Supòsit 28
Enunciado
La balança de pagaments d’un país hipotètic en l’exercici 2023 presenta els següents fluxos (en milions d’euros), elaborats segons el VI Manual de Balança de Pagaments de l’FMI (BPM6):
Exportacions de béns: 390.000 | Importacions de béns: 425.000
Exportacions de serveis: 178.000 | Importacions de serveis: 90.000
Rendes primàries rebudes: 65.000 | Rendes primàries pagades: 55.000
Transferències corrents (rendes secundàries) netes: +2.000
Compte de capital net: +8.000
Es demana calcular els saldos parcials de cada subbalança, el saldo del compte corrent, el saldo conjunt de compte corrent més compte capital, i interpretar la posició exterior del país (capacitat o necessitat de finançament) segons la metodologia del SEC 2010.
Mostrar solución
La balança de béns (abans denominada balança comercial en BPM5) recull els fluxos de mercaderies valorats FOB en exportació i CIF en importació segons el criteri duaner, ajustats a valors FOB-FOB en BPM6 per a evitar la doble comptabilització de nòlits i assegurances. La diferència amb la metodologia duanera (DUA) resideix també en el principi de canvi de propietat econòmica, no de canvi físic de frontera, que afecta especialment a operacions de comerç triangular.
Un dèficit de béns reflecteix, comptablement, que el país consumeix més mercaderies de les que produeix competitivament per a l’exterior. Espanya presenta històricament aquest patró, a causa de la seua limitada base industrial exportadora enfront del pes del consum i de la dependència energètica.
Dèficit comercial de béns: 35.000 M€
Inclou turisme (serveis de viatges, partida més rellevant en el cas espanyol), transport, serveis financers, assegurances, royalties i serveis professionals (consultoria, enginyeria). El Manual BPM6 va reorganitzar les rúbriques heretades de BPM5 ampliant el detall: telecomunicacions, informàtica i informació (sector clau per a Irlanda i els EUA). Tradicionalment excedentària en economies com l’espanyola pel pes del sector turístic (12-13% del PIB en anys prepandèmia).
Superàvit de serveis: 88.000 M€
Les rendes primàries inclouen tres blocs conforme al BPM6: (i) remuneració d’assalariats transfronterers (treballadors residents en un país i ocupats en un altre); (ii) rendes d’inversió (dividends, interessos, beneficis reinvertits d’inversió directa, rendes de cartera i altra inversió); (iii) altres rendes primàries (rendes de la propietat com royalties sobre recursos naturals). Les rendes secundàries agrupen transferències corrents sense contrapartida: remeses d’emigrants, quotes a organismes internacionals (ONU, OCDE), ajuda oficial al desenvolupament, impostos i contribucions socials transfrontereres.
Per a una economia receptora neta d’IED com Espanya, les rendes primàries solen ser deficitàries pels pagaments de dividends a multinacionals estrangeres (Telefónica enfront de Vodafone, Banc Santander enfront de la seua matriu, etc.). Ací el saldo positiu (+10.000) suggereix una economia exportadora neta de capital amb stock extern significatiu.
El compte corrent (CC) agrupa els quatre components anteriors i mesura la capacitat o necessitat de finançament generada per l’activitat econòmica corrent del país (transaccions reals i de rendes, no de capital). És la mètrica principal que vigila l’FMI en les seues revisions Article IV i la base dels desequilibris estudiats en el Procediment de Desequilibris Macroeconòmics (MIP) de la Comissió Europea.
Superàvit per compte corrent: 65.000 M€
El compte de capital recull transferències de capital (no corrents), entre les quals destaquen les transferències del FEDER, FEADER i Fons de Cohesió de la UE rebudes per Espanya, així com condonacions de deute i adquisicions/cessions d’actius no produïts no financers (patents, marques, drets). Sumant-la a la corrent:
La identitat fonamental de la balança de pagaments imposa que SCC + SCK + SCF + Errors i Omissions = 0. Per tant, una capacitat de finançament de 73.000 M€ es reflecteix, comptablement, en una eixida neta equivalent pel compte financer (variació neta de passius menys actius exteriors), llevat d’errors estadístics.
Capacitat de finançament enfront de l’exterior: +73.000 M€
El país mostra capacitat de finançament: presta recursos nets a la resta del món. Una posició sostinguda de superàvit corrent redueix el deute extern net i reforça la posició d’inversió internacional (PII), mètrica clau en els procediments del Macroeconomic Imbalance Procedure (MIP) de la Comissió Europea, que vigila els desequilibris el flux dels quals supere el 6% del PIB en un any (llindar d’alerta per a superàvits) o el 4% (dèficit). En el cas espanyol, la PII deutora va superar el 90% del PIB en 2014 i s’ha reduït progressivament gràcies als superàvits corrents recurrents des de 2013, fenomen descrit en els Informes Anuals del Banc d’Espanya. La interpretació dinàmica del saldo corrent com a “estalvi nacional menys inversió nacional” (identitat SCC = S − I) connecta aquesta anàlisi amb el debat sobre els global imbalances (Bernanke, 2005, The Global Saving Glut).