Supòsit 156
Enunciado
El V Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC V, 2023-2025), subscrit per CEOE, CEPYME, CCOO i UGT el maig de 2023, va establir una revisió salarial pactada de +4 % el 2023, +3 % el 2024 i +3 % el 2025, amb clàusula de revisió si la inflació supera aquests llindars. Aquest acord representa la consolidació del mecanisme de “pacte de rendes” com a alternativa espanyola a la indiciació automàtica de salaris que es va aplicar fins a la seua desactivació el 2010.
Es disposa de les dades macroeconòmiques següents:
Inflació IPC Espanya: 2022: +8,4 % | 2023: +3,5 % | 2024 (estimació): +2,8 %
Salari mitjà brut Espanya (Enquesta Anual d’Estructura Salarial INE): 2021: 26.934 €/any | 2022: 27.600 €/any
Increment salarial AENC V aplicat: 2023: +4 % sobre salari de 2022 | 2024: +3 % sobre salari de 2023
Cost Laboral Unitari (CLU) nominal Espanya: 2022: +5,2 % | 2023: +4,1 % (estimació INE)
Productivitat per ocupat Espanya: 2022: +0,3 % | 2023: +0,8 %
Es demana:
- Apartat a) Calcular el salari mitjà brut el 2023 i el 2024 segons l’AENC V i determinar si els treballadors han guanyat o perdut poder adquisitiu en cada any.
- Apartat b) Calcular el salari real 2023 deflactant per l’IPC i quantificar la pèrdua o guany acumulat de poder adquisitiu en el període 2021-2024.
- Apartat c) Analitzar la transmissió dels increments salarials de l’AENC V a la inflació mitjançant el Cost Laboral Unitari (CLU), verificant si els increments pactats són inflacionistes en el context de 2023.
- Apartat d) Comparar el pacte de rendes amb la indiciació automàtica de salaris: avantatges, riscos i condicions d’eficàcia de cada mecanisme en el context del Tema 30 (distribució de la renda i relacions laborals).
- Apartat e) Posició crítica: l’AENC V és un pacte de rendes eficaç o una moderació salarial pactada que beneficia principalment el capital?
Mostrar solución
L’AENC V estableix increments nominals anuals sobre el salari de l’any anterior. Partim del salari mitjà brut de 2022 com a base.
Variació nominal vs. inflació:
El 2023: increment nominal AENC = +4 %; IPC 2023 = +3,5 %. L’increment nominal supera la inflació en 0,5 punts percentuals → guany de poder adquisitiu el 2023 de +0,5 %.
El 2024: increment nominal AENC = +3 %; IPC 2024 estimat = +2,8 %. L’increment nominal supera la inflació en 0,2 punts → guany de poder adquisitiu el 2024 de +0,2 %.
Salari nominal 2023: 28.704 €. Salari nominal 2024: 29.565 €. En ambdós anys l’AENC V va garantir un guany marginal de poder adquisitiu, a diferència de 2022 on el salari mitjà (+2,5 % nominal) va perdre enfront de l’IPC (+8,4 %).
El salari real mesura el poder adquisitiu deflactant el salari nominal per l’IPC. Prenem 2021 com a any base (salari real = 26.934 €).
El deflactor IPC acumulat des de 2021 a 2022: amb IPC 2022 = +8,4 %, el nivell de preus el 2022 és 1,084 vegades el de 2021.
Per a 2023, el deflactor acumulat des de 2021 = 1,084 × 1,035 = 1,122:
Per a 2024, deflactor acumulat = 1,122 × 1,028 = 1,153:
Malgrat els guanys nominals de l’AENC V, els treballadors acaben 2024 amb un salari real un 4,79 % inferior al de 2021. El gros de la pèrdua va ocórrer el 2022 (any sense AENC i amb IPC al 8,4 %), que el pacte de rendes només recupera parcialment.
El Cost Laboral Unitari (CLU) nominal és l’indicador estàndard per a mesurar la pressió inflacionista dels salaris. Es defineix com:
La variació del CLU indica si els salaris creixen més o menys que la productivitat: si el CLU creix, els costos laborals per unitat produïda pugen, la qual cosa pressiona a l’alça els preus. Si el CLU creix menys que la inflació objectiu del BCE (2 %), la política salarial és no inflacionista.
El CLU va créixer un 3,2 % el 2023, per damunt de l’objectiu d’inflació del BCE del 2 %, la qual cosa indica una pressió inflacionista moderada. No obstant això, la dada de l’INE situa el CLU nominal 2023 en +4,1 %, la qual cosa suggereix que altres costos laborals (cotitzacions, complements) van pujar més que el salari base negociat en l’AENC V.
La comparació amb el context de 2022 (CLU nominal +5,2 %) mostra que l’AENC V va contribuir a reduir la pressió del CLU el 2023, encara que sense eliminar-la. Felipe González-Gutiérrez (BBVA Research, 2023) estima que cada punt de CLU per damunt de la inflació objectiu genera 0,15-0,20 punts d’inflació addicional a Espanya amb un retard de 2-3 trimestres.
L’AENC V és moderadament inflacionista el 2023 (+3,2 % de CLU vs. +2 % objectiu). No obstant això, la moderació és clara respecte a 2022 (+5,2 % CLU). La política de pacte de rendes funciona com a amortidor, no com a solució immediata al problema de la transmissió salarial-preus.
La indiciació automàtica de salaris vincula mecànicament els augments salarials a la inflació passada (clàusula de revisió automàtica). Espanya la va aplicar àmpliament fins a 2010 i va ser desactivada en el context del rescat financer. Els seus principals efectes són: (i) evita la pèrdua de poder adquisitiu real, ja que l’ajust és automàtic; (ii) genera risc d’espiral inflacionista, perquè si la inflació inicial és d’oferta (alça del petroli), els augments salarials automàtics la perpetuen; (iii) redueix la incertesa del treballador sobre la seua renda futura.
El pacte de rendes és un acord negociat entre representants del treball i del capital, mediat o avalat pel govern, per a establir increments moderats però predictibles. Els seus avantatges: (i) permet tallar l’espiral inflacionista trencant les expectatives d’inflació alta; (ii) genera legitimitat i consens social en ser negociat; (iii) pot incloure clàusules de revisió condicionades (si la inflació supera X, el pacte es renegocia). Els seus riscos: (i) si la inflació supera el llindar pactat, els treballadors perden poder adquisitiu sense mecanisme de compensació automàtic; (ii) l’equilibri de poder en la negociació col·lectiva importa: si els sindicats tenen poca capacitat de mobilització, el pacte tendirà a afavorir el capital.
Calmfors-Driffill (1988, Bargaining Structure, Corporatism and Macroeconomic Performance, Economic Policy) proposen que la negociació col·lectiva centralitzada (com l’AENC V) produeix millors resultats macroeconòmics que la negociació descentralitzada perquè internalitza els efectes de les demandes salarials sobre l’ocupació i la inflació agregada.
L’eficàcia del pacte de rendes depèn de tres condicions: (1) que la inflació siga principalment de demanda (no d’oferta); (2) que sindicats i patronal siguen representatius i puguen assegurar el compliment; (3) que existisquen clàusules de revisió que protegisquen el poder adquisitiu si la inflació supera les previsions.
La crítica heterodoxa a l’AENC V, representada per autors com Stiglitz (2012, The Price of Inequality) i a Espanya per Albert Recio (2023, en el context del debat sobre el SMI), assenyala que els pactes de rendes són inherentment asimètrics: mentre els treballadors moderen les seues demandes salarials, el capital no té un mecanisme simètric de moderació de marges empresarials. Les dades de l’INE per a 2022-2023 mostren que els marges empresarials (excedent brut d’explotació com a % del PIB) van augmentar a Espanya durant l’episodi inflacionista, la qual cosa suggereix que una part significativa de la inflació de 2022 va ser “inflació de marges” (greedflation) i no només inflació de costos laborals. Des d’aquesta perspectiva, l’AENC V hauria servit principalment per a estabilitzar les expectatives del BCE i protegir els marges empresarials, no per a protegir el poder adquisitiu dels treballadors. La defensa convencional del pacte de rendes (OCDE, 2023; FMI, 2023) respon que, sense l’AENC V, Espanya hauria entrat en una espiral preu-salaris comparable a la dels anys 80, que va destruir ocupació massivament. El càlcul de pèrdua del 4,79 % de poder adquisitiu 2021-2024 és real, però s’ha de comparar amb l’escenari contrafactual d’espiral inflacionista que hauria implicat una política monetària més restrictiva del BCE amb costos d’ocupació addicionals. A l’aula d’Economia, aquest supòsit permet discutir la distribució funcional de la renda (capital vs. treball) en un episodi inflacionista real, connectant la macroeconomia amb la negociació col·lectiva i la política de rendes.