Supòsit 87
Enunciado
La Directiva (UE) 2022/2464 (CSRD — Corporate Sustainability Reporting Directive), transposada a l’ordenament espanyol, obliga les grans empreses cotitzades a publicar des de 2025 informes de sostenibilitat conforme als estàndards ESRS (European Sustainability Reporting Standards), sota el principi de doble materialitat.
Cas: Iberdrola S.A. (Madrid/Bilbao, IBEX-35, sector utilities renovable), dades reals 2023 (Informe de Sostenibilitat 2023, Iberdrola):
- Emissions Scope 1 (directes, combustió pròpia): 14,2 Mt CO2eq
- Emissions Scope 2 (indirectes, consum elèctric propi): 0,8 Mt CO2eq
- Emissions Scope 3 (cadena de valor: construcció actius, gas venut a clients): 38,5 Mt CO2eq
- Intensitat de carboni de generació elèctrica: 98 g CO2/kWh (vs. mitjana UE 2023: 239 g/kWh)
- Capacitat renovable instal·lada: 45,3 GW (objectiu 2030: 100 GW)
- Inversió en transició energètica 2023: 11.200 M€
- Actius elegibles Taxonomia Verda UE (art. 8 Reglament EU 2020/852): 76% del CapEx
Es demana:
- Explica el principi de doble materialitat (ESRS 1, §43-50) i com s’aplica a Iberdrola: materialitat d’impacte i materialitat financera.
- Calcula les emissions totals Scope 1+2+3 i analitza el pes de cada scope. Per què el Scope 3 és el més rellevant i difícil de quantificar?
- Explica els requisits de la Taxonomia Verda UE perquè una activitat siga “elegible” i “alineada”. Comenta el 76% de CapEx elegible d’Iberdrola.
- Calcula la petjada de carboni per unitat d’inversió (tCO2eq / M€ invertit) per a Scope 1+2 sobre la inversió 2023. Interpreta l’indicador.
- Valoració crítica: tensions entre rendibilitat i sostenibilitat; debat sobre el greenwashing i la proposta de Saez i Zucman (2019) d’impost global al carboni; implicacions per a la política educativa en Economia.
Mostrar solución
El principi de doble materialitat (ESRS 1, §43-50; CSRD, Considerant 29) exigeix que les empreses analitzen la materialitat des de dues perspectives complementàries:
(1) Materialitat d’impacte (impact materiality): com afecta l’empresa el medi ambient i la societat? Per a Iberdrola: emissions de CO2 de la generació elèctrica amb gas (cicles combinats), impacte en la biodiversitat de parcs eòlics i solars, ocupabilitat de les comunitats on opera (Espanya, Regne Unit, EUA, Brasil, Mèxic).
(2) Materialitat financera (financial materiality): com afecten els factors ESG la posició financera i el valor de l’empresa? Per a Iberdrola: risc d’ actius varats (stranded assets) en centrals de gas si s’endureixen els preus del CO2 en l’EU-ETS (mercat de drets d’emissió); risc regulatori (taxonomia, SFDR); oportunitat de finançament verd (bons verds — Iberdrola va emetre 3.000 M€ en bons verds el 2023, Bloomberg); impacte en cost de capital (WACC) si els inversors exclouen actius brown.
La doble materialitat supera l’enfocament financer pur de les NIIF (on només importa l’impacte en l’inversor) i s’aproxima a la teoria dels stakeholders (Freeman, 1984): l’empresa ha de retre comptes davant tots els grups d’interés afectats per la seua activitat. És una ruptura amb el shareholder primacy (Friedman, 1970) i s’alinea amb el capitalisme d’stakeholders defensat pel WEF (Davos, 2020).
Emissions totals = 53,5 Mt CO2eq. Scope 3 = 72% del total.
Per què el Scope 3 és el més rellevant i difícil de quantificar:
El Scope 3 inclou 15 categories del GHG Protocol (WRI/WBCSD, 2011), entre elles la combustió del gas natural venut a clients (categoria 11: “ús del producte venut”), que per a una utility gasista és amb diferència la major font d’emissions indirectes. Per a Iberdrola, el gas distribuït i venut a clients industrials i domèstics, en cremar-se, genera emissions que tècnicament no són d’Iberdrola però sí de la seua cadena de valor descendent.
La dificultat de mesurament resideix en la necessitat de recopilar dades de milers de proveïdors, clients i subcontractistes sense sistemes de reporting unificats. La UE està desenvolupant estàndards d’intercanvi de dades de carboni en la cadena de subministrament (ESRS E1-6) per a pal·liar aquest problema. Actualment, moltes empreses estimen el Scope 3 amb factors d’emissió genèrics de la base de dades Ecoinvent o EXIOBASE, la qual cosa introdueix incertesa de ±30-50% (CDP, 2023).
El Reglament (UE) 2020/852 de Taxonomia estableix un marc per a classificar les activitats econòmiques sostenibles. Per a ser considerada “alineada” amb la Taxonomia, una activitat ha de complir tres requisits acumulatius:
(1) Contribució substancial a almenys un dels 6 objectius mediambientals (mitigació del CC, adaptació, ús sostenible de l’aigua, economia circular, prevenció de contaminació, biodiversitat);
(2) DNSH (Do No Significant Harm): no perjudicar significativament cap dels altres 5 objectius;
(3) Garanties mínimes socials (OCDE Línies Directrius, Principis Ruggie, Drets Laborals OIT).
Diferència elegibilitat / alineació: una activitat és “elegible” si entra en l’àmbit de la Taxonomia (e.g., generació solar, eòlica, hidràulica, xarxes de transmissió); és “alineada” si a més compleix els criteris tècnics de selecció (Technical Screening Criteria, TSC) fixats en els Actes Delegats.
El 76% de CapEx elegible d’Iberdrola significa que el 76% de la seua inversió es realitza en activitats que entren en la Taxonomia. No obstant això, el percentatge de CapEx alineat pot ser inferior si algunes instal·lacions no superen els TSC (e.g., intensitat de cicle de vida >100 gCO2/kWh per a energia elèctrica). Iberdrola reporta un ~89% de generació renovable el 2023, la qual cosa suggereix que la majoria del CapEx elegible és també alineat.
76% CapEx elegible → indicador sòlid d’alineació estratègica amb la transició verda. El 24% restant inclou gas i xarxes de distribució convencional.
1.339 tCO2eq emeses per cada milió d’euros invertit el 2023.
Aquest indicador és un KPI d’eficiència de descarbonització: relaciona la càrrega emissora amb l’esforç inversor. A mesura que Iberdrola afegeix capacitat renovable (baixa en emissions), la ràtio hauria de baixar en anys successius, reflectint que la nova inversió “dilueix” la base emissora històrica. Si el 2030 les emissions Scope 1+2 cauen a 5.000.000 t i la inversió acumulada és 110.000 M€ (equivalent), l’indicador baixaria a ~45 t/M€.
L’indicador no és comparable entre sectors (una empresa tecnològica té molt menor Scope 1+2 que una utility) però és útil per al seguiment intertemporal de la mateixa empresa i per a comparatives dins del mateix sector (benchmarking d’utilities europees). Organitzacions com CDP i el TCFD (Task Force on Climate-related Financial Disclosures, Bloomberg/Carney 2015) recomanen aquest tipus de KPIs per a facilitar la comparabilitat i evitar el greenwashing.
Tensió rendibilitat-sostenibilitat: la transició energètica requereix inversions massives amb períodes de recuperació llargs (20-30 anys). Els accionistes curtterministes pressionen per retorns més ràpids; els reguladors pressionen per descarbonització. Tirole (2017, “Economics for the Common Good”) argumenta que aquesta tensió només es resol mitjançant preus del carboni prou alts que internalitzen les externalitats: sense un preu del carboni que reflectisca el cost social real (estimat per l’IPCC en 50-200 USD/tCO2), les inversions verdes no són rendibles en el mercat sense subsidis.
Greenwashing i CSRD: la Directiva CSRD i els ESRS intenten tancar l’ espai per al greenwashing exigint auditoria dels informes de sostenibilitat (assegurament limitat des de 2025, raonable des de 2028, art. 34 CSRD). La Comissió Europea també va aprovar la Directiva d’Al·legacions Ecològiques (2024) que prohibeix afirmacions ambientals sense suport verificat.
Proposta Saez-Zucman (2019, “El triomf de la injustícia”): els autors proposen un impost mínim global no només sobre beneficis (cf. Pilar 2 OCDE) sinó també sobre emissions de carboni: un mínim global de preu del carboni de 50 USD/tCO2 coordinat internacionalment per evitar la competència regulatòria a la baixa (carbon leakage). Si s’aplicara, la càrrega addicional per a Iberdrola seria: 53,5 Mt × 50 USD ≈ 2.675 M€/any — equivalent al 65% del benefici net 2023 (4.803 M€). Això il·lustra la magnitud del problema: les emissions no estan encara reflectides en els estats financers perquè no existeix un preu de mercat que les cobrisca completament.
Implicacions per a l’ensenyament d’Economia: el docent de secundària té l’oportunitat d’integrar aquest debat en els continguts del Tema 69 (Responsabilitat Social de l’Empresa i balanç social): (a) el concepte d’externalitat negativa i la necessitat d’internalització (Pigou, 1920); (b) el debat entre regulació de preus (impost Pigou, EU-ETS) i regulació de quantitats (acords de París, Kyoto); (c) la informació comptable com a ferramenta de rendició de comptes (accountability) i no només de gestió interna. L’ús de casos reals com Iberdrola, Repsol o Endesa a l’aula facilita l’aprenentatge situat i contextualitzat (Ausubel, 1963: aprenentatge significatiu).