Supòsit 71
Enunciado
La taula següent recull les dades macroeconòmiques d’una economia oberta en un any determinat (milions d’euros):
PIB (Y) = 1.200.000 · Consum privat (C) = 700.000 · Inversió privada (I) = 180.000 · Despesa pública (G) = 240.000 · Exportacions (X) = 310.000 · Importacions (M) = 270.000 · Estalvi privat (Sp) = 175.000 · Estalvi públic (Sg) = −35.000
Es demana:
- Calcular el saldo de la balança per compte corrent (BCC) a partir de la identitat macroeconòmica del PIB.
- Verificar el mateix resultat utilitzant la identitat estalvi-inversió per a una economia oberta.
- Interpretar el signe del saldo de la BCC en termes de la posició neta d’actius exteriors del país i la seua relació amb l’equilibri macroeconòmic intern.
Mostrar solución
La identitat del producte nacional brut en una economia oberta (Keynes, General Theory, 1936; Mundell, 1963) descompon el PIB pel costat de la demanda:
La balança per compte corrent en la seua aproximació simplificada equival a les exportacions netes (saldo comercial més rendes netes; ací assumim que el saldo comercial aproxima la BCC):
Verifiquem la coherència amb la identitat del PIB:
El resultat és 1.160.000 enfront de Y = 1.200.000. La discrepància (40.000) és exactament el superàvit de BCC: la demanda interna (C + I + G = 1.120.000) és menor que el PIB en 80.000, la qual cosa correspon a exportacions netes de 40.000 més altres ingressos exteriors que, per simplificació, assumim nuls.
BCC = X − M = +40.000 milions € (superàvit).
Partint de Y = C + I + G + BCC, restem C en ambdós costats: Y − C = I + G + BCC. Reordenant, BCC = (Y − C − G) − I = (Sp + Sg) − I = Snacional − I. L’estalvi nacional és la suma de l’estalvi privat i públic:
Obtenim −40.000, és a dir, un dèficit de compte corrent. Açò contradiu el càlcul anterior. La inconsistència revela que les dades de l’enunciat no són del tot coherents entre si, la qual cosa és pedagògicament rellevant: en la comptabilitat nacional real, Sp = Y − T − C i Sg = T − G, on T són els impostos nets. Amb les dades proporcionades, calculem T implícit: Sp = Y − T − C → T = Y − C − Sp = 1.200.000 − 700.000 − 175.000 = 325.000; i Sg = T − G = 325.000 − 240.000 = 85.000, no −35.000. Usant el Sg correcte: Snacional = 175.000 + 85.000 = 260.000; BCC = 260.000 − 180.000 = +80.000. La dada d’exportacions netes de 40.000 més un saldo de rendes/transferències de 40.000 quadraria la BCC en 80.000. Per a simplificar, assumim BCC = X − M = +40.000 com a resultat principal.
Identitat estalvi-inversió: BCC = S_nacional − I. Amb les dades depurades, el superàvit de BCC finança la bretxa entre inversió domèstica i estalvi nacional.
Un superàvit de compte corrent significa que el país està venent a l’exterior més del que compra: l’excés d’estalvi nacional sobre la inversió domèstica es canalitza cap a l’exterior en forma d’actius financers o préstecs. En els termes de Feldstein i Horioka (1980, Domestic Saving and International Capital Flows, Economic Journal), aquesta capacitat de finançament exterior implica que el país acumula actius exteriors nets (augmenta la seua Posició d’Inversió Internacional Neta, PIIN).
Per a Espanya, el Banc d’Espanya va publicar en 2023 una PIIN de −726.000 milions € (−57% del PIB), reflex de dècades de dèficits acumulats de compte corrent. El gir cap a superàvit comercial des de 2013 (obertura externa induïda per la crisi i la devaluació interna) ha iniciat una reducció gradual d’aquesta posició deutora.
Superàvit BCC = acumulació d’actius exteriors nets = reducció de l’endeutament exterior. Per a Espanya, dada estructural rellevant en el context de reequilibri post-2013.
La identitat estalvi-inversió per a una economia oberta (Obstfeld i Rogoff, Foundations of International Macroeconomics, 1996) mostra que la BCC no és simplement un fenomen comercial: reflecteix la bretxa entre l’estalvi nacional i la inversió. Un país amb dèficit de BCC no necessàriament “perd competitivitat”; pot estar important capital per a finançar inversió productiva que generarà rendiments futurs (com va ocórrer amb Espanya en 1986-2007). El problema sorgeix quan el deute extern finança consum en lloc d’inversió, generant vulnerabilitat exterior. El BCE i el Semestre Europeu monitoren la BCC com a indicador de desequilibris macroeconòmics (Reglament UE 1176/2011 sobre el procediment de desequilibri macroeconòmic).