Supòsit 33
Enunciado
Una economia hipotètica mostra les dades següents en tres anys consecutius. La NAIRU (Non-Accelerating Inflation Rate of Unemployment) estimada per models economètrics per a aquesta economia és del 5%.
Any 1: taxa d’atur 5 % | inflació 2 % (situació de partida)
Any 2: taxa d’atur 3 % | inflació 5 % (fase expansiva)
Any 3: taxa d’atur 6 % | inflació 4 % (política monetària contractiva)
Es demana:
- Verificar la relació de la corba de Phillips de curt termini (CT) entre els anys 1 i 2.
- Aplicar el concepte de NAIRU per a interpretar l’evolució entre els anys 2 i 3.
- Discutir la diferència entre la corba de Phillips de curt termini i la de llarg termini (LT).
Mostrar solución
La formulació original (Phillips, Economica 1958, The Relation between Unemployment and the Rate of Change of Money Wage Rates in the United Kingdom, 1861-1957) va documentar una relació inversa empírica entre la taxa de desocupació i el creixement dels salaris nominals al Regne Unit. Samuelson i Solow (1960, Analytical Aspects of Anti-Inflation Policy, AER) la van estendre a inflació de preus i la van presentar com un menú de polítiques estable que el govern podia explotar: acceptant més inflació s’obtenia menys atur, i viceversa. Aquesta lectura era coherent amb la teoria keynesiana de la demanda agregada i va dominar la política macroeconòmica fins a l’estagflació dels anys 70.
El moviment és consistent amb la lògica de curt termini: una expansió de demanda agregada (estímul fiscal, reducció de tipus pel banc central, cicle de crèdit a l’alça) augmenta l’output efectiu per damunt del potencial, redueix l’atur per davall de la NAIRU i eleva la inflació en activar la corba de Phillips de curt termini. La quantia: l’atur cau 2 punts i la inflació puja 3, la qual cosa suggereix un pendent del trade-off de curt termini al voltant de −1,5 punts d’inflació per punt d’atur reduït en aquest cas particular.
Confirmada relació inversa de curt termini: ocupació i inflació es mouen en sentits oposats.
La NAIRU (Friedman 1968 The Role of Monetary Policy, AEA Presidential Address; Phelps 1967, 1968) és la taxa d’atur compatible amb inflació estable en absència de xocs. És un concepte teòric estructural: reflecteix la fricció del mercat (cerca, emparellament, institucions de negociació) i no es modifica amb polítiques de demanda. Per davall de la NAIRU s’acumulen pressions inflacionistes perquè l’economia opera per damunt de la seua capacitat potencial; per damunt de la NAIRU, pressions desinflacionistes o deflacionistes.
La política monetària contractiva de l’any 3 (pujada de tipus, reducció del balanç del banc central) refreda l’economia: l’atur supera la NAIRU i la inflació desaccelera, just com prediu el marc acceleracionista friedmanià. L’evidència empírica espanyola de 2022-2024 il·lustra aquest patró: les pujades de tipus del BCE (de 0% al juliol 2022 a 4,5% al setembre 2023) van frenar la inflació des del 10,8% (juliol 2022) al 3,2% (mitjan 2024), mentre l’atur es va mantindre elevat. La NAIRU espanyola estimada per la Comissió Europea oscil·la entre el 12% i el 14%, clarament superior a la de l’enunciat, per la persistència d’atur estructural.
NAIRU funciona com a referència: atur menor que NAIRU implica més inflació; atur major que NAIRU implica menys inflació.
Friedman (1968) i Phelps (1967) van argumentar que la corba de Phillips estable era una il·lusió de curt termini: a llarg termini els agents ajusten les seues expectatives i la corba es torna vertical a la NAIRU. La intuïció: si els treballadors i empreses anticipen la inflació, els salaris nominals s’indexen, els costos reals no cauen i l’ocupació no augmenta. Només la inflació inesperada (sorpresa) redueix atur temporalment.
La crítica de Lucas (1976, Econometric Policy Evaluation: A Critique) va reforçar aquest resultat en assenyalar que els paràmetres de les relacions agregades (inclòs el pendent de Phillips) no són invariants davant canvis en el règim de política: si els agents incorporen informació sobre la regla de política, anticipen la inflació i els efectes reals de la política de demanda desapareixen fins i tot a curt termini (cas extrem d’expectatives racionals amb informació completa). Sargent i Wallace (1975) van mostrar que, sota expectatives racionals i preus flexibles, la política monetària sistemàtica és neutral fins i tot en el curt termini.
Les implicacions de política econòmica són fonamentals: (i) no existeix trade-off explotable entre inflació i atur a llarg termini; (ii) les polítiques per a reduir atur estructural (NAIRU) han d’actuar sobre el costat de l’oferta laboral —formació, regulació, institucions de negociació col·lectiva—, no sobre la demanda agregada; (iii) la credibilitat dels bancs centrals (Kydland-Prescott, 1977, Rules Rather than Discretion; Barro-Gordon, 1983) és clau per a ancorar expectatives i evitar el biaix inflacionista. Els esdeveniments del període 2021-2024 amb la inflació postpandèmia i la resposta del BCE (en el seu mandat de l’art. 127 TFUE de mantindre l’estabilitat de preus) han reobert el debat sobre si la corba de Phillips s’ha “aplanat” estructuralment (Hazell et al., 2022, QJE) o continua sent vàlida amb expectatives millor ancorades i simplement amb xocs transitoris excepcionals (Bernanke-Blanchard, 2023, What Caused the U.S. Pandemic-Era Inflation?, NBER WP). El consens acadèmic actual reivindica la NAIRU com a referència útil però variable en el temps (TVP-NAIRU) i reconeix la importància de l’estat del mercat laboral (corba de Beveridge, vacants/atur) en la determinació del pendent de Phillips efectiva (Blanchard, Domash, Summers 2022).