Supòsit 32
Enunciado
El sector A (industrial intensiu en mà d’obra qualificada) presenta els següents indicadors agregats en dos moments del temps (preus constants per a descomptar inflació):
Any t: Producció 500 M€ | Treballadors 5.000 | Cost salarial total 120 M€
Any t+2: Producció 600 M€ | Treballadors 5.200 | Cost salarial total 150 M€
El conveni sectorial va firmar pujades salarials del 10% acumulat al bienni. Es demana calcular: (a) la productivitat mitjana per treballador en cada any i la seua variació; (b) el Cost Laboral Unitari (CLU) en cada període i la seua variació; (c) la productivitat horària si la jornada mitjana va passar de 1.760 a 1.720 hores; (d) interpretar l’evolució de la competitivitat-cost en el context del benchmark de la zona euro.
Mostrar solución
La productivitat mitjana del treball (Q/L) és la mètrica més simple d’eficiència productiva, encara que no controla per intensitat capital ni hores treballades.
Productivitat per treballador: +15,38 % en dos anys
El CLU és l’indicador clau de competitivitat-cost a la UE: proporció del valor produït que es destina a remunerar el treball. Un CLU creixent sense productivitat creixent erosiona competitivitat.
CLU passa del 24% al 25%. Variació: +4,17%.
Per a corregir efectes de jornada (factor rellevant en comparacions internacionals: Espanya treballa més hores/any que Alemanya o Països Baixos però amb menor productivitat horària).
Productivitat horària: +18,06% en dos anys
El sector millora notablement la seua productivitat horària, però el seu CLU també puja lleugerament. La raó és que el cost salarial per treballador creix més ràpid (+25 % nominal: 150/120) que la productivitat per treballador (+15,4 %): el repartiment dels guanys de productivitat ha sigut més favorable al factor treball en termes relatius. Si el patró es manté a llarg termini, el sector perd competitivitat-cost enfront de competidors europeus. La regla d’or implícita en la negociació col·lectiva (acord AENC, recomanacions de la Comissió Europea) suggereix que els salaris nominals haurien de créixer aproximadament com inflació més productivitat per a mantindre constant el CLU real. La distinció entre CLU nominal i real (ajustat per termes d’intercanvi) és crítica en el seguiment del Procediment de Desequilibris Macroeconòmics (MIP) de la UE.