Supòsit 88
Enunciado
El Pilar 2 de l’OCDE (Regles GloBE — Global Anti-Base Erosion, adoptades en el marc BEPS 2.0) estableix un tipus mínim global de l’impost de societats del 15% per a grups multinacionals amb ingressos consolidats superiors a 750 M€. La Directiva (UE) 2022/2523, transposada a Espanya pel Reial Decret-Llei 6/2024, aplica el Pilar 2 des de l’1 de gener de 2024.
Cas 1 — Inditex S.A. (Arteixo, Galícia; IBEX-35): el 2023 va obtenir un benefici consolidat abans d’impostos de 5.880 M€ i va pagar impostos totals de 1.365 M€ en totes les jurisdiccions on opera (dades Informe Anual Inditex 2023). Opera en més de 90 països; té filials als Països Baixos, Irlanda i les Illes Canàries (règim ZEC).
Cas 2 — Iberdrola S.A. (Bilbao; IBEX-35): el 2023 va obtenir un benefici consolidat abans d’impostos de 6.420 M€ i va pagar impostos de 1.540 M€ (dades Informe Anual Iberdrola 2023). Opera principalment a Espanya, el Regne Unit, els EUA, el Brasil i Mèxic.
Es demana:
- Calcular el tipus efectiu global (ETR — Effective Tax Rate) d’Inditex i d’Iberdrola per a 2023. Determinar si cada grup compleix el llindar mínim del 15% del Pilar 2 a nivell consolidat.
- Explicar el mecanisme de l’Income Inclusion Rule (IIR) i de l’Undertaxed Profits Rule (UTPR) del Pilar 2: com es calcularia l’impost complementari si Inditex tinguera una filial a Irlanda amb ETR del 9%?
- Analitzar la proposta de Saez i Zucman (2019, El triomf de la injustícia) sobre l’impost global sobre la riquesa de les grans fortunes: en què s’assembla i en què es diferencia del Pilar 2? Incloure la dimensió dels paradisos fiscals.
- Avaluar la crítica feminista de Nancy Folbre (1994, Who Pays for the Kids?) al sistema fiscal internacional: qui suporta realment la càrrega quan els grans grups minimitzen la seua tributació?
- Valoració crítica: és el Pilar 2 suficient per resoldre la competència fiscal internacional o reprodueix les tensions entre sobirania fiscal i globalització (Rodrik, 2011)?
Mostrar solución
El tipus efectiu global (ETR) es calcula com a quocient entre els impostos pagats i el benefici abans d’impostos, sobre una base consolidada:
Inditex 2023:
Iberdrola 2023:
Ambdós grups superen amb folgança el llindar mínim del 15% a nivell consolidat: Inditex amb un ETR del 23,21% i Iberdrola amb el 23,99%. No obstant això, el Pilar 2 no opera només a nivell consolidat sinó jurisdicció per jurisdicció (càlcul GloBE): si una filial concreta a Irlanda (tipus nominal 12,5%, ETR efectiu possiblement inferior) o als Països Baixos té un ETR per sota del 15%, s’activa l’impost complementari encara que l’ETR global siga més alt.
ETR Inditex: 23,21%; ETR Iberdrola: 23,99%. Ambdós superen el 15% a nivell consolidat. El risc està en filials jurisdiccionals amb ETR inferior al 15%, on s’activa la IIR o UTPR del Pilar 2.
El Pilar 2 opera mitjançant dues regles encadenades (OCDE, 2021, Tax Challenges Arising from the Digitalisation of the Economy — GloBE Rules):
(1) Income Inclusion Rule (IIR): la societat matriu aplica un impost complementari (“top-up tax”) sobre els beneficis de les seues filials estrangeres que tributen a menys del 15%. La IIR s’activa en la jurisdicció de la matriu (Espanya, en el cas d’Inditex).
(2) Undertaxed Profits Rule (UTPR): regla de seguretat de segon nivell: si la jurisdicció de la matriu no té IIR o no l’aplica correctament, altres jurisdiccions on el grup opera poden gravar els beneficis infragravats. La UTPR és la “xarxa de seguretat” multilateral del sistema.
Exemple numèric — Filial Inditex a Irlanda:
Suposem que la filial irlandesa d’Inditex té un benefici GloBE de 300 M€ el 2023 i paga un impost jurisdiccional de 27 M€ (ETR = 9%).
Aquest impost complementari de 18 M€ no el paga la filial irlandesa sinó la matriu espanyola, que el declara en la seua autoliquidació de l’Impost de Societats espanyol conforme a l’article 4 del RDL 6/2024.
Si la filial irlandesa d’Inditex: benefici GloBE 300 M€, ETR 9% → top-up tax IIR = 18 M€ a pagar a Espanya. La matriu absorbeix el diferencial fins al 15% mínim.
Emmanuel Saez i Gabriel Zucman (2019, El triomf de la injustícia: Com els rics evadeixen impostos i com fer que paguen) proposen un sistema fiscal progressiu global que ataque simultàniament l’evasió de rendes del capital, el trasllat de beneficis corporatius i l’acumulació de riquesa als estrats més alts.
Semblances amb el Pilar 2:
Ambdues propostes reconeixen que la mobilitat del capital i la competència fiscal entre jurisdiccions erosionen la base imposable; ambdues apunten a establir mínims coordinats internacionalment per trencar la lògica de la “carrera cap al fons” (race to the bottom) en tributació corporativa. Saez-Zucman van citar explícitament la necessitat d’un tipus mínim d’IS com a primer pas.
Diferències fonamentals:
Saez-Zucman van molt més enllà del Pilar 2: proposen (i) un impost mínim del 25% sobre beneficis (enfront del 15% del Pilar 2); (ii) un impost progressiu sobre la riquesa neta (no només sobre els beneficis anuals); (iii) que el repartiment de l’impost es faça en funció de les vendes per jurisdicció (formula apportionment), no del lloc de residència de la filial, la qual cosa eliminaria la planificació fiscal agressiva. El Pilar 1 de l’OCDE (encara en negociació el 2024) apunta parcialment en aquesta direcció.
Paradisos fiscals: Saez-Zucman (amb Tørsløv i Wier, 2018, NBER) estimen que el 40% dels beneficis de les multinacionals es trasllada a paradisos fiscals (Irlanda, Luxemburg, Països Baixos, Bermudes, Singapur), amb un cost fiscal d’aprox. 200.000 M$ anuals per als països de l’OCDE. El Pilar 2 captura part d’aquest trasllat (el que es fa cap a jurisdiccions amb tipus zero o molt baix) però deixa fora els beneficis traslladats a jurisdiccions amb tipus nominal superior al 15% però amb règims d’exempcions efectives (cas d’Irlanda amb el règim IP Box).
Pilar 2 = primer mínim (15%), operatiu. Saez-Zucman = arquitectura més ambiciosa (25% + riquesa + formula apportionment). Paradisos fiscals: 40% de beneficis multinacionals desviats, cost aprox. 200.000 M$/any (Tørsløv, Wier, Zucman 2018).
Nancy Folbre (1994, Who Pays for the Kids? Gender and the Structures of Constraint, Routledge) desenvolupa una anàlisi politicoeconòmica feminista del treball no remunerat i la distribució de càrregues socials. Encara que la seua obra no tracta directament la tributació corporativa, el seu marc teòric és directament aplicable: quan el capital corporatiu minimitza la seua tributació, algú altre ha de suportar la càrrega fiscal de l’Estat del benestar.
Aquesta “algú” tendeix a ser, empíricament, la classe treballadora (subjecta a IRPF i cotitzacions socials amb menor mobilitat que el capital) i, dins d’ella, les dones. Folbre documenta que les dones suporten de manera desproporcionada el cost de les retallades en serveis públics de cura (educació, sanitat, serveis socials) que es produeixen quan la base imposable corporativa s’erosiona. Si Inditex paga menys IS a Irlanda, els serveis públics a Espanya o al Marroc (on produeix massivament la seua cadena de valor) són pitjors, i són les treballadores i cuidadores qui absorbeixen aquest dèficit de recursos.
La dimensió de gènere en la fiscalitat corporativa és creixent en la literatura contemporània (OCDE, 2022, Tax Policy and Gender Equality): els sistemes fiscals que graven menys el capital i més el treball tendeixen a reproduir i amplificar les desigualtats de gènere, perquè les dones tenen major representació en el treball assalariat de baixa qualificació i menor en les rendes de capital i dividends.
Folbre (1994): la minimització fiscal corporativa trasllada la càrrega a la classe treballadora, i dins d’ella de manera desproporcionada a les dones, via retallada de serveis públics. La fiscalitat corporativa té dimensió de gènere.
Límits del Pilar 2: el tipus mínim del 15% és políticament el màxim consensuable entre 140 països amb interessos divergents. Irlanda (12,5% nominal), Hongria i Estònia van pressionar fins al límit. Països com els EUA sota l’administració Trump 2.0 (2025) han qüestionat la seua implementació plena, la qual cosa debilita la UTPR com a mecanisme de segon nivell. Saez-Zucman (2019) van calcular que el 15% només recupera entre el 15% i el 25% del potencial recaptatori d’un tipus coordinat del 25%.
Trilema de Rodrik (2011): el Pilar 2 és un exemple d’intent de governança supranacional de la tributació corporativa — un nivell de coordinació que requereix cedir sobirania fiscal nacional. Rodrik adverteix que aquest tipus de coordinació profunda exigeix una legitimitat democràtica que els processos de l’OCDE no tenen (els acords BEPS els negocien les Hisendes sense mandat parlamentari directe). Irlanda va invocar la seua sobirania fiscal per resistir durant anys el tipus mínim, exactament el tipus de conflicte que Rodrik prediu quan la hiperglobalització xoca amb les preferències democràtiques nacionals.
Implicacions per a l’ensenyament d’Economia: el Tema 66 del temari (fiscalitat empresarial) ja no es pot explicar sense referència a l’entorn fiscal internacional. El Pilar 2 és el cas paradigmàtic de com la comptabilitat (càlcul de l’ETR, ajustos GloBE, impost complementari) s’entrellaça amb la política econòmica internacional, l’economia política (Rodrik) i l’economia de la desigualtat (Saez-Zucman, Folbre). Per a l’opositor d’Economia, dominar aquest debat requereix manejar simultàniament l’Impost de Societats espanyol (Llei 27/2014), el dret tributari europeu (Directiva 2022/2523) i la teoria econòmica de la tributació òptima (Diamond-Mirrlees, 1971; Saez, 2001).