📏 Tema 37

• No mesura distribució.

• Ignora externalitats ambientals.

• No compta treball domèstic ni voluntari.

• Inclou activitats destructives (accidents, reparacions).

• No capta qualitat ni sostenibilitat.

• Subestima l’economia digital gratuïta.

Una de les contribucions més influents al mesurament del benestar és l’enfocament de capacitats d’Amartya Sen (Nobel 1998) i Martha Nussbaum. Davant de l’utilitarisme clàssic (benestar = utilitat subjectiva) i del monetarisme (benestar = ingrés), Sen proposa que el benestar es mesure per les capacitats: les llibertats reals que tenen les persones per portar la vida que tenen raons per valorar. Distingeix entre functionings (assoliments: estar ben alimentat, educat, saludable) i capabilities (l’oportunitat real d’aconseguir-los, donades les circumstàncies).

Nussbaum (Frontiers of Justice, 2006; Creating Capabilities, 2011) desenvolupà una llista de 10 capacitats centrals: vida; salut corporal; integritat corporal; sentits, imaginació i pensament; emocions; raó pràctica; afiliació; altres espècies; joc; control sobre el propi entorn polític i material. Esta llista ha inspirat el disseny de l’IDH, l’IPM (Alkire-Foster 2010) i moltes avaluacions d’impacte del PNUD i dels Objectius de Desenvolupament Sostenible.

• Validesa: mesura allò que pretén mesurar.

• Fiabilitat: resultats consistents.

• Comparabilitat: entre països i temps.

• Sensibilitat: respon a canvis rellevants.

• Transparència: metodologia clara.

• Agregació: combinació adequada de dimensions.

• Disponibilitat: dades actualitzables.

• Petjada ecològica: Wackernagel-Rees 1996.

• ISEW/GPI: Genuine Progress Indicator (Daly, Cobb 1989).

• Better Life Index OECD: 11 dimensions.

• EPI: Environmental Performance Index (Yale).

• SDG Index (Sachs): avaluació dels 17 ODS.

• Dashboard vs. índex agregat: pros i contres.

• Beyond GDP UE: iniciativa per anar més enllà del PIB.

• Comptes Nacionals de Benestar: Jersey, Nova Zelanda (Wellbeing Budget 2019).

• Donut Economics (Raworth 2017).

• Comissió Stiglitz-Fitoussi, recomanació: no reemplaçar el PIB sinó complementar-lo.

Una panoràmica comparativa de la posició espanyola en els grans rànquings internacionals del benestar dóna un retrat matisat: IDH 0,911 (lloc 25/193, PNUD 2022), Better Life Index OCDE amb bon acompliment en salut, vida cívica, habitatge i conciliació, però per davall de la mitjana en ocupació, ingressos i educació; World Happiness Report 2024, posició 36/143 (Finlàndia lidera per setè any consecutiu); Índex de Progrés Social, lloc 19/170; SDG Index 2024 (Sachs et al.) lloc 20/167, amb bon acompliment en ODS 1 (pobresa), 3 (salut), 4 (educació) i 13 (clima), però reptes pendents en ODS 2 (fam zero), 8 (treball decent), 12 (consum responsable) i 15 (vida en ecosistemes terrestres).

En matèria d’esperança de vida Espanya és la segona del món (83,3 anys, només per darrere del Japó), amb una esperança de vida saludable de 70,5 anys. La bretxa de gènere en el Global Gender Gap Report del Fòrum Econòmic Mundial situa Espanya en la posició 18/146; l’Índex de Desigualtat de Gènere del PNUD dóna una puntuació de 0,059 (millor com més baixa). El repte pendent en termes de qualitat de vida és la dimensió habitatge: l’esforç mitjà per accedir al primer habitatge supera el 35 % de la renda familiar en grans ciutats, i el lloguer ha pujat un 80 % entre el 2014 i el 2024 a Madrid o Barcelona, generant un dels principals focus de pobresa relativa.

Els indicadors de qualitat de vida guanyen utilitat quan baixen al nivell territorial. L’OCDE publica des del 2014 un Regional Well-Being amb 11 dimensions per a 402 regions dels països membres. Espanya apareix amb desigualtats notables: País Basc, Madrid i Navarra encapçalen els rànquings de renda, salut i educació; Andalusia, Extremadura i Castella-la Manxa presenten pitjors resultats en ocupació, ingressos i habitatge. L’INE publica anualment l’«Indicador Multidimensional de Qualitat de Vida» (IMCV), amb 9 dimensions i dades per CCAA. L’Agenda Urbana Espanyola (2019) i la implementació local de l’Agenda 2030 (FEMP) estenen l’enfocament a municipis.

En l’àmbit europeu, Eurostat manté el portal Quality of Life amb 60 indicadors en 8 dimensions (condicions materials, ocupació, salut, educació, oci, governança, entorn, seguretat personal i experiència general). La iniciativa Beyond GDP de la Comissió Europea està integrada avui en el quadre europeu de seguiment del Semestre Europeu i en els informes d’implementació del Pilar Europeu de Drets Socials (PEDS, 2017), amb 14 indicadors principals.