Supòsit 7
Enunciado
Considera una economia tancada amb sector públic en la qual les funcions de comportament són:
on Yd = Y − T + TR és la renda disponible, base de les decisions de consum de les llars.
Es demana:
- Calcula la renda d’equilibri Y*.
- Calcula el saldo pressupostari públic (superàvit o dèficit).
- Calcula el multiplicador de la despesa pública amb impostos proporcionals i utilitza’l per determinar quant ha d’augmentar G per elevar Y en 500 unitats.
- Compara l’efecte d’un augment equivalent en TR. Justifica la diferència amb el teorema de Haavelmo (1945).
Mostrar solución
La renda disponible és el que efectivament queda en mans de les famílies després d’impostos i transferències, base sobre la qual es decideix consumir o estalviar:
La PMC efectiva sobre la renda nacional (no sobre Yd) cau de 0,75 a 0,6 en introduir l’impost proporcional. Equilibri Y = C + I + G:
Y* = 2.437,5
Dèficit pressupostari = 12,5 (0,5% de Y)
k_G = 2,5 | ΔG necessari = 200
El multiplicador (2,5) és menor que en una economia sense sector públic (on seria 1/(1−0,75) = 4) perquè els impostos proporcionals actuen com a estabilitzador automàtic: quan Y augmenta, T també augmenta, frenant l’expansió del consum (Musgrave, 1959).
El multiplicador de transferències és:
Per a igual ΔY = 500: ΔTR necessari = 500/1,875 = 266,67 (major que ΔG = 200).
Un augment de G impacta directament la demanda agregada (k_G major que k_TR). Un augment de TR només es tradueix en demanda en la fracció c que les famílies consumeixen; la resta s’estalvia. Per això la despesa pública directa és més expansiva que les transferències per euro gastat.
Teorema de Haavelmo (1945): si financem ΔG amb un ΔT igual (pressupost equilibrat), ΔY = ΔG en el model d’impostos de suma fixa. La política fiscal de pressupost equilibrat pot ser expansiva.