⚠️ Tema 33

• Elevada taxa de temporalitat (reforma 2022).

• Atur juvenil alt.

• Sobrequalificació.

• Bretxa salarial de gènere (18,4 %).

• Economia submergida ~17-20 % PIB.

Causes: càrrega fiscal, regulació laboral, tradició, ineficiència de l’Administració.

Conseqüències: pèrdues fiscals, competència deslleial, precarietat, distorsiona estadístiques.

Polítiques: factura electrònica obligatòria (Llei Antifrau 11/2021), limitació de pagaments en efectiu (1.000 € B2C), Pla de Lluita contra el Frau.

Les estimacions més recents (Schneider 2022; Funcas 2024) situen l’economia submergida espanyola entre el 17 % i el 21 % del PIB, cosa que equival a 240.000-280.000 M€ d’activitat no declarada i a una pèrdua fiscal anual d’uns 80.000 M€. Sectors amb major pes ocult: construcció, hostaleria, servei domèstic, comerç minorista, agricultura. La Inspecció de Treball aflora cada any prop de 200.000 contractes no declarats; l’Agència Tributària recapta al voltant de 16.000 M€ addicionals gràcies a actuacions específiques.

• Negociació col·lectiva.

• Acció política (Pactes de la Moncloa 1977).

• Serveis (assessorament, formació).

• Solidaritat internacional (CSI, CES).

• Estatal sectorial, autonòmic, provincial.

• D’empresa, de grup.

• Reforma 2012: descentralització (prioritat d’empresa).

• Reforma 2022 (RDL 32/2021): recupera la prioritat sectorial per als salaris; limita l’encadenament temporal.

La reforma laboral RDL 32/2021, fruit del diàleg social entre Govern, CEOE-Cepyme, CCOO i UGT, persegueix tres objectius: combatre la temporalitat estructural (Espanya doblava la mitjana UE), recuperar la prioritat del conveni sectorial sobre el d’empresa per als salaris, i institucionalitzar els ERTO com a mecanisme de flexibilitat interna preferent a l’acomiadament. Resultats a tres anys vista: contractes temporals del 25 % al 15 %, contractes fixos a l’alça, fixos-discontinus com a nova figura central (~1 milió d’altes anuals), reducció de l’atur juvenil al 25 %, recuperació de poder adquisitiu del SMI (+54 % des del 2018).

El RED (Mecanisme de Reducció d’Ocupació, successor permanent de l’ERTO COVID) s’activa per motius cíclics o sectorials: durant la crisi del transport per carretera del 2022 i els colls de botella de microxips en automoció es va utilitzar amb èxit. L’economia submergida continua sent el repte més greu: la Llei 11/2021 antifrau limita l’efectiu a 1.000 € en operacions B2C, exigeix la factura electrònica en empreses amb més de 8 M€ de facturació, prohibeix el programari de doble comptabilitat i reforça les inspeccions creuades amb l’Agència Tributària. La Inspecció de Treball (ITSS) ha aflorat més de 800.000 contractes en els últims cinc anys.

Després de dècades de descens continuat, la conflictivitat laboral europea ha repuntat el 2022-2024 al fil del xoc inflacionari. Al Regne Unit, la vaga de transports i sanitat del 2022-2023 fou la més àmplia en 40 anys. A França, el rebuig a la reforma de pensions de Macron (2023) mobilitzà fins a 3,5 milions de persones. A Alemanya, els acords sectorials d’IG Metall i ver.di han incorporat clàusules de protecció davant de la inflació. A Espanya, les dades de l’Observatori del CCNCC indiquen un repunt de les jornades no treballades per vaga (1,6 milions el 2023, davant de 700.000 el 2019), amb conflictes destacats en metalmecànica, transport per carretera, sanitat pública i sectors sociosanitaris.

El repte immediat és evitar l’espiral salaris-preus sense llastrar el poder adquisitiu: l’AENC V (2023-2025) signat per CEOE, Cepyme, CCOO i UGT recomanà pujades del 4 % el 2023, 3 % el 2024 i 3 % el 2025, amb clàusula de revisió vinculada a l’IPC. La Directiva (UE) 2022/2041 sobre salaris mínims adequats obliga els estats membres a actualitzar els seus SMI amb base en el 60 % de la mediana o el 50 % del salari mitjà, criteris que Espanya ja compleix el 2024.