert el debat sobre si la corba de Phillips s’ha “aplanat” o continua sent vàlida amb expectatives millor ancorades (Bernanke-Blanchard, 2023).