Supòsit 27
Enunciado
Un país petit (prenedor de preus en el mercat mundial) importa 100.000 unitats anuals d’un bé manufacturat a un preu mundial de 10€/u. La demanda i l’oferta interna s’aproximen per les funcions lineals Qd = 200.000 − 7.500·P i Qo = 5.000·P, ambdues en unitats per any, amb P en €/u.
El govern decideix aplicar un aranzel específic (specific tariff) de t = 2€/u sobre les importacions, en el marc d’una política industrial defensiva. Després de la mesura, el preu intern se situa per damunt del mundial i les quantitats s’ajusten a les noves condicions.
Es demana:
- Calcular el preu nacional després de l’aranzel i les noves quantitats demandada, oferida i importada.
- Determinar la recaptació aranzelària de l’Estat.
- Analitzar l’impacte sobre l’excedent del consumidor, del productor nacional i la pèrdua irrecuperable d’eficiència (DWL).
Mostrar solución
En un país petit amb comerç lliure, el preu intern coincideix amb el mundial: P_lliure = 10€/u. En imposar un aranzel específic, el preu domèstic s’eleva fins a P_nac = P_mundial + t.
Les quantitats domèstiques de demanda i oferta es reajusten al nou preu:
P_nac = 12€ | Qd’ = 110.000 | Qo’ = 60.000 | M’ = 50.000
La recaptació és el producte de l’aranzel unitari per les importacions gravades després de la mesura (no per les anteriors, atés l’efecte substitució a favor del producte nacional).
Recaptació anual: 100.000€
L’aranzel transfereix excedent del consumidor cap a productors i Estat, però genera dos triangles de pèrdua irrecuperable (Harberger, 1954): un per la sobreproducció domèstica ineficient i un altre per la subconsumpció.
Quantitats en lliure comerç: Qd_lliure = 200.000 − 75.000 = 125.000; Qo_lliure = 50.000.
ΔEC = −235.000€ | ΔEP = +110.000€ | R = 100.000€ | DWL = 25.000€
El balanç net sobre el benestar nacional és negatiu: −235.000 + 110.000 + 100.000 = −25.000€, exactament la suma dels dos triangles de Harberger. La política proteccionista només es justifica amb arguments extraeconòmics (indústria naixent de List, 1841; seguretat nacional) o per fallades de mercat, no per eficiència. L’OMC limita aquestes mesures en virtut del principi de no discriminació (clàusula de nació més afavorida, GATT art. I).