oposicioneseconomia.es
ES · CA
Cataluña · 2019

Examen de oposiciones de Economía — Cataluña 2019 (resuelto)

La prueba práctica del concurso-oposición de Economía de Secundaria en Cataluña (convocatoria EDU/17/2020, cuerpo de profesores de enseñanza secundaria, especialidad Economía) plantea, a lo largo de dos días, varios supuestos didácticos: cada opción combina unas qüestions prèvies (un problema técnico de microeconomía, macroeconomía, análisis contable o selección de inversiones) con la elaboración de una situación de aprendizaje para llevar ese contenido al aula. Abajo se transcribe el enunciado oficial y se resuelve cada opción paso a paso.

El enunciado original está redactado en catalán (es el texto oficial de la convocatoria de Cataluña); se reproduce sin traducir. La solución es de elaboración propia y está escrita en castellano.

Enunciado

El examen ofrece, cada día, tres opciones (A, B y C) entre las que el aspirante elige una. Toda opción termina con el mismo bloque de tres tareas de «Elaboració de la situació d’aprenentatge» (descripción de una sesión, aprendizajes competenciales y evaluación); solo cambia el contenido concreto sobre el que se construye la sesión.

Primer dia

Opció A — El cas del cava

Context. Sou docent de la matèria d’economia a 1r de Batxillerat amb un grup de 21 alumnes en un institut situat en una població on la principal activitat industrial és la producció de cava. Els alumnes tenen classe d’aquesta optativa 4 hores a la setmana. És un grup heterogeni i amb gran diversitat d’alumnes. A la comarca on es troba l’institut hi ha una important activitat en l’elaboració de caves. D’una banda hi ha una gran quantitat de petits productors de raïm i petits cellers i per altre en destaquen dues empreses que dominen entre totes dues el 90% de la producció de cava de la comarca. Aquestes empreses inverteixen grans sumes de capital en publicitat i imatge corporativa. Com a docent de la matèria d’economia heu decidit que els alumnes estudiïn aquesta situació per treballar diferents parts del temari.

Qüestions prèvies:

  1. Raoneu com seria l’anàlisi econòmic d’una empresa que es troba en situació de monopsoni respecte dels productors de raïm per tal de comprar al millor preu.
  2. Expliqueu com serien les decisions econòmiques de les dues empreses que dominen la producció de cava segons les condicions de l’equilibri de Cournot (sense col·lusió).
  3. Per últim, expliqueu com serien les decisions d’aquestes empreses si una es considera líder i l’altra seguidora (model de Stackelberg).

Elaboració de la situació d’aprenentatge:

  1. Descriviu detalladament el desenvolupament d’una de les sessions que dedicareu a analitzar el funcionament dels mercats de competència imperfecta tenint en compte la situació descrita al context. Especifiqueu les activitats d’aprenentatge, l’organització i el treball dels alumnes, així com les estratègies per garantir la participació de tot l’alumnat.
  2. Concreteu els aprenentatges competencials que preveieu que adquireixin els alumnes en aquesta sessió.
  3. Concreteu elements relacionats amb l’avaluació dels aprenentatges previstos a la sessió.

Opció B — El cas de l’empresa de components mecànics

Context. Sou docent de la matèria d’economia de l’empresa a 2n de Batxillerat. El grup classe està format per 18 alumnes en un institut situat a l’àrea metropolitana d’una gran ciutat amb forta tradició industrial; la major part dels alumnes d’aquesta optativa tenen pensat presentar-se a les proves d’accés a la universitat per aquesta matèria.

Qüestions prèvies. Una empresa dedicada a l’elaboració de components mecànics presenta les següents dades:

Balanç de situació (en milers d’euros)

Partida31/12/201831/12/2019
Actiu no corrent2.3502.701
Actiu corrent1.8981.949
  Existències894892
    Primeres matèries315260
    Productes en curs5943
    Productes acabats520589
  Realitzable (deute de clients)823915
  Disponible (bancs)181142
TOTAL ACTIU4.2484.650
Patrimoni net9381.193
Passiu no corrent1.7551.893
Passiu corrent1.5551.564
  Proveïdors250320
  Creditors per prestació de serveis307325
  Altres deutes c/t998919
TOTAL PN + PASSIU4.2484.650

Compte de resultats (31/12/2019) (en milers d’euros)

PartidaImport
Import net de la xifra de negocis6.379
Aprovisionaments(2.547)
Despeses de personal(736)
Amortitzacions de l’immobilitzat(211)
Altres despeses d’explotació(2.441)
RESULTAT D’EXPLOTACIÓ (BAII)444
Despeses financeres(132)
Ingressos financers7
RESULTAT FINANCER(125)
BAI319
Impostos sobre beneficis(63,8)
Benefici net255,2

L’empresa dedica un 10% de les seves despeses de personal i altres despeses d’explotació al procés de magatzem i venda dels productes acabats, i l’IVA que grava les seves vendes és del 21%.

  1. Calculeu el Període mig de maduració per l’any 2019.
  2. Calculeu el fons de maniobra necessari perquè l’empresa desenvolupi amb normalitat la seva activitat.
  3. Argumenteu si en aquest cas l’efecte palanquejament és positiu o negatiu.

Elaboració de la situació d’aprenentatge:

  1. Descriviu detalladament el desenvolupament d’una de les sessions que dedicareu a analitzar els cicles interns de l’empresa. Especifiqueu les activitats d’aprenentatge, l’organització i el treball dels alumnes, així com les estratègies per garantir la participació de tot l’alumnat.
  2. Concreteu els aprenentatges competencials que preveieu que adquireixin els alumnes en aquesta sessió.
  3. Concreteu elements relacionats amb l’avaluació dels aprenentatges previstos a la sessió.

Opció C — Política monetària

Context. Sou docent de la matèria d’economia de 1r de batxillerat. El grup classe està format per 20 alumnes en un institut situat a una gran ciutat de Catalunya. Els alumnes presenten molta diversitat i en vàries ocasions han mostrat un gran interès per les mesures preses pel govern i el banc central europeu per sortir de la crisi econòmica provocada per l’actual pandèmia.

Qüestions prèvies. La situació econòmica d’un país ve descrita per les següents dades macroeconòmiques:

  1. Calculeu el valor que hauria de tenir el nivell general de preus, el tipus d’interès i la balança comercial si el nivell de plena ocupació s’aconsegueix amb una renda de 500 u.m.
  2. Si com a conseqüència de la situació anterior (de plena ocupació), el nivell de preus puja a 1,2, calculeu què podria passar amb la quantitat de diners en circulació i amb la despesa pública.
  3. Feu la representació gràfica (aproximada) de les funcions IS i LM explicant el moviment de les corbes i comenteu els efectes descrits a l’apartat 2.

Elaboració de la situació d’aprenentatge:

  1. Descriviu detalladament el desenvolupament d’una de les sessions que dedicareu a treballar la política monetària. Especifiqueu les activitats d’aprenentatge, l’organització i el treball dels alumnes, així com les estratègies per garantir la participació de tot l’alumnat.
  2. Concreteu els aprenentatges competencials que preveieu que adquireixin els alumnes en aquesta sessió.
  3. Concreteu elements relacionats amb l’avaluació dels aprenentatges previstos a la sessió.

Segon dia

Opció A — El cas de la funció de costos

Context. Sou docent de la matèria d’economia de l’empresa I a 1r de Batxillerat amb un grup de 27 alumnes en un institut situat en una comarca on predomina l’activitat agrícola. Els alumnes han mostrat interès per estudiar l’estructura de costos d’una explotació agrícola. El grup classe és heterogeni amb 3 alumnes nouvinguts del nord d’Àfrica; un d’ells ha fet tota l’escolarització de l’ESO en el mateix centre i els altres dos es van incorporar a 3r d’ESO també al mateix centre.

Qüestions prèvies. La funció de costos d’una petita explotació agrícola en situació de competència perfecta és la següent:

CT = q³ − 4q² + 8q + 10, on q és la quantitat de tones de producció.

  1. Trobeu la funció d’oferta de l’empresa tenint en compte que es troba en situació de competència perfecta. Feu un gràfic de la situació.
  2. En cas que el preu fos 6 (p = 6), quina seria la situació de l’empresa? Quina seria la seva producció per maximitzar beneficis? Raoneu la resposta.
  3. Si el govern estableix una subvenció de 2 u.m. per unitat produïda, quina seria la producció de l’empresa? Com quedarien els beneficis? Raoneu la resposta.

Elaboració de la situació d’aprenentatge:

  1. Descriviu detalladament el desenvolupament d’una de les sessions que dedicareu a analitzar els costos de l’empresa i la funció de producció, tenint en compte la situació descrita al context. Especifiqueu les activitats d’aprenentatge, l’organització i el treball dels alumnes, així com les estratègies per garantir la participació de tot l’alumnat.
  2. Concreteu els aprenentatges competencials que preveieu que adquireixin els alumnes en aquesta sessió.
  3. Concreteu elements relacionats amb l’avaluació dels aprenentatges previstos a la sessió.

Opció B — El cas dels taps de suro

Context. Sou docent d’un grup de segon de batxillerat d’un institut situat en una capital de comarca amb una població d’uns 30.000 habitants. Una part de l’alumnat va cursar ESO al mateix institut. El vostre grup classe el formen 35 alumnes, 32 dels quals van fer Economia d’empresa I el curs passat. Dos alumnes es van passar, en el canvi de primer a segon curs, del batxillerat tecnològic al social, i el darrer és repetidor d’Economia de l’Empresa II i de matemàtiques aplicades a les CCSS. El grup, tot i ser de 2n de batxillerat, és molt heterogeni, amb interessos i expectatives de futur molt diversos.

Qüestions prèvies. Una empresa de la comarca dedicada al sector del suro s’està plantejant l’adquisició d’una nova màquina per a la producció de taps de vi. El projecte contempla un desemborsament inicial de 150.000 € i s’estima que tindrà una vida útil de 5 anys. La capacitat productiva màxima de la màquina és de 7.800.000 taps a l’any si funciona de forma contínua en tres torns de feina diaris. Es preveu, però, que durant el primer any la seva activitat sigui del 60% de la capacitat màxima. S’espera que, al llarg del segon any i fins al final, arribi a treballar a quasi ple rendiment (90%).

Durant el primer any, el preu de venda unitari s’estima en 0,07 €, el cost variable unitari en 0,05 € i el cost fix anual en 60.000 €. S’espera que en els propers 5 anys no hi hagi increments significatius en el preu ni en els costos.

L’empresa utilitza un sistema d’amortització lineal en què tindrà en compte un valor residual de la màquina de 30.000 €. Al final del cinquè any té un acord per vendre la màquina a un productor estranger per aquest preu al comptat.

La taxa de descompte estimada i utilitzada per l’empresa és del 9% al llarg dels 5 anys. El tipus impositiu és del 25%. Tota la producció serà venuda en el període de referència. El 80% dels ingressos es cobraran al comptat, mentre que el 20% restant s’ingressarà durant el primer trimestre de l’exercici següent. El 90% de les despeses es pagaran al comptat i la resta es faran efectives al llarg de l’any següent. L’impost de societats (25%) es farà efectiu durant l’exercici següent.

  1. Calcular el Valor Actual Net (VAN) d’aquest projecte d’inversió i interpreteu el resultat.
  2. Indiqueu com seria el càlcul de la TIR i la seva interpretació.

Elaboració de la situació d’aprenentatge:

  1. Descriviu detalladament el desenvolupament d’una de les sessions que dedicareu a la selecció dels projectes d’inversió tenint en compte les activitats d’aprenentatge, l’organització i el treball dels alumnes, així com les estratègies per garantir la participació de tot l’alumnat.
  2. Concreteu els aprenentatges competencials que preveieu que adquireixin els alumnes en aquesta sessió.
  3. Concreteu elements relacionats amb l’avaluació dels aprenentatges previstos a la sessió.

Opció C — El cas de la política fiscal

Context. Sou docent de la matèria d’economia a 1r de Batxillerat amb un grup de 29 alumnes en un institut situat a la perifèria d’una ciutat de l’àrea metropolitana de Barcelona on l’impacte de la crisi econòmica s’està vivint de manera significativa. El centre és de màxima complexitat i els alumnes són majoritàriament descendents d’immigrants de primera, segona o tercera generació. La llengua vehicular entre els alumnes és majoritàriament el castellà, tot i que han estat escolaritzats sempre en català. El grup classe presenta molta diversitat i interessos, però destaca un grup de 3 alumnes que presenten un baix rendiment acadèmic i s’estan plantejant abandonar el batxillerat per fer un cicle formatiu.

Qüestions prèvies. Siguin les següents equacions de comportament de les magnituds macroeconòmiques:

  1. Calcula i interpreta el multiplicador de la despesa pública.
  2. Quin efecte tindria en aquesta economia un increment de la despesa pública (per exemple produït pel finançament del BCE)? Fes la representació gràfica (aproximada).
  3. Quin efecte tindria en aquesta economia una disminució del tipus impositiu en un 5%? Fes la representació gràfica (aproximada).
  4. Calcula el saldo pressupostari.

Elaboració de la situació d’aprenentatge:

  1. Descriviu detalladament el desenvolupament d’una de les sessions que dedicareu a treballar la política fiscal. Especifiqueu les activitats d’aprenentatge, l’organització i el treball dels alumnes, així com les estratègies per garantir la participació de tot l’alumnat.
  2. Concreteu els aprenentatges competencials que preveieu que adquireixin els alumnes en aquesta sessió.
  3. Concreteu elements relacionats amb l’avaluació dels aprenentatges previstos a la sessió.

Solución comentada

Cada opción tiene dos planos: el técnico (las qüestions prèvies) y el didáctico (la situació d’aprenentatge). Resolvemos primero los seis problemas técnicos y al final se ofrece un modelo de situación de aprendizaje válido para las seis opciones, ya que las tareas didácticas son idénticas en todas.

Nota sobre el marco normativo. La convocatoria es de 2020 (LOMCE), pero el modelo didáctico se redacta abajo en términos LOMLOE (competencias específicas, criterios de evaluación, saberes básicos, situaciones de aprendizaje y DUA), que es el currículo vigente y lo que conviene dominar hoy.

Opción A (día 1) — Competencia imperfecta: monopsonio, Cournot y Stackelberg

1) Monopsonio en la compra de uva. La gran elaboradora de cava es el comprador dominante frente a una multitud de pequeños viticultores: es un monopsonio en el mercado de la uva. A diferencia de un comprador competitivo, que toma el precio como dado, el monopsonista se enfrenta a la curva de oferta creciente del factor: si quiere comprar más uva debe pagar un precio mayor a toda la cantidad. Por eso su coste marginal del factor (CMgF) está por encima del precio (de la curva de oferta).

El monopsonista maximiza beneficio comprando hasta igualar el valor que le aporta la última unidad de uva (su valor del producto marginal, VPMg) con ese coste marginal del factor:

VPMg = CMgF > precio de oferta del factor
El monopsonista contrata el factor donde su valor marginal iguala al coste marginal del factor; como CMgF supera la oferta, paga un precio inferior al valor marginal.

Resultado: respecto a un mercado competitivo, el monopsonista compra menos uva y la paga más barata. Aparece una explotación monopsonística del factor (el precio pagado queda por debajo de su productividad marginal) y una pérdida de eficiencia. Es la base para discutir en clase el poder de negociación de los pequeños productores, las cooperativas o la regulación.

2) Duopolio de Cournot (sin colusión). Las dos empresas que controlan el 90% deciden simultáneamente la cantidad que producen, tomando como dada la cantidad de la rival. Cada una maximiza su beneficio dada la producción esperada de la otra, lo que genera una función de reacción (q₁ óptima en función de q₂ y viceversa). El equilibrio de Cournot-Nash es el cruce de ambas funciones de reacción: ninguna quiere desviarse. Con demanda lineal y costes simétricos, cada una produce un tercio de la cantidad de competencia perfecta (dos tercios entre las dos). El precio resultante queda por encima del coste marginal pero por debajo del precio de monopolio: hay poder de mercado, aunque menor que si pactaran (la colusión las llevaría al reparto del óptimo de monopolio).

3) Liderazgo de Stackelberg. Si una empresa actúa como líder y decide su cantidad antes, anticipando la función de reacción de la seguidora, gana una ventaja de primer movimiento: la líder produce más que en Cournot y la seguidora menos. La cantidad total del mercado es mayor que en Cournot y, por tanto, el precio es más bajo y el beneficio se redistribuye a favor de la líder. Es el contraste perfecto para que el alumnado compare cómo el orden y la información (mover antes, observar) alteran el resultado de mercado.

Opción B (día 1) — Período medio de maduración, fondo de maniobra y apalancamiento

1) Período medio de maduración (PMM) de 2019. El PMM económico es la suma de los días que el dinero permanece inmovilizado en cada subperíodo. Se calcula la rotación de cada masa (flujo anual / saldo medio) y se divide 365 entre ella. Usamos saldos medios 2018-2019 y, como coste de producción, el consumo de materias primas más los costes de transformación (el 90% de personal y de otros gastos de explotación —el 10% restante es de almacén/venta— más la amortización):

SubperíodoFlujo anualSaldo medioRotaciónDías (365/n)
Almacén materias primas2.547287,58,8641,2
Fabricación (en curso)5.617,351,0110,13,3
Venta (acabados)5.617,3554,510,1336,0
Cobro a clientes7.718,6869,08,8841,1
PMM económico≈ 121,6 días
(−) Pago a proveedores3.015,3285,010,5834,5
PMM financiero≈ 87,1 días

El ciclo de explotación dura unos 122 días; descontando la financiación espontánea de proveedores, la empresa debe financiar por su cuenta unos 87 días de actividad.

Nota: las cifras dependen de los criterios de imputación de costes y de si se usan saldos medios o de cierre. Lo evaluable es el método (rotación → días → suma de subperíodos) y la coherencia de los supuestos, que aquí se explicitan.

2) Fondo de maniobra necesario. Es la inversión permanente que el ciclo de explotación exige mantener: existencias medias + clientes − financiación espontánea de proveedores.

FM necesario = Existencias + Clientes − Proveedores
Necesidades netas del ciclo de explotación que deben financiarse con recursos permanentes.

FM necesario ≈ 892 + 915 − 320 = 1.487 mil € (con saldos de cierre 2019), o ≈ 1.477 mil € con saldos medios. El fondo de maniobra real es Activo corriente − Pasivo corriente = 1.949 − 1.564 = 385 mil €. Como el FM real (385) es muy inferior al necesario (≈ 1.480), la empresa tiene un déficit de financiación del circulante: está financiando parte de su ciclo con deuda a corto (los 919 de «altres deutes c/t»), lo que tensiona su tesorería. Convendría reforzar los recursos permanentes.

3) Efecto apalancamiento. Comparamos la rentabilidad económica con el coste de la deuda:

Como RE (9,55 %) > coste de la deuda (≈ 7 %), el apalancamiento financiero es positivo: endeudarse aumenta la rentabilidad de los accionistas. Lo confirma que la RF (21,4 %) supere ampliamente a la RE (9,55 %): la deuda, más barata que el rendimiento de los activos, amplifica la rentabilidad financiera.

Opción C (día 1) — Modelo IS-LM

Partimos de la renta disponible Yd = Y − T + TR = Y − 0,2Y + 50 = 0,8Y + 50, de modo que C = 50 + 0,8·(0,8Y + 50) = 90 + 0,64Y.

Curva IS (mercado de bienes, Y = C + I + G + X − M):

0,56·Y = 325 − 30·i
IS: Y = (90 + 0,64Y) + (80 − 30i) + 70 + 125 − (40 + 0,2Y) → 0,56Y = 325 − 30i.

Curva LM (mercado de dinero, M/P = L): 1.000 / P = 2,4Y − 200·i.

1) Pleno empleo con Y = 500. Sustituyendo en la IS: 0,56·500 = 325 − 30i → 280 = 325 − 30i → i = 1,5. La balanza comercial es X − M = 125 − (40 + 0,2·500) = 125 − 140 = −15 u.m. (déficit comercial). El nivel de precios sale de la LM: 1.000/P = 2,4·500 − 200·1,5 = 900, de donde P = 1.000/900 ≈ 1,11.

2) Si el nivel de precios sube a P = 1,2. Caen los saldos reales (1.000/1,2 = 833,3) y la LM se desplaza a la izquierda: sin intervención, el equilibrio cae a Y ≈ 489 con i ≈ 1,70, por debajo del pleno empleo. Para sostener Y = 500 hay dos vías:

3) Representación gráfica. El alza de precios traslada la LM hacia arriba/izquierda (LM’); el equilibrio se mueve de E (Y = 500, i = 1,5) a un punto de menor renta y mayor tipo, salvo que la política económica lo compense.

Opción C · apartados 1-3

IS-LM: el alza de precios desplaza la LM a la izquierda

IS-LM: el alza de precios desplaza la LM a la izquierda Y i IS LM (P=1,11) LM' (P=1,2) E (500; 1,5) E' ≈ (489; 1,70)
Al subir P de 1,11 a 1,2 la LM se desplaza a LM' (izquierda): sin política, el equilibrio pasa a E' (menor renta, mayor tipo). Aumentar Ms a 1.080 o G en 10 u.m. devuelve la renta al pleno empleo.

Opción A (día 2) — Función de costes en competencia perfecta

Con CT = q³ − 4q² + 8q + 10 (coste fijo = 10), derivamos las funciones de coste:

1) Función de oferta. En competencia perfecta la empresa produce donde P = CMg, siempre que el precio cubra el CVMe (por encima del punto de cierre, que es el mínimo del CVMe: P = 4 en q = 2). Despejando q de P = 3q² − 8q + 8:

q = [ 8 + √(12P − 32) ] / 6 , para P ≥ 4 ; q = 0 si P < 4
Oferta individual: rama creciente del CMg por encima del coste variable medio mínimo (precio de cierre = 4).

2) Si P = 6. Igualamos P = CMg: 3q² − 8q + 8 = 6 → 3q² − 8q + 2 = 0 → q* ≈ 2,39 t (la raíz de la rama creciente del CMg). Como P = 6 supera el CVMe mínimo (4), la empresa sí produce a corto plazo. El beneficio es:

La empresa tiene pérdidas porque P = 6 está por debajo del CMe mínimo (≈ 8,19), pero le conviene seguir produciendo: su pérdida (5,58) es menor que el coste fijo (10) que soportaría cerrando. Cubre todo el coste variable y parte del fijo.

3) Subvención de 2 u.m. por unidad. La subvención eleva el ingreso marginal en 2: la empresa produce donde P + s = CMg, es decir 6 + 2 = 8 = 3q² − 8q + 8 → 3q² − 8q = 0 → q* = 8/3 ≈ 2,67 t. El beneficio mejora:

La producción aumenta (de 2,39 a 2,67 t) y la pérdida casi desaparece (de −5,58 a −0,52). La subvención actúa como un precio efectivo mayor, desplazando a la empresa por su curva de oferta hacia mayores cantidades.

Opción A (día 2) · apartados 1-3

Curvas de coste: oferta, punto de cierre y efecto de la subvención

Curvas de coste: oferta, punto de cierre y efecto de la subvención q (toneladas) coste / precio CMg CVMe CMe P=6 → q≈2,39 cierre (2; 4) P+s=8 → q≈2,67
La oferta es la rama del CMg por encima del CVMe mínimo (cierre en q=2, P=4). Con P=6 produce 2,39 t con pérdidas (P<CMe mín). La subvención de 2 u.m./u eleva el precio efectivo a 8 y la producción a 2,67 t.

Opción B (día 2) — Selección de inversiones (VAN y TIR)

Primero construimos los flujos económicos y luego los ajustamos por la tesorería (cobros y pagos diferidos, impuesto del ejercicio siguiente).

Concepto (€)Año 1Años 2-5
Ventas327.600491.400
− Coste variable(234.000)(351.000)
− Coste fijo(60.000)(60.000)
− Amortización(24.000)(24.000)
BAII = BAI9.60056.400
− Impuesto (25%)(2.400)(14.100)
Beneficio neto7.20042.300
+ Amortización24.00024.000
Flujo económico31.20066.300

Ahora aplicamos la tesorería: 80% de los cobros en el año y 20% al siguiente; 90% de los pagos en el año y 10% al siguiente; el impuesto se paga el ejercicio siguiente; y el valor residual de 30.000 € se cobra al final del año 5 (al ser igual al valor contable, no genera plusvalía ni impuesto). Los desfases trasladan flujos a un año 6:

Año0123456
Flujo de caja (€)−150.000−2.52056.94066.30066.30096.30043.080

(La suma de los flujos de explotación, 326.400 €, coincide con la de los flujos económicos más el valor residual: el desfase solo reparte la caja entre ejercicios.)

1) VAN al 9%.

VAN = −A + Σ FCₜ / (1 + k)ᵗ
A = desembolso inicial; FCₜ = flujo de caja del año t; k = 9% (tasa de descuento).

VAN = −150.000 + (−2.520/1,09 + 56.940/1,09² + 66.300/1,09³ + 66.300/1,09⁴ + 96.300/1,09⁵ + 43.080/1,09⁶) = −150.000 + 232.053 = +82.053 €.

Como VAN > 0, el proyecto es efectuable: aporta 82.053 € de valor por encima de la rentabilidad mínima exigida del 9%.

2) Cálculo e interpretación de la TIR. La TIR es la tasa r que anula el VAN:

−150.000 + Σ FCₜ / (1 + r)ᵗ = 0
No se despeja directamente: se calcula el VAN a dos tasas que cambien el signo y se interpola linealmente (o por iteración).

Probando VAN(20%) = +10.911 € y VAN(25%) = −11.624 €, la TIR queda entre ambas; interpolando TIR ≈ 22,3 %. Como TIR (≈ 22,3 %) > k (9 %), el criterio de la TIR confirma el del VAN: el proyecto se acepta, porque su rendimiento interno supera con holgura el coste de los recursos. En proyectos simples de inversión ambos criterios coinciden; podrían discrepar al comparar proyectos mutuamente excluyentes.

Opción C (día 2) — Política fiscal

Yd = Y − T + Z = Y − (17 + 0,25Y) + 8 = 0,75Y − 9, así que C = 50 + 0,75·(0,75Y − 9) = 43,25 + 0,5625Y. Igualando Y = C + I + G + X − M:

0,5375·Y = 151,25 → Y de equilibrio ≈ 281,4 u.m.

1) Multiplicador de la despesa pública.

k_G = 1 / [ 1 − c·(1 − t) + m ] = 1 / (1 − 0,5625 + 0,1) = 1 / 0,5375 ≈ 1,86
c = 0,75 (PMC); t = 0,25; m = 0,1 (propensión marginal a importar). Las filtraciones (ahorro, impuestos, importaciones) reducen el multiplicador.

Un aumento de 1 u.m. en la despesa pública eleva la renta de equilibrio en 1,86 u.m.: el gasto inicial se reinyecta en sucesivas rondas de consumo, atenuadas por el ahorro, los impuestos y las importaciones.

2) Aumento de la despesa pública. Desplaza la demanda agregada hacia arriba; con ΔG = +10, por ejemplo, ΔY = 1,86 · 10 ≈ +18,6 u.m. (Y pasa de 281,4 a ≈ 300). En el diagrama de 45°, la recta de demanda agregada se traslada en paralelo hacia arriba y el equilibrio se desplaza a la derecha.

3) Bajada del tipo impositivo del 25% al 20%. Sube la renta disponible y, con ella, la propensión a consumir sobre la renta: C = 43,25 + 0,6Y y la nueva condición de equilibrio es 0,5·Y = 151,25 → Y ≈ 302,5 u.m. El multiplicador aumenta a k_G’ = 1/0,5 = 2. En el gráfico, la demanda agregada gira haciéndose más inclinada (mayor pendiente) y el equilibrio sube.

Opción C (día 2) · apartados 2-3

Demanda agregada y diagrama de 45°: la expansión fiscal eleva la renta

Demanda agregada y diagrama de 45°: la expansión fiscal eleva la renta Y (renta) Demanda agregada Y = DA (45°) DA DA' (G+10) E (281,4) E' (300)
La economía está en equilibrio donde DA corta la recta de 45° (Y = 281,4). Un aumento de G de 10 u.m. desplaza la DA hacia arriba (DA') y la renta sube a 300 (multiplicador ≈ 1,86). Una bajada del tipo impositivo haría la DA más inclinada (multiplicador = 2).

4) Saldo presupuestario. Ingresos públicos − gastos públicos, con la renta de equilibrio Y = 281,4:

Modelo de «situación de aprendizaje» (común a las seis opciones)

Las tres tareas didácticas se repiten en todas las opciones. Damos un esquema-marco LOMLOE y, después, cómo concretarlo en cada caso.

a) Contextualización y nivel. Materia de Economía (1.º de Bachillerato) o Economía de la empresa (2.º), según la opción. Se parte del contexto real del entorno (las elaboradoras de cava, el sector del corcho, la empresa de componentes, la política económica) como elemento motivador y de aprendizaje situado.

b) Competencias y objetivos. Se vinculan las competencias específicas de la materia con las competencias clave del perfil de salida (especialmente competencia matemática y en ciencia, tecnología e ingeniería —STEM—; competencia digital; personal, social y de aprender a aprender; ciudadana; y emprendedora). Objetivo de la sesión: que el alumnado analice, modelice y argumente una decisión económica real con el aparato de la materia.

c) Saberes básicos. El contenido técnico de cada opción (estructuras de mercado, ciclo y masas patrimoniales, modelo IS-LM, costes y oferta, selección de inversiones, política fiscal).

d) Metodología y desarrollo de una sesión (55-60 min). Enfoque competencial, activo y cooperativo, con principios del Diseño Universal para el Aprendizaje (DUA):

  1. Inicio (10 min): activación de ideas previas con una pregunta-reto vinculada al contexto (p. ej. «¿por qué dos empresas que dominan el 90% del cava invierten tanto en publicidad?»). Recogida de hipótesis (lluvia de ideas, herramienta digital tipo Mentimeter).
  2. Desarrollo (35 min): trabajo en grupos heterogéneos sobre datos reales/simulados. Roles rotatorios (portavoz, secretario, controlador del tiempo) para garantizar la participación de todo el alumnado. El docente actúa de guía (andamiaje), resuelve dudas y formaliza el modelo en la pizarra a partir de las aportaciones.
  3. Cierre (10-15 min): puesta en común, sistematización de conclusiones y metacognición (qué hemos aprendido, qué dudas quedan), con un producto breve de salida (mini-informe, esquema o resolución razonada).

Estrategias para asegurar la participación de todo el alumnado: agrupamientos heterogéneos y roles asignados; materiales en varios formatos (texto, gráfico, hoja de cálculo) por DUA; preguntas escalonadas por nivel; apoyo lingüístico para el alumnado recién llegado o con el castellano/catalán como lengua de aprendizaje; y feedback inmediato.

e) Aprendizajes competenciales. Se concretan como desempeños observables: interpretar y construir modelos económicos sencillos; manejar datos y representaciones gráficas; razonar y comunicar conclusiones con vocabulario técnico; trabajar en equipo y tomar decisiones fundamentadas; y conectar la teoría con su entorno productivo.

f) Evaluación. Criterial y competencial, no solo del resultado numérico. Instrumentos: rúbrica del producto (corrección técnica, razonamiento, comunicación, uso de datos), observación del trabajo cooperativo (lista de cotejo o diana), y autoevaluación / coevaluación. Combina evaluación formativa (durante la sesión, para regular el aprendizaje) y sumativa (calificación del producto). Atención a la diversidad en la evaluación: tareas con distintos niveles de logro y opciones de respuesta.

Concreción del foco de cada opción:

OpciónFoco de la sesiónActividad nuclear
A (día 1) — CavaCompetencia imperfectaSimulación de duopolio Cournot/Stackelberg con las elaboradoras locales
B (día 1) — ComponentesCiclos internos de la empresaCálculo del PMM y del fondo de maniobra con los estados contables reales
C (día 1) — MonetariaPolítica monetaria (IS-LM)Análisis de medidas del BCE ante la crisis con el modelo IS-LM
A (día 2) — CostesCostes y función de producciónConstrucción de las curvas de coste de una explotación agrícola
B (día 2) — Taps de suroSelección de inversionesEvaluación de la compra de la máquina con VAN y TIR (hoja de cálculo)
C (día 2) — FiscalPolítica fiscalMultiplicador y saldo presupuestario con datos del entorno

Conclusión. Es un examen mixto y eminentemente didáctico: cada opción exige resolver un problema técnico (micro, macro, contabilidad o inversiones) y, sobre él, diseñar una situación de aprendizaje competencial. El dominio combinado del modelo económico y de la transposición didáctica es lo que distingue una buena respuesta.