Supòsit 155
Enunciado
La corba de Beveridge (o corba UV) relaciona la taxa de vacants (v = vacants/població activa) amb la taxa d’atur (u). Quan l’economia està en expansió, la taxa de vacants puja i la taxa d’atur baixa: la corba té pendent negatiu en l’espai (u, v). Un desplaçament cap a fora de la corba (més vacants per al mateix atur) indica deteriorament del matching laboral: major ineficiència en el procés d’emparellament entre oferta i demanda de treball.
Les dades de l’Enquesta de Conjuntura Laboral (MTES) i l’estadística de vacants de l’INE per a Espanya ofereixen els parells (u%, v%) anuals mitjans següents:
2008: u = 11,3 % | v = 0,65 %
2010: u = 20,1 % | v = 0,32 %
2013: u = 26,1 % | v = 0,22 %
2019: u = 14,1 % | v = 0,85 %
2021: u = 15,0 % | v = 0,78 %
2023: u = 12,2 % | v = 1,12 %
Es demana:
- Calcular la raó v/u (tightness del mercat laboral) per a cada any i interpretar-ne l’evolució cíclica.
- Identificar els períodes de desplaçament de la corba de Beveridge i interpretar què suggereixen sobre l’atur estructural i friccional a Espanya.
- Utilitzar el model de cerca i emparellament (Diamond-Mortensen-Pissarides) per a explicar per què la corba pot desplaçar-se cap a fora després d’una crisi profunda.
- Discutir les implicacions de política per a reduir l’atur estructural a Espanya a la llum de les dades.
Mostrar solución
El tightness del mercat laboral (θ = v/u, també anomenat ràtio de vacants sobre atur) sintetitza l’estat del cicle laboral: θ alt indica mercat tens (més vacants que aturats, fàcil trobar treball), θ baix indica mercat fluix. Blanchard i Diamond (1989, The Beveridge Curve, Brookings Papers) utilitzen θ com a variable d’estat central en els models de cerca.
2008: θ = 0,65 / 11,3 = 0,058 (expansió tardana, inici crisi)
2010: θ = 0,32 / 20,1 = 0,016 (fons de la crisi: mercat molt fluix)
2013: θ = 0,22 / 26,1 = 0,008 (mínim històric: màxima folgança)
2019: θ = 0,85 / 14,1 = 0,060 (recuperació pre-COVID)
2021: θ = 0,78 / 15,0 = 0,052 (COVID: pausa)
2023: θ = 1,12 / 12,2 = 0,092 (post-reforma laboral: mercat més tens)
El θ de 2023 (0,092) supera el de 2008 (0,058), la qual cosa indica que el mercat laboral post-reforma i post-COVID està relativament més tens que a l’inici del cicle anterior, amb més vacants per unitat d’atur que mai. Açò pot reflectir millor funcionament del matching o escassetat estructural de certs perfils.
Tightness mínim el 2013 (0,008) i màxim el 2023 (0,092). El mercat de 2023 és el més tens de la sèrie, amb més de 9 vacants per cada 100 aturats.
Un moviment al llarg de la corba (2008→2013→2019) és cíclic: la recessió porta a menys vacants i més atur. Un desplaçament de la corba implica que per al mateix nivell d’atur hi ha més vacants (desplaçament cap a fora = deteriorament del matching) o per al mateix nivell de vacants hi ha menys atur (desplaçament cap a dins = millora del matching).
Comparant els parells (u,v) entre el primer cicle (2008-2013) i el segon (2019-2023): el 2019 amb u=14,1 % hi havia v=0,85 %; el 2023 amb u=12,2 % hi ha v=1,12 %. La corba s’ha desplaçat clarament cap a fora: més vacants per a menys atur. Açò indica que, encara que l’atur ha baixat, el mercat laboral és menys eficient en emparellar treballadors amb llocs, possiblement per: (i) major rigidesa geogràfica (mismatch espacial), (ii) mismatch de qualificacions (empreses busquen perfils digitals que els aturats no tenen), (iii) menor mobilitat laboral inter-regional després de la reforma (els fixos-discontinus tenen incentiu a romandre en la seua àrea per a mantindre el vincle amb la seua empresa).
Desplaçament cap a fora de la corba de Beveridge entre 2013-2019 i 2021-2023: deteriorament del matching laboral. L’atur friccional i estructural han augmentat com a percentatge de l’atur total.
Diamond (1982), Mortensen (1982) i Pissarides (1985, Short-Run Equilibrium Dynamics of Unemployment, Vacancies, and Real Wages, AER) van desenvolupar el model de cerca i emparellament, formalitzat en el manual de Pissarides (2000, Equilibrium Unemployment Theory, MIT Press). El model estableix que el procés de creació d’ocupació depèn d’una funció de matching M(u,v) amb rendiments constants a escala, on la productivitat del matching determina quants emparellaments es produeixen donat el nombre de desocupats i vacants. Després d’una crisi profunda i prolongada (com 2008-2013 a Espanya), la corba de Beveridge pot desplaçar-se cap a fora per diverses raons modelitzades en el marc DMP:
(i) Depreciació del capital humà: l’atur de llarga durada erosiona les habilitats, reduint la probabilitat de matching. (ii) Efecte composició: els primers a reocupar-se són els més qualificats i mòbils; els que queden a l’atur són els més difícils d’emparellar (Shimer, 2005, AER). (iii) Desajust sectorial: la crisi de la construcció va destruir 1,5 M d’ocupacions en un sector molt específic; la reconversió a altres sectors requereix formació (mismatch de Lilien, 1982). (iv) Reducció de la mobilitat geogràfica: la crisi hipotecària va deixar molts propietaris amb hipoteques sota l’aigua, incapaços de vendre i traslladar-se on hi ha vacants (Oswald, 1996).
Un descens de μ desplaça la corba cap a fora: per als mateixos u i v, es produeixen menys emparellaments, la qual cosa es tradueix en més atur persistent fins i tot amb moltes vacants.
El desplaçament de la corba de Beveridge espanyola reflecteix un descens de l’eficiència del matching (μ) causat per depreciació del capital humà, mismatch sectorial i menor mobilitat geogràfica.
Si l’atur estructural ha augmentat (corba de Beveridge desplaçada), les polítiques de demanda agregada són ineficaces per a reduir-lo: generaran inflació sense reduir l’atur. Les polítiques eficaces són d’oferta laboral orientades al matching:
(i) Formació activa orientada a vacants reals: el SEPE gestiona el Pla AUPA (2024-2026) amb 350.000 places de formació dual orientada a les ocupacions amb més vacants (programació, ciberseguretat, hostaleria qualificada, cures). (ii) Mobilitat geogràfica: incentius fiscals al trasllat per treball (deducció IRPF despeses mudança actualment insuficient segons l’OCDE). (iii) Reducció de l’atur de llarga durada: els aturats de més de 12 mesos són els que més deterioren el matching; els programes de garantia d’activació (PAPE, Comunitats Autònomes) tenen impactes modestos segons l’avaluació de Hospido, Moral-Benito i Sanz (2023, SERIEs).
La corba de Beveridge espanyola 2008-2024 narra la història de dues crisis: la Gran Recessió que va destruir el capital humà de la construcció i la recuperació distorsionada que va deixar un mercat laboral més ineficient estructuralment. El tightness rècord de 2023 (θ = 0,092) és senyal d’alerta: coexisteixen 12 % d’atur amb empreses que no troben perfils tècnics, la qual cosa frena la productivitat i el creixement potencial. Blanchard, Domash i Summers (2022, Bad News for the Fed from the Beveridge Space, NBER WP) van utilitzar una anàlisi similar per a predir que la normalització del mercat laboral post-COVID requeriria bé inflació elevada bé atur elevat: l’anàlisi de la corba de Beveridge té, per tant, implicacions directes per a la política monetària del BCE (mandat estabilitat de preus, art. 127 TFUE).