Supòsit 118
Enunciado
Al març de 2023 es produeixen dues crisis bancàries simultànies que sacsegen el sistema financer global: la fallida del Silicon Valley Bank (SVB) als Estats Units i l’absorció forçada de Credit Suisse per UBS a Suïssa, amb amortització total de 16.000 milions de CHF en bons AT1 (Additional Tier 1). Ambdós esdeveniments revelen vulnerabilitats del marc regulatori post-2008 i generen un debat acadèmic i regulatori sobre l’efectivitat de la BRRD (Bank Recovery and Resolution Directive, 2014/59/UE) i el marc de Basilea III.
Dades del cas SVB (simplificades per a l’exercici):
- Actius totals: 212.000 M$ (final 2022)
- Cartera de bons sobirans AFS (Available for Sale): 91.000 M$ a cost amortitzat; valor raonable al 31/12/2022: 76.200 M$ (pèrdua no realitzada: 14.800 M$)
- Dipòsits: 175.000 M$ (91% sense garantia FDIC, és a dir, superiors a 250.000 $)
- Capital CET1 declarat: 15.800 M$ (ràtio CET1 = 12,1% abans d’ajust per pèrdues no realitzades)
- El banc no estava subjecte al stress test anual de la Fed (actius totals menors que 250.000 M$, exempt per la llei Crapo-Collins de 2018)
Es demana:
- Calcula el ràtio CET1 ajustat de SVB si s’hagueren reconegut les pèrdues no realitzades a la cartera AFS. Avalua si el banc hauria superat el llindar mínim de Basilea III (4,5% CET1 + 2,5% coixí de conservació).
- Explica el model Diamond-Dybvig (1983, Premi Nobel 2022) i com prediu la corredissa bancària de SVB. Relaciona amb la taxonomia de Minsky (1986): hedge, speculative i Ponzi finance.
- Analitza el mecanisme de bail-in AT1 a Credit Suisse: va violar la jerarquia de creditors BRRD? Contrasta amb el Pilar 2 de Basilea III (capital addicional supervisor) i les conseqüències regulatòries a la UE (BCE/EBA, comunicat conjunt 20/03/2023).
- Avalua l’impacte sobre la fiscalitat de l’estalvi a la UE: quin tractament fiscal tenen les pèrdues de bonistes AT1 a Espanya i Itàlia? Crea el bail-in un incentiu pervers enfront dels dipòsits garantits?
- Crítica i visió contemporània: és suficient el marc BRRD + Basilea III per evitar la pròxima crisi bancària sistèmica? Cita Admati-Hellwig (2013), Claessens-Kodres (2014) i la proposta de reforma de Basilea III final (2024).
Mostrar solución
Basilea III exigeix que les pèrdues no realitzades en carteres de valors a valor raonable es reconeguen en el capital regulatori quan el banc les classifica com a AFS (Available for Sale). SVB va utilitzar l’exempció de la regla de reconeixement d’AOCI (Accumulated Other Comprehensive Income) disponible per a bancs amb actius totals menors que 700.000 M$, que li va permetre excloure les pèrdues no realitzades del CET1 (Consell de la Fed, Norma Final 2019).
Si s’ajusta el CET1 reconeixent les pèrdues no realitzades:
El coeficient 0,617 s’infereix del ràtio CET1 declarat: 15.800 / APR = 12,1% → APR = 15.800 / 0,121 = 130.578 M$. Ajustant el CET1:
El llindar mínim de Basilea III és CET1 del 4,5% + coixí de conservació del 2,5% = 7,0%. El ràtio ajustat de 0,77% està dramàticament per davall: el banc era tècnicament insolvent si es reconeixien les pèrdues de mercat de la seua cartera de deute.
CET1 ajustat: 1.000 M$ → ràtio 0,77% (vs mínim regulatori 7,0%). SVB tècnicament insolvent si s’aplica la valoració AFS a mercat.
Diamond i Dybvig (1983, Journal of Political Economy, Premi Nobel d’Economia 2022 juntament amb Bernanke i Dybvig) desenvolupen el model de corredissa bancària com a equilibri múltiple: existeix un equilibri eficient (dipositants retiren només quan necessiten liquiditat) i un equilibri de pànic (tots retiren al mateix temps perquè esperen que els altres retiren). La banca, per la seua naturalesa de transformació de terminis (actius il·líquids + passius líquids), és inherentment vulnerable a les corredisses.
El mecanisme en SVB encaixa perfectament:
- SVB tenia 91% dels seus dipòsits sense garantia FDIC (superiors a 250.000 $), en la seua majoria empreses tecnològiques i fons de capital risc de l’ecosistema startup de Silicon Valley.
- El 9 de març de 2023, el fons Founders Fund (Thiel) va recomanar en un grup privat de WhatsApp retirar els dipòsits de SVB. El senyal es va propagar en hores a tota la xarxa de startups.
- El 10 de març: retirada de 42.000 M$ en un dia — la major corredissa bancària en un dia de la història dels EUA (FDIC, 2023).
En termes de Minsky (1986, Stabilizing an Unstable Economy), l’evolució de SVB és un cas paradigmàtic de transició de hedge finance (2015-2019: préstecs sòlids, fluxos de caixa cobreixen deute) a speculative finance (2020-2021: inverteix dipòsits del boom startup en bons a llarg termini, apostant que els tipus es mantindran baixos) i finalment a Ponzi finance (2022-2023: les pujades de tipus destrueixen el valor de la cartera; només pot sobreviure refinançant o venent actius en pèrdues, la qual cosa precipita la corredissa en fer-se pública la pèrdua).
Diamond-Dybvig: corredissa com a equilibri de pànic autocomplit. Minsky: SVB va transitar de hedge a speculative a Ponzi finance entre 2015-2023. Corredissa de 42.000 M$ en un dia (10/03/2023).
El 19 de març de 2023, la FINMA (regulador suís) va ordenar l’amortització total dels bons AT1 de Credit Suisse per 16.000 milions de CHF com a condició de l’absorció forçada per UBS. Els accionistes de Credit Suisse van rebre 3.000 M CHF en accions UBS. Això va invertir la jerarquia de creditors normal: els bonistes AT1 (subordinats) van perdre tot, mentre els accionistes (subordinats als bonistes) van rebre alguna cosa.
La BRRD (Directiva 2014/59/UE) estableix la jerarquia de bail-in: (1) accionistes primer, (2) bonistes subordinats (AT1, Tier 2), (3) bonistes senior, (4) dipositants sense garantia. La inversió suïssa va ser possible perquè el prospecte dels bons AT1 de Credit Suisse incloïa una clàusula específica que permetia l’amortització total si la FINMA declarava la viability event, sense necessitat d’esgotar el capital accionarial. Aquesta clàusula era inusual i no està present en els AT1 emesos sota normativa UE (CRR/CRD).
El BCE, EBA i SRB (Single Resolution Board) van emetre un comunicat conjunt el 20 de març de 2023 deixant clar que a la UE els instruments de capital s’absorbeixen en l’ordre: capital ordinari (CET1) primer, AT1 després i Tier 2 tercer. La jerarquia BRRD no va ser violada a Credit Suisse perquè operava sota llei suïssa; la UE va clarificar que el seu marc és diferent per evitar el contagi al mercat europeu d’AT1 (BCE/EBA/SRB, comunicat 20/03/2023).
Des de la perspectiva del Pilar 2 de Basilea III, Credit Suisse va ser sotmès a requeriments de capital addicionals per la FINMA en 2022 com a part de les mesures supervisores. El Pilar 2 complementa el Pilar 1 (mínims estàtics) amb coixins dinàmics basats en el perfil de risc específic del banc. Tanmateix, el coixí Pilar 2 és insuficient si els problemes són de solvència estructural —no de risc transitori— com era el cas de Credit Suisse (pèrdues acumulades 2021-2023: −7.000 M CHF).
AT1 CS: amortització total (16.000 M CHF) abans que accionistes — inversió jerarquia per clàusula específica del prospecte suís. UE: BCE/EBA/SRB van confirmar el 20/03/2023 que la jerarquia BRRD a la UE és diferent i es respecta.
Els bons AT1 són instruments híbrids de capital-deute: computen com a capital regulatori (Tier 1 addicional) però són deute per als inversors. El seu tractament fiscal varia entre jurisdiccions.
A Espanya, les pèrdues per amortització d’instruments AT1 tenen la consideració de pèrdues patrimonials per a l’IRPF (article 33 LIRPF). El titular podrà compensar-les amb guanys patrimonials del mateix exercici o dels 4 exercicis següents, però no amb rendiments del capital (interessos, dividends) llevat del límit del 25% previst en l’article 49 LIRPF. Per a persones jurídiques, la pèrdua és deduïble en l’Impost sobre Societats conforme a l’article 10 LIS sense restricció temporal.
A Itàlia, les pèrdues en bons AT1 tenen tractament anàleg: minusvàlua financera compensable amb plusvàlues del règim del risparmio amministrato o dichiarato, amb límit de 4 anys. L’impacte va ser especialment dolorós a Itàlia on inversors minoristes italians havien subscrit AT1 de Credit Suisse pensant en un instrument similar a un bo corporatiu d’alt rendiment.
L’incentiu pervers del bail-in enfront de dipòsits garantits és real: els dipòsits garantits (fins a 100.000 € pel Fons de Garantia de Dipòsits) són segurs per definició, mentre que els AT1 són els primers a absorbir pèrdues després del capital ordinari. Això crea una discontinuïtat de risc entre dipòsit garantit (risc zero) i AT1 (risc de pèrdua total) que pot generar aversió irracional als instruments híbrids i dificultar la captació de capital regulatori en mercats volàtils (Hagan-Berger, 2022).
Espanya: pèrdues AT1 = pèrdues patrimonials IRPF, compensables amb guanys (4 anys). Incentiu pervers: dipòsit garantit risc zero vs AT1 pèrdua total → dificulta emissió de capital regulatori en crisi.
El debat sobre la suficiència del marc regulatori bancari post-2008 és un dels més rellevants de l’economia financera contemporània.
Admati i Hellwig (2013, The Bankers’ New Clothes) argumenten que els ràtios de capital de Basilea III (7-10% d’APR) són radicalment insuficients: els actius ponderats per risc subestimen el risc real per les APR internes autocalibrades pels mateixos bancs, i el palanquejament implícit (actius totals / capital) dels grans bancs europeus continua sent de 20-30x. Proposen un ràtio de palanquejament brut mínim del 20-30% del total d’actius (vs el 3% del Leverage Ratio de Basilea III), la qual cosa faria els bancs molt més resistents a pèrdues sense imposar costos econòmics significatius: l’argument del too big to fail és un privilegi implícit del sector, no una llei de la naturalesa.
Claessens i Kodres (2014, FMI WP 14/37) assenyalen que les reformes post-2008 aborden els riscos microprudencials però insuficientment els riscos macroprudencials (risc sistèmic, prociclicitat, interconnexió). Les corredisses bancàries de 2023, encara que amb actius totals menors que els de 2008, van mostrar que el risc de corredissa s’ha desplaçat cap als bancs mitjans sense supervisió intensiva i cap a les plataformes digitals que acceleren la velocitat dels dipòsits.
Basilea III final (2024, Comitè de Basilea): el paquet de reformes finals (Basel III Endgame), negociat des de 2017 i finalment acordat en 2023-2024 per a implementació 2025-2028, inclou: (1) restriccions als models interns (SA-floor del 72,5% d’APR), reduint l’arbitrarietat de les APR autocalculades; (2) reforç del CVA (Credit Valuation Adjustment) per a derivats; (3) revisió del Ràtio de Cobertura de Liquiditat (LCR) per incloure dipòsits digitals en la categoria d’eixides ràpides. Aquestes reformes haurien obligat SVB a reconéixer el risc de tipus d’interés en el LCR.
La conclusió acadèmica és que el marc BRRD + Basilea III és una millora substancial respecte a 2007, però insuficient davant dos patrons emergents: (1) la velocitat de les corredisses digitals (42.000 M$ en un dia) supera els dissenys del LCR; (2) l’opacitat dels bons AT1 per a inversors no sofisticats genera problemes de distribució i risc sistèmic quan els mercats els repreuen bruscament. La solució passa per ràtios de capital més alts (Admati-Hellwig) i supervisió macroprudencial dinàmica, no només marcs estàtics de capital mínim.