Supòsit 49
Enunciado
Una empresa industrial ha de decidir entre dues possibles ubicacions per a instal·lar una nova planta de producció. La producció anual prevista és de 10.000 tones. Les dades de cada ubicació són:
| Concepte | Ubicació A | Ubicació B |
|---|---|---|
| Cost sòl (única vegada) | 500.000€ | 800.000€ |
| Costos fixos anuals (mà obra fixa, manteniment) | 200.000€ | 150.000€ |
| Cost transport matèries primeres | 5€/t | 3€/t |
| Cost transport producte acabat | 8€/t | 4€/t |
Esta és una aplicació clàssica del problema de localització industrial estudiat per Alfred Weber en Über den Standort der Industrien (1909): minimitzar el cost total considerant sòl, transport d’inputs i transport d’outputs. El problema es complementa després amb les teories de Christaller (1933, llocs centrals) i Lösch (1940, àrees de mercat).
Es demana:
- Calcula el cost variable anual de cada ubicació (costos de transport).
- Calcula el cost total anual amortitzant linealment el sòl en 10 anys.
- Recomana la millor ubicació i discuteix factors addicionals no quantificables.
Mostrar solución
Els costos variables de cada ubicació són els costos de transport, proporcionals al volum de producció. Sumem transport de matèries primeres (entrada d’inputs) i transport de producte acabat (eixida cap a mercat), seguint la lògica de Weber: l’òptim locacional minimitza el cost total ponderat per les tones mogudes en cada direcció.
CV_A = 130.000€ | CV_B = 70.000€ (B estalvia 60.000€/any en transport)
La ubicació B estalvia 60.000€ anuals en transport. Açò sol indicar millor posició logística: o més prop dels proveïdors de matèries primeres, o més prop dels clients finals, o ambdues. A l’Espanya real, exemples típics són els polígons propers a l’AP-7 (corredor mediterrani, base d’Inditex a Arteixo connectada amb el port de la Corunya) o els de la M-50 madrilenya.
Per a comparar costos en termes anuals homogenis, repartim el cost únic del sòl al llarg de la seua vida útil estimada (10 anys) mitjançant amortització lineal, criteri admés pel PGC i habitual en els estudis de viabilitat:
Sumem les tres components de cost anual:
CT_A = 380.000€ | CT_B = 300.000€
Seleccionar ubicació B
La ubicació B és clarament més econòmica gràcies a menors costos de transport i menors costos fixos anuals. La major inversió inicial en sòl (300.000€ extra) es recupera en 3,75 anys, i a partir d’ahí B genera 80.000€/any d’estalvi net durant la resta de la vida útil. Per a una decisió més precisa convindria calcular el VAN diferencial entre ambdues ubicacions a la taxa de descompte corporativa.
Factors qualitatius no quantificats que també haurien de considerar-se en una decisió locacional real (Christaller, 1933; Lösch, 1940; Marshall, 1890; Porter, 1990 sobre clusters):
• Mà d’obra: disponibilitat, qualificació, cost salarial, conflictivitat. Catalunya i el País Basc tenen indústria tradicional amb mà d’obra qualificada; altres CCAA ofereixen costos laborals més baixos.
• Infraestructures: autopistes, ports (Barcelona, Algesires, València top 3 espanyols), ferrocarril (corredor mediterrani en construcció), fibra òptica.
• Incentius fiscals i subvencions: zones franques (Barcelona, Cadis, Vigo), fons europeus (FEDER, Next Generation), incentius regionals, deduccions de l’Impost de Societats per inversió productiva.
• Clusters industrials: proximitat a altres empreses del sector genera externalitats positives (Marshall: industrial atmosphere; Porter: diamant competitiu). Exemples espanyols: automoció a Barcelona/València/Vigo, agroalimentari a Lleida-Aragó, calçat a Elx, joguet a Ibi, moble a la Sénia.
• Aspectes ambientals i normativa local: Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU), declaracions d’impacte ambiental (Llei 21/2013), normativa autonòmica diferenciada.
• Estabilitat política i qualitat regulatòria: incertesa fiscal, agilitat administrativa, qualitat dels serveis públics locals.