Supòsit 149
Enunciado
L’Enquesta de Població Activa del quart trimestre de 2024 (EPA Q4-2024), publicada per l’INE el gener de 2025, ofereix les dades següents per a Espanya (en milions de persones, valors arredonits per a aquest exercici):
Població resident de 16 anys o més: 39,8 M
Actius totals (definició OIT): 24,1 M
Ocupats: 21,6 M
Aturats EPA (metodologia OIT): 2,5 M
Afiliats mitjans a la Seguretat Social el desembre de 2024: 21,3 M
Atur registrat (SEPE, desembre de 2024): 2,8 M
Inactius: per deducció
Es demana:
- Calcular la taxa d’activitat, la taxa d’atur EPA i la taxa d’ocupació per a Q4-2024.
- Identificar i quantificar la divergència entre atur EPA i atur registrat SEPE, explicant-ne les causes metodològiques.
- Calcular la taxa d’atur estés (U-6 adaptat) sabent que hi ha 0,9 M de subocupats a temps parcial involuntari i 0,4 M de treballadors desanimats.
- Contextualitzar els resultats respecte a la mitjana de la zona euro (taxa d’atur UE-20 al Q4-2024: 6,2 %).
Mostrar solución
L’EPA segueix la metodologia harmonitzada de l’OIT i el Reglament (UE) 2019/1700 (IESS), que defineix com a aturat qui: (i) no ha treballat cap hora remunerada en la setmana de referència, (ii) està disponible per a treballar en les dues setmanes següents, i (iii) ha buscat activament ocupació en les quatre setmanes prèvies. Aquesta triple condició distingeix l’EPA de l’atur registrat del SEPE, que és un concepte administratiu.
Comprovació de coherència interna: Inactius = 39,8 − 24,1 = 15,7 M. Actius = Ocupats + Aturats = 21,6 + 2,5 = 24,1 ✓. Verificació per identitat estructural: Taxa d’ocupació = Taxa d’activitat × (1 − Taxa d’atur) = 0,6055 × (1 − 0,1037) = 0,6055 × 0,8963 = 0,5427 ✓.
Taxa d’activitat: 60,55 % | Taxa d’atur: 10,37 % | Taxa d’ocupació: 54,27 %
L’atur registrat del SEPE (2,8 M) supera en 0,3 M l’atur EPA (2,5 M). Aquesta aparent paradoxa s’explica per diferències metodològiques estructurals, no per errors de mesurament. El SEPE comptabilitza totes les persones inscrites com a demandants d’ocupació no ocupades que no estan en situacions excloses (estudiants, majors de 65, beneficiaris de certs programes de formació), amb independència de si busquen activament. L’EPA, per contra, exclou qui no compleix el criteri OIT de cerca activa —poden estar inscrits al SEPE com a demandants d’ocupació per motius administratius (mantenir prestació, accés a cursos) sense buscar activament treball—, la qual cosa genera un diferencial positiu de l’atur registrat enfront de l’atur EPA.
En l’altre sentit, l’EPA pot captar persones que busquen activament però no estan inscrites al SEPE (autònoms que cessen activitat sense inscriure’s, aturats que no sol·liciten prestació per no tindre’n dret). Aquestes dues forces actuen en sentits oposats, però històricament el diferencial SEPE-EPA ha sigut positiu a Espanya.
Divergència SEPE-EPA: +0,3 M (11,5 % més en el registre administratiu). Causa principal: inscrits SEPE sense cerca activa OIT.
L’indicador U-6, desenvolupat pel Bureau of Labor Statistics (BLS) dels EUA i adaptat per Eurostat com a indicador complementari d’infrautilització laboral, amplia el concepte d’atur per a incloure: (i) aturats EPA estàndard, (ii) subocupats involuntaris a temps parcial (volen treballar més hores però no en troben), i (iii) treballadors desanimats (han deixat de buscar però voldrien treballar). La suma d’aquests tres grups expressa la infrautilització total del factor treball.
La distància entre la taxa estàndard (10,37 %) i la U-6 (15,51 %) —5,14 punts— mesura la infrautilització oculta o encoberta. Espanya és un dels països de la UE amb major bretxa entre ambdues taxes, reflex de l’estructura dual del seu mercat laboral (Bentolila i Dolado, 1994) i de l’elevada incidència del temps parcial involuntari, especialment entre dones joves.
Taxa U-6 adaptada: 15,51 % (enfront de la taxa estàndard 10,37 %). Bretxa d’infrautilització: +5,14 punts.
La taxa d’atur espanyola (10,37 %) pràcticament duplica la mitjana de la zona euro (6,2 % al Q4-2024). Aquest diferencial estructural té el seu origen en els trets històrics del mercat laboral espanyol: alta dualitat contractual, elevada sensibilitat cíclica de l’ocupació (destrucció intensiva en recessions gràcies a l’ajust via contractes temporals pre-reforma), i NAIRU estimada entre el 12-14 % (Comissió Europea, 2023) enfront del 6-7 % d’Alemanya o els Països Baixos.
Les dades EPA Q4-2024 reflecteixen un mercat laboral espanyol en recuperació sòlida post-COVID i post-reforma laboral (RDL 32/2021), però encara amb un diferencial estructural respecte a la UE d’uns 4 punts. La taxa d’activitat (60,55 %) continua per davall dels Països Baixos (68,3 %) o Suècia (67,1 %), la qual cosa revela marge d’incorporació de treballadors inactius, especialment dones majors de 45 anys i joves menors de 25. La correcció del diferencial EPA/SEPE i el mesurament de la U-6 són instruments essencials perquè l’opositor comprenga que l’atur oficial subestima la infrautilització real del factor treball, un argument que reapareix contínuament en els programes d’Economia de Batxillerat (Bloc 3 del RD 243/2022) i en les proves d’accés a la funció pública docent.