Supòsit 151
Enunciado
La distribució funcional de la renda descompon el PIB entre les rendes del treball (remuneració d’assalariats, RA) i les rendes del capital (excedent brut d’explotació més renda mixta, EBE+RM). La wage share o participació salarial en la renda és el quocient RA/PIB.
Les dades de Comptabilitat Nacional (INE/Eurostat) ofereixen els valors següents per a Espanya:
Any 2010: PIB a preus corrents 1.080.935 M€ | Remuneració d’assalariats 566.370 M€
Any 2023: PIB a preus corrents 1.464.039 M€ | Remuneració d’assalariats 770.250 M€
Dades addicionals 2023: Assalariats 16,8 M persones | Autònoms i no assalariats 3,2 M persones | Deflactor del PIB (2010=100): 124,5
Es demana:
- Calcular la wage share nominal el 2010 i el 2023 i la variació en punts percentuals.
- Calcular la wage share ajustada per la proporció d’assalariats (per a fer-la comparable entre anys amb diferent taxa d’assalarització).
- Interpretar l’evolució en termes de distribució funcional i comparar amb la mitjana UE-27 (wage share ajustada UE-27 el 2023: 66,8 %).
Mostrar solución
La distribució funcional de la renda, analitzada per Ricardo (1817, On the Principles of Political Economy and Taxation), Kalecki (1938, The Determinants of Distribution of the National Income) i, més recentment, per Piketty (2013, El capital en el segle XXI) i Karabarbounis-Neiman (2014, QJE), mesura com es reparteix el valor afegit entre treball i capital. Un descens de la wage share indica que la productivitat ha crescut més que els salaris reals, afavorint les rendes del capital.
La wage share nominal espanyola pràcticament no va variar entre 2010 i 2023 en termes bruts. No obstant això, aquest resultat pot estar esbiaixat per canvis en la composició de l’ocupació (taxa d’assalarització), que requereix l’ajust de l’apartat següent.
Wage share 2010: 52,40 % | Wage share 2023: 52,61 % | Variació: +0,21 pp (pràcticament estable en termes nominals).
La wage share bruta només inclou en el numerador la remuneració d’assalariats, però exclou la renda mixta dels autònoms, que és alhora renda del treball i del capital. Si la taxa d’assalarització canvia (més/menys treballadors per compte propi), la wage share bruta no és comparable entre períodes. L’ajust estàndard d’Eurostat imputa als autònoms el mateix salari unitari mitjà que als assalariats.
Amb les dades de l’enunciat de 2023: Ocupació total 2023 = 16,8 + 3,2 = 20,0 M. Taxa d’assalarització 2023 = 16,8 / 20,0 = 84,0 %. Per a 2010, l’EPA indica una taxa d’assalarització aproximada del 81,5 % (dades històriques INE: 15,5 M assalariats sobre 19,0 M ocupats).
Una vegada corregida la composició de l’ocupació, la participació salarial ajustada ha caigut 1,66 punts entre 2010 i 2023. L’augment de la taxa d’assalarització (més assalariats, menys autònoms) ocultava una lleugera pèrdua de participació funcional del treball.
WS ajustada 2010: 64,29 % | WS ajustada 2023: 62,63 % | Variació real: −1,66 pp (descens de la participació del treball una vegada corregida la composició).
La wage share ajustada espanyola (62,63 % el 2023) se situa 4,2 punts per davall de la mitjana UE-27 (66,8 %). Aquest diferencial reflecteix l’estructura sectorial espanyola (menor pes de la indústria d’alt valor afegit, major pes del turisme i la construcció —sectors amb salaris relatius baixos—) i la major dispersió salarial.
La caiguda de la wage share ajustada espanyola en 1,66 pp entre 2010 i 2023 —en un període que inclou la crisi financera i la COVID-19— és coherent amb la tendència global documentada per Karabarbounis i Neiman (2014, QJE), que van identificar un descens de la participació salarial en la majoria de països de l’OCDE des dels anys 80, atribuït a l’abaratiment del capital tecnològic. A Espanya, el debat té implicacions per a la política de rendes: els successius AENC (Acord Estatal de Negociació Col·lectiva) signats entre CCOO, UGT i CEOE han intentat recuperar poder adquisitiu, amb l’AENC V (2023-2025) establint revisions salarials lligades a l’IPC real. Piketty (2013) adverteix que si el rendiment del capital supera sistemàticament el creixement econòmic (r > g), la desigualtat patrimonial augmenta independentment de la wage share, la qual cosa reforça la necessitat de polítiques redistributives complementàries (fiscalitat del capital, herències).