Supòsit 29
Enunciado
Un mateix model de smartphone es ven a 1.200€ a Espanya i a 1.200$ als Estats Units (impostos inclosos en ambdós casos, assumint arbitratge perfecte i sense diferencials fiscals). El tipus de canvi nominal observat al mercat de divises és TC = 1,10 $/€ (és a dir, 1€ es canvia per 1,10$).
Segons la teoria de la paritat del poder adquisitiu (Cassel, 1918), en absència de costos de transport, aranzels i barreres informatives, el tipus de canvi hauria d’igualar el preu de la mateixa cistella de béns en ambdós països (law of one price).
Es demana:
- Calcular el preu del smartphone en dòlars a Espanya segons el tipus de canvi actual i comparar-lo amb el preu als EUA.
- Determinar el tipus de canvi teòric d’equilibri segons la PPP absoluta.
- Diagnosticar si l’euro està sobrevalorat o infravalorat i indicar la dinàmica esperada segons la versió relativa de la PPP.
Mostrar solución
Apliquem directament el tipus de canvi nominal (1,10 $/€) al preu espanyol:
Comparació directa amb el preu estatunidenc:
El smartphone resulta un 10% més car a Espanya al tipus de canvi actual.
Aquesta bretxa podria incentivar l’arbitratge: comprar als EUA i revendre a Europa (amb els costos de transport i aranzels associats). En presència de friccions, l’arbitratge real és limitat i el desequilibri pot persistir, la qual cosa motiva l’ús de l’índex Big Mac de The Economist (1986) com a aproximació didàctica a la PPP.
La PPP absoluta postula que un mateix bé ha de costar el mateix expressat en una moneda comuna. El tipus de canvi d’equilibri s’obté del ràtio de preus nominals:
TC_PPP = 1,00 $/€
Comparem el tipus nominal observat amb el teòric:
L’euro adquireix més dòlars dels que justificaria la paritat del poder adquisitiu. Per tant, l’euro està sobrevalorat respecte al dòlar (i, simètricament, el dòlar està infravalorat).
Euro sobrevalorat al voltant d’un 10% segons la PPP absoluta.
La PPP relativa (Cassel, 1918) prediu que, a llarg termini, les variacions del tipus de canvi compensen els diferencials d’inflació: ΔTC ≈ π_domèstica − π_estrangera. L’evidència empírica (Rogoff, 1996, The Purchasing Power Parity Puzzle) mostra reversions lentes (vida mitjana de 3 a 5 anys), perquè xocs de productivitat i termes d’intercanvi (efecte Balassa-Samuelson, 1964) generen desviacions persistents. El diagnòstic d‘“euro sobrevalorat” és, doncs, una predicció de mitjà-llarg termini, no d’ajust immediat.