oposicioneseconomia.es ES · CA

Supòsit 30

Tema 31 · Catalunya ·
Supuesto 30 · Tema 31 · Catalunya ·

Enunciado

Siga un mercat de treball local en competència perfecta on la demanda de treball (provinent del valor del producte marginal de les empreses) i l’oferta laboral (decisions individuals de participació segons el model de Becker, 1965) s’aproximen, en milers d’hores setmanals, mitjançant:

Q_d = 1.000 − 50·w (demanda de treball)
Q_o = −200 + 70·w (oferta de treball)

on w és el salari per hora en €. Una intervenció normativa estableix un salari mínim interprofessional (SMI) de w_min = 12€/h.

Es demana:

  1. Determinar el salari i ocupació d’equilibri en absència de regulació.
  2. Analitzar l’efecte del SMI sobre quantitats d’ocupació, atur i excedents.
  3. Discutir l’evidència empírica recent i els matisos de l’anàlisi (model de monopsoni).
Mostrar solución
a) Equilibri walrasià sense regulació

Igualem quantitats demandada i oferida:

Q_d = Q_o → 1.000 − 50·w = −200 + 70·w
1.200 = 120·w → w* = 10 €/h
Q* = 1.000 − 50·10 = 500 (milers d'hores)
Resultado

w* = 10 €/h | Q* = 500.000 hores setmanals

b) Efecte del salari mínim (SMI = 12€)

Com que SMI major que w*, el salari mínim és vinculant i genera excés d’oferta laboral:

Q_d(12) = 1.000 − 50·12 = 400 (ocupació demandada)
Q_o(12) = −200 + 70·12 = 640 (oferta laboral)
Atur = Q_o − Q_d = 640 − 400 = 240 (milers d'hores)
Pèrdua d'ocupació respecte a l'equilibri: 500 − 400 = 100
Resultado

Ocupació: 400 mil h | Atur addicional: 240 mil h | Ocupació destruïda vs eq.: 100 mil h

Interpretación

En el model neoclàssic estàndard, fixar el salari per damunt del d’equilibri redueix l’ocupació dels treballadors menys productius i genera atur involuntari (Stigler, 1946).

c) Variacions d'excedents i eficiència

El SMI redistribueix renda de les empreses cap als treballadors que mantenen l’ocupació, però genera DWL en destruir relacions laborals eficients:

ΔEP_treb = (12 − 10)·400 = +800 (transferència a treballadors ocupats)
DWL ≈ (Q* − Q_d')·(w_min − w*)/2 = (500 − 400)·2/2 = 100
Triangle d'ineficiència
Resultado

Transferència a treballadors ocupats: +800. DWL: 100.

d) Matisos empírics: monopsoni i evidència recent
Interpretación

Card i Krueger (1994, Minimum Wages and Employment) i posteriors treballs de Dube, Cengiz i Lindner qüestionen empíricament aquest resultat: en mercats amb poder de monopsoni (un únic o pocs ocupadors fixen el salari), una pujada moderada del SMI pot no destruir ocupació i fins i tot augmentar-la. El Premi Nobel d’Economia 2021 (Card, Angrist, Imbens) va reconéixer aquesta agenda metodològica d’inferència causal. La conclusió acadèmica actual és que els efectes sobre l’ocupació de pujades moderades del SMI són menuts i depenents del context, mentre que els efectes sobre desigualtat i rendes baixes són robustament positius.