Supòsit 48
Enunciado
Una empresa industrial disposa de les següents dades comparatives per a dos exercicis consecutius:
| Variable | Any 1 | Any 2 |
|---|---|---|
| Producció (M€) | 500 | 600 |
| Treballadors | 5.000 | 5.200 |
| Energia (M€) | 30 | 35 |
| Capital (M€) | 2.000 | 2.100 |
L’anàlisi de productivitat combina indicadors parcials (un sol factor) i total (tots els factors). La productivitat total dels factors (TFP) recull el component de progrés tècnic no atribuïble a l’ús d’inputs (Solow, 1957 — premi Nobel 1987).
Es demana:
- Calcula la productivitat parcial del treball (PPL) en ambdós anys i la seua variació.
- Calcula la productivitat parcial de l’energia (PPE) i la del capital.
- Calcula la productivitat total dels factors (TFP) ponderant treball (60%), energia (20%) i capital (20%).
- Diagnòstic: hi ha progrés tècnic o només augment d’inputs?
Mostrar solución
PPL: +15,4% (millora notable de productivitat per treballador)
PPE: +2,8% | PPK: +14,3%
Construïm un input agregat ponderat:
TFP creix un 15% entre els dos anys
El creixement de la producció (+20%) supera àmpliament el creixement ponderat d’inputs (+4,1%). La diferència s’atribueix a:
• Progrés tècnic: noves tecnologies, millores de processos, automatització.
• Aprenentatge organitzacional: experiència acumulada (Wright, 1936; corba d’aprenentatge).
• Millora del capital humà: formació, especialització.
El residu de Solow (TFP) és la part del creixement no explicada per augment d’inputs. Ací representa la major part del creixement (15% TFP vs 20% d’output), indicant una empresa tecnològicament dinàmica. És coherent amb la tesi de Romer (1990) sobre creixement endogen: el progrés tècnic és el motor sostenible del creixement.