Supòsit 152
Enunciado
El model neoclàssic estàndard del mercat de treball prediu que un salari mínim per damunt del salari d’equilibri redueix l’ocupació. No obstant això, Card i Krueger (1994, Minimum Wages and Employment: A Case Study of the Fast-Food Industry in New Jersey and Pennsylvania, AER) van mostrar empíricament que la pujada del salari mínim a Nova Jersey no va reduir l’ocupació en el sector de menjar ràpid enfront de l’estat de control (Pennsylvania). Aquest resultat va posar en qüestió el model competitiu i va obrir el debat sobre el monopsoni en els mercats laborals.
Considere un municipi rural d’Andalusia amb un mercat de treball per a treballadors agrícoles temporals. S’ofereixen les dades següents (situació anterior a la pujada del SMI):
Oferta laboral: Ls = 200 + 10w
Demanda laboral (mercat competitiu): Ld = 800 − 20w
SMI fixat: wmin = 15 €/hora
Es demana:
- Calcular el salari i l’ocupació d’equilibri competitiu i determinar si el SMI és vinculant.
- Calcular l’atur generat pel SMI en el model competitiu.
- Explicar per què en un mercat monopsonístic el SMI pot augmentar l’ocupació, amb suport en les troballes de Card-Krueger (1994).
Mostrar solución
En el model walrasià de competència perfecta, el salari d’equilibri iguala oferta i demanda de treball. El SMI és vinculant (binding) quan es fixa per damunt del salari d’equilibri, creant un excés d’oferta (atur voluntari/friccional + atur estructural).
El SMI fixat és wmin = 15 €/hora. Com que wmin = 15 < w* = 20, el salari mínim està per davall del salari d’equilibri i, per tant, no és vinculant en aquest mercat concret. L’equilibri es manté en w* = 20 i L* = 400. El SMI només reduiria l’ocupació si es fixara per damunt de 20 €/h.
w* = 20 €/hora | L* = 400 treballadors. SMI = 15 €/h és no vinculant (està per davall de l’equilibri).
Per a analitzar l’efecte d’un SMI vinculant, suposem que el regulador fixa wmin = 25 €/hora (per damunt de l’equilibri competitiu de 20 €/h). En el model estàndard, açò genera atur.
L’atur de 150 persones (33,3 % de l’oferta al nou salari mínim) reflecteix dos efectes: (i) reducció de la demanda de treball per les empreses (−100 llocs respecte a l’equilibri) i (ii) atracció de nous oferents pel salari més alt (+50 treballadors que abans estaven inactius i ara volen treballar).
Amb SMI = 25 €/h: ocupació cau a 300 | atur generat = 150 treballadors (100 per destrucció d’ocupació + 50 per noves entrades al mercat).
En un mercat monopsonístic (un únic ocupador dominant), la corba d’oferta de treball que afronta l’empresa té pendent positiu: per a contractar més treballadors ha de pujar el salari a tots els empleats, no només al marginal. Açò implica que el cost marginal laboral (CML) supera el salari (w): CML > w. El monopsonista maximitza beneficis on CML = VPMgL (valor del producte marginal del treball), la qual cosa resulta en un salari i una ocupació inferiors a l’òptim competitiu.
En aquest context, un SMI pot en realitat augmentar l’ocupació: en fixar un salari mínim, s‘“aplana” la corba d’oferta per a l’empresa fins a wmin, eliminant el poder monopsònic. Si wmin se situa entre el salari monopsonístic i el salari competitiu, l’empresa augmenta la seua contractació. Card i Krueger (1994) van trobar que la pujada del salari mínim de New Jersey de 4,25 a 5,05 dòlars/hora no va reduir l’ocupació en menjar ràpid (utilitzant Pennsylvania com a control en un disseny de diferències en diferències), resultat coherent amb la presència de poder monopsònic en aquest mercat.
El debat sobre el salari mínim il·lustra la tensió entre el model neoclàssic estàndard (SMI redueix ocupació sempre que siga vinculant) i els models amb imperfeccions de mercat (monopsoni, cerca i emparellament, salaris d’eficiència). Dube, Lester i Reich (2010, Minimum Wage Effects Across State Borders, REStat) van ampliar la metodologia de Card-Krueger a nivell de comtats i van confirmar efectes ocupació pròxims a zero. A Espanya, l’increment del SMI de 900 a 1.080 €/mes el 2023 va ser objecte d’un intens debat: el Banc d’Espanya va estimar una destrucció d’entre 80.000 i 120.000 ocupacions, mentre que l’AIReF (2021, Evaluación del SMI 2017-2021) va concloure que l’impacte sobre l’ocupació va ser menut però heterogeni: major destrucció en col·lectius vulnerables (joves, baixa qualificació) en regions amb menor cost de vida. La discussió subratlla que l’efecte ocupació del SMI depèn críticament del grau de competència del mercat laboral local, confirmant la rellevància del model de monopsoni per a avaluar la política de rendes mínimes.