Supòsit 66
Enunciado
Durant una exposició d’un company sobre “Externalitats i béns públics”, un alumne (A) interromp reiteradament amb comentaris irònics, ridiculitza el ponent i, en ser amonestat, eleva el to i colpeja la taula. El grup s’altera.
Dissenya un pla de gestió del conflicte que incloga:
- Actuació immediata a l’aula.
- Mediació posterior i entrevista individual.
- Seguiment i coordinació amb tutoria, prefectura i famílies.
- Marc normatiu aplicable.
Mostrar solución
Objectiu: restablir el clima de l’aula sense escalar el conflicte i protegir l’alumne ponent. Seqüència operativa:
- Mantindre to ferm i calmat, evitar enfrontament públic i no respondre a la ironia amb ironia.
- Detindre la dinàmica amb una pausa breu de 2 minuts: recordatori explícit de les normes d’aula prèviament acordades al setembre i firmades pel grup.
- Si la conducta persisteix, separació temporal de l’alumne A a l’aula (cadira apartada, no expulsió immediata excepte risc físic immediat) i represa de l’exposició després de restablir el clima.
- Validar l’alumne ponent: agrair públicament el treball, donar temps per reprendre’s i, si escau, posposar 5 minuts la continuació.
- Registrar l’incident per escrit al quadern docent i a la plataforma de convivència del centre el mateix dia (important per a la traçabilitat davant famílies i prefectura).
Criteri rector: la resposta ha de ser proporcional, predictible i consistent. La predictibilitat redueix la sensació d’arbitrarietat i prevé escalades (Marchesi, 2007).
En finalitzar la sessió, en el termini màxim de 24 hores:
- Entrevista individual amb l’alumne A en espai privat: escolta activa primer, sense sermonejar; preguntes obertes estil entrevista motivacional (“què ha passat?”, “què necessitaves en aquell moment?”, “com t’has sentit?”).
- Identificar possibles desencadenants: dificultats acadèmiques en la matèria, conflicte previ amb el ponent, situació familiar, problema de salut mental no diagnosticat. Derivar a orientació si escau.
- Pacte educatiu escrit i firmat per ambdues parts amb compromisos concrets, indicadors observables i termini (2 setmanes). Exemple de compromís: “no realitzaré comentaris despectius sobre exposicions de companys; si tinc desacord l’expresse en el torn de preguntes”.
- Mediació restaurativa amb el ponent afectat, amb consentiment explícit de tots dos: reconeixement del dany, proposta de reparació (disculpa pública o privada, segons preferisca el ponent). Model de pràctiques restauratives de l’International Institute for Restorative Practices.
- Comunicació a la tutora del grup el mateix dia i trasllat de l’informe escrit.
- Reunió amb prefectura d’estudis per valorar si la conducta compleix els criteris de “conducta greument perjudicial per a la convivència” segons el reglament de règim intern (RRI) del centre.
- Citació a les famílies per part de tutoria en un termini màxim de 48 hores, amb resum de l’incident, les mesures preses i els compromisos pactats. Convocatòria per escrit i registre d’assistència.
- Derivació al Departament d’Orientació si es detecten factors de risc (dificultats emocionals, sospita de bullying invers, ideació negativa).
- Activació del protocol d’assetjament si la conducta repetida té trets d’assetjament dirigit al ponent (Instrucció 11/2018 SEAyV o equivalent).
- Revisió del pacte a les 2 setmanes amb feedback a l’alumne, a la família i a l’equip docent.
Estatal:
- LOMLOE (LO 3/2020), art. 124: pla de convivència obligatori en cada centre, amb enfocament preventiu i educatiu, no només sancionador.
- LO 8/2021 de protecció integral a la infància i l’adolescència front a la violència: actuació davant violència entre iguals, protocol i figura del coordinador de benestar.
- RD 732/1995 sobre drets i deures de l’alumnat (vigent en allò aplicable).
Autonòmic (exemple Madrid):
- Decret 32/2019, pel qual s’estableix el marc regulador de la convivència en els centres docents de la Comunitat de Madrid.
- Tipificació de conductes (contràries o greument perjudicials), mesures correctores proporcionals i procediment de mediació.
Documents del centre: Pla de Convivència, Pla d’Acció Tutorial, Reglament de Règim Intern (RRI). Tota actuació ha d’estar emparada per estos documents.
El pla es basa en el model de justícia restaurativa (Howard Zehr, 2002, “El xicotet llibre de la justícia restaurativa”) enfront del model purament sancionador:
- Tres preguntes guia: qui ha sigut danyat?, què necessita?, qui té la responsabilitat de reparar?
- Prioritza la reparació del dany (al ponent, al grup, al clima) i l’aprenentatge de l’alumne A, sense renunciar a la fermesa ni a les mesures correctores quan procedeixen.
- La sanció i l’aprenentatge conviuen; no són alternatives excloents.
- Connexió amb el model de Cultura de Pau (UNESCO) i amb els cercles restauratius en convivència escolar.
Aquest enfocament és coherent amb l’article 124 LOMLOE que prioritza la prevenció, la mediació i l’educació en valors cívics per damunt de la mera sanció.
Pla en quatre temps: actuació immediata, mediació, seguiment institucional i revisió. Marc normatiu clarament referenciat (LOMLOE art. 124, LO 8/2021, Decret 32/2019 Madrid, RRI del centre) i enfocament restauratiu (Zehr).
La gestió d’un conflicte disruptiu no s’improvisa. La resposta ha de ser ferma, proporcional, documentada i coordinada amb tutoria i prefectura. Errors típics al tribunal: minimitzar la conducta, sancionar en calent sense escolta prèvia, saltar-se la cadena de comunicació amb la família i orientació, o presentar un pla purament sancionador sense dimensió educativa. La justícia restaurativa no és blanesa: és exigir responsabilitat real (reparació) en compte de pagament simbòlic (part).