oposicioneseconomia.es ES · CA

Supòsit 46

Tema 56 · Catalunya ·
Supuesto 46 · Tema 56 · Catalunya ·

Enunciado

Una empresa sol·licita finançament bancari per import de 100.000€ a 5 anys a un tipus d’interés del 5% anual. L’entitat ofereix dues modalitats d’amortització:

  • Sistema francés: quotes anuals constants (capital + interessos).
  • Sistema americà: pagament d’interessos cada any i devolució del nominal en una sola vegada al venciment.

El sistema francés és estàndard en hipoteques i crèdits personals; l’americà és habitual en bons corporatius i emissions de deute públic.

Es demana:

  1. Calcula la quota anual i el cost total del sistema francés.
  2. Calcula el cost total del sistema americà.
  3. Compara ambdós sistemes en termes d’interessos pagats.
  4. Sota quines circumstàncies preferiria una empresa el sistema americà tot i pagar més interessos?
Mostrar solución
a) Sistema francés
c = C₀ · i / [1 − (1+i)⁻ⁿ]
c = 100.000 · 0,05 / [1 − 1,05⁻⁵] = 5.000 / 0,21647 = 23.097,48€/any
Total pagat = 23.097,48 · 5 = 115.487,40€
Interessos totals = 115.487,40 − 100.000 = 15.487,40€
Resultado

Sistema francés: quota = 23.097,48€/any | interessos = 15.487,40€

b) Sistema americà
Interessos anuals = 100.000 · 0,05 = 5.000€/any (durant 5 anys)
Pagament final any 5 = 100.000 (capital) + 5.000 (últim cupó) = 105.000€
Total pagat = 4 · 5.000 + 105.000 = 125.000€
Interessos totals = 25.000€
Resultado

Sistema americà: interessos = 25.000€

c) Comparació
Diferència interessos = 25.000 − 15.487,40 = 9.512,60€ a favor del francés
Resultado

El francés estalvia 9.512,60€ d’interessos (61,4% menys)

Interpretación

El francés és més barat perquè amortitza progressivament el capital, reduint cada any la base sobre la qual es calculen interessos. L’americà manté la base de càlcul en 100.000€ durant tota la vida del préstec.

d) Quan convé el sistema americà?
Interpretación

Tot i el seu major cost financer, les empreses poden preferir el sistema americà quan:

Necessitat de liquiditat en els primers anys: pagaments anuals molt reduïts (només interessos) faciliten la inversió productiva del capital.

Coincidència amb maduració d’un actiu: per exemple, finançar una planta industrial que comença a generar caixa en l’any 5.

Refinançament esperat: l’empresa preveu renegociar o emetre nou deute al venciment (roll-over).

Estructura de deute en bons: el mercat de capitals paga liquiditat secundària a canvi de la simplicitat del bullet (Modigliani-Miller, 1958).

El cost-benefici depén del cost d’oportunitat del capital alliberat en els primers anys: si l’empresa pot invertir-lo a una rendibilitat major que el 5%, l’americà pot ser òptim malgrat el major pagament nominal d’interessos.