Supòsit 28
Enunciado
La balança de pagaments d’un país hipotètic en l’exercici 2023 presenta els següents fluxos (en milions d’euros), elaborats segons el VI Manual de Balança de Pagaments del FMI (BPM6):
Exportacions de béns: 390.000 | Importacions de béns: 425.000
Exportacions de serveis: 178.000 | Importacions de serveis: 90.000
Rendes primàries rebudes: 65.000 | Rendes primàries pagades: 55.000
Transferències corrents (rendes secundàries) netes: +2.000
Compte de capital net: +8.000
Es demana calcular els saldos parcials de cada subbalança, el saldo del compte corrent, el saldo conjunt de compte corrent més compte capital, i interpretar la posició exterior del país (capacitat o necessitat de finançament) segons la metodologia del SEC 2010.
Mostrar solución
La balança de béns (abans denominada balança comercial) recull els fluxos de mercaderies valorats FOB en exportació i CIF en importació, ajustats a valors FOB-FOB en BPM6.
Dèficit comercial de béns: 35.000 M€
Inclou turisme, transport, serveis financers, assegurances, royalties i serveis professionals. Tradicionalment excedentària en economies com l’espanyola pel pes del sector turístic (al voltant del 12% del PIB).
Superàvit de serveis: 88.000 M€
Les rendes primàries inclouen remuneració d’assalariats transfronterers, rendes d’inversió (dividends, interessos) i rendes de la propietat. Les secundàries agrupen transferències corrents (remeses, quotes a organismes internacionals, ajuda al desenvolupament).
El compte corrent agrupa els quatre components anteriors i mesura la capacitat/necessitat de finançament generada per l’activitat econòmica corrent del país.
Superàvit per compte corrent: 65.000 M€
Sumant el saldo del compte de capital (transferències de capital, fons UE FEDER/FEADER, condonació de deute):
Capacitat de finançament enfront de l’exterior: +73.000 M€
El país mostra capacitat de finançament: presta recursos nets a la resta del món. Aquesta xifra ha de compensar-se, per construcció comptable, en el compte financer (variació neta de passius menys actius exteriors), llevat d’errors i omissions. Una posició sostinguda de superàvit corrent redueix el deute extern net i reforça la posició d’inversió internacional (PII), mètrica clau en els procediments del Macroeconomic Imbalance Procedure (MIP) de la Comissió Europea, que vigila els desequilibris majors del 6% del PIB.