Supòsit 38
Enunciado
En un mercat competitiu d’un bé homogeni, les funcions de demanda i oferta agregades són:
El govern decideix aplicar un impost unitari t = 3€/u sobre els venedors (similar a l’accisa sobre begudes ensucrades o tabac), justificant-ho per motius recaptatoris i/o externalitats negatives (Pigou, 1920).
Es demana:
- Calcula l’equilibri sense impost (P*, Q*).
- Calcula el nou equilibri amb impost: preu que paga el consumidor (Pc), preu que rep el productor (Pp), quantitat transada (Q’).
- Determina la incidència fiscal (càrrega sobre cada part) i la recaptació.
- Calcula la pèrdua irrecuperable d’eficiència (DWL) i els nous excedents EC i EP.
Mostrar solución
P* = 20€ | Q* = 800 unitats
L’impost sobre el venedor desplaça l’oferta verticalment cap amunt en t = 3€. La nova oferta és:
Igualant amb la demanda:
Pc = 22,50€ | Pp = 19,50€ | Q’ = 775 unitats
Repartiment de la càrrega de l’impost:
Consumidor: 2,50€/u | Productor: 0,50€/u | Recaptació: 2.325€
El consumidor suporta el 83,3% perquè la demanda és relativament inelàstica respecte a l’oferta (|Ed| = 10·20/800 = 0,25; Eo = 50·20/800 = 1,25). Regla general: la part amb menor elasticitat suporta major càrrega fiscal (Jenkin, 1872).
Excedents amb impost (preu màxim demanda = 100; preu mínim oferta = 4):
Excedents sense impost: ET = 30.000 + (16·800/2) = 30.000 + 6.400 = … (s’omet càlcul complet)
DWL = 37,50€ | Recaptació = 2.325€
El DWL representa transaccions mútuament beneficioses que deixen de fer-se. És la ineficiència social de l’impost: cap agent la captura. És la justificació teòrica per preferir impostos sobre bases inelàstiques (Ramsey, 1927) o impostos correctors quan hi ha externalitats.