Supòsit 30
Enunciado
Siga un mercat de treball local en competència perfecta on la demanda de treball (provinent del valor del producte marginal de les empreses) i l’oferta laboral (decisions individuals de participació segons el model de Becker, 1965) s’aproximen, en milers d’hores setmanals, mitjançant:
on w és el salari per hora en €. Una intervenció normativa estableix un salari mínim interprofessional (SMI) de w_min = 12€/h.
Es demana:
- Determinar el salari i ocupació d’equilibri en absència de regulació.
- Analitzar l’efecte del SMI sobre quantitats d’ocupació, atur i excedents.
- Discutir l’evidència empírica recent i els matisos de l’anàlisi (model de monopsoni).
Mostrar solución
En el model neoclàssic estàndard (Hicks, 1932; Marshall, 1890), la demanda de treball deriva de la condició d’optimització empresarial: el productor contracta mà d’obra mentre el valor del producte marginal del treball (VPM_L = P · PM_L) supere el salari; al marge, VPM_L = w. L’oferta de treball agregada és la suma horitzontal de les decisions individuals dels treballadors entre oci i consum (Becker, 1965, A Theory of the Allocation of Time): per damunt del salari de reserva, l’oferta és creixent. L’equilibri walrasià s’obté igualant quantitats demandada i oferida:
Comprovació encreuada: ambdues funcions prediuen 500 mil hores a w = 10€, la qual cosa valida el càlcul. En aquest equilibri, tots els treballadors amb salari de reserva igual o inferior a 10€/h estan ocupats i totes les empreses amb VPM_L igual o superior a 10€/h contracten: no hi ha atur involuntari en el sentit estricte.
w* = 10 €/h | Q* = 500.000 hores setmanals
El Reial Decret que fixa anualment el SMI a Espanya (últim publicat 2024 amb quantia 1.134€/mes, RD 145/2024) actua com a sòl legal a la negociació individual: les empreses no poden contractar legalment per davall del mínim. Com que SMI major que w*, el salari mínim és vinculant i genera excés d’oferta laboral. Calculem les noves quantitats substituint w = 12 en les funcions d’oferta i demanda:
L’atur apareix per dues causes combinades: (i) reducció de la quantitat demandada (de 500 a 400, les empreses amb menor VPM_L abandonen el mercat), i (ii) entrada addicional d’oferta (de 500 a 640, treballadors amb salari de reserva entre 10€ i 12€ que ara ofereixen les seues hores). La diferència entre la nova oferta i la nova demanda és la desocupació regulatòria o “racionament per SMI”.
Ocupació: 400 mil h | Atur addicional: 240 mil h | Ocupació destruïda vs eq.: 100 mil h
En el model neoclàssic estàndard, fixar el salari per damunt del d’equilibri redueix l’ocupació dels treballadors menys productius i genera atur involuntari (Stigler, 1946, The Economics of Minimum Wage Legislation). En el marc regulatori espanyol, l’art. 27.1 de l’Estatut dels Treballadors (Reial Decret Legislatiu 2/2015) fonamenta la fixació anual del SMI, que el Govern estableix prèvia consulta a les organitzacions sindicals i empresarials.
El SMI redistribueix renda de les empreses cap als treballadors que mantenen l’ocupació, però genera DWL en destruir relacions laborals eficients. Els treballadors ocupats a 12€ guanyen 2€ més per hora respecte a l’equilibri anterior; les empreses paguen aquest sobrecost:
El DWL és l’àrea del triangle entre l’oferta i la demanda comprés entre Q_d’ (400) i Q* (500): unitats de treball amb VPM_L entre 10€ i 12€ que deixen de transar-se. Estrictament, en aquest cas simètric l’àrea inclou el valor que perdien treballadors amb salari de reserva entre 10€ i 12€ que sí estaven ocupats abans i ara desplacen uns altres amb salari de reserva més baix, fenomen conegut com a labor market churning.
Transferència a treballadors ocupats: +800. DWL: 100.
Card i Krueger (1994, Minimum Wages and Employment, AER) i posteriors treballs de Dube, Cengiz i Lindner (2019, The Effect of Minimum Wages on Low-Wage Jobs, QJE) qüestionen empíricament aquest resultat: en mercats amb poder de monopsoni (un únic o pocs ocupadors fixen el salari, especialment en zones rurals, sectors específics o segments de baixa qualificació), una pujada moderada del SMI pot no destruir ocupació i fins i tot augmentar-la, perquè part del salari competitiu està sent extret per l’empresa com a renda de monopsoni. El Premi Nobel d’Economia 2021 (Card, Angrist, Imbens) va reconéixer aquesta agenda metodològica d’inferència causal mitjançant experiments naturals i dissenys quasi-experimentals. La conclusió acadèmica actual és que els efectes sobre l’ocupació de pujades moderades del SMI són menuts i dependents del context, mentre que els efectes sobre desigualtat i rendes baixes són robustament positius. A Espanya, el Banc d’Espanya (Document de Treball 2032/2020) va estimar que la pujada del SMI a 900€/mes el 2019 va destruir entre 100.000 i 180.000 ocupacions potencials, mentre que estudis alternatius com FEDEA o el de Dolado i col·laboradors ofereixen estimacions inferiors. La regulació espanyola actual (Reial Decret Legislatiu 2/2015, art. 27 ET; Reial Decret anual de SMI) ha elevat el SMI des de 736€/mes el 2017 fins a 1.134€/mes el 2024, una de les pujades reals més intenses de la UE.