Supòsit 53
Enunciado
Una xicoteta empresa industrial presenta el següent balanç al tancament de l’exercici (en milers €):
- Immobilitzat material: 400
- Existències: 100
- Clients: 80
- Caixa: 20
- Patrimoni Net: 250
- Passiu No Corrent: 150
- Passiu Corrent: 200
L’anàlisi de la liquiditat és central en el diagnòstic financer a curt termini. Permet anticipar tensions de tresoreria que podrien provocar fins i tot la suspensió de pagaments en una empresa rendible a llarg termini (paradoxa de la “rendibilitat sense caixa” — Brealey-Myers, 1988).
Es demana:
- Calcula el Fons de Maniobra (FM) i interpreta’l.
- Calcula les ràtios de liquiditat general, prova àcida (acid test) i tresoreria immediata.
- Diagnòstic financer i recomanacions per a millorar la liquiditat.
Mostrar solución
Comprovació del quadre del balanç:
Fons de Maniobra — definició i normativa: el FM (Working Capital) és la part de l’actiu corrent finançada amb recursos permanents (PN + PNC). Model de balanç del PGC, Tercera Part.
FM = 0 (situació tensa, sense marge de seguretat)
FM = 0 significa que l’actiu corrent iguala exactament el passiu corrent. L’empresa cobreix justament les seues obligacions a curt termini, sense marge de seguretat. Qualsevol retard en el cobrament de clients o ralentització de les vendes pot provocar una tensió de tresoreria. És una situació d’equilibri precari que històricament alguns autors (Suárez Suárez, 1996) anomenen “punt crític financer”.
Excepció sectorial: en sectors amb cobrament al comptat i pagament ajornat a proveïdors (gran distribució alimentària — Mercadona, El Corte Inglés; restauració ràpida) un FM = 0 o fins i tot negatiu és estructuralment normal, ja que el cicle de caixa és negatiu (cobren abans de pagar). En una xicoteta industrial com esta, en canvi, el FM = 0 és preocupant.
Concepte: les ràtios de liquiditat mesuren la capacitat de l’empresa per a fer front als seus pagaments a curt termini. Es construeixen com a quocients entre components de l’AC i el PC, ordenats per grau decreixent d’exigència.
Liquiditat general = 1,00 | Acid test = 0,50 | Tresoreria immediata = 0,10
Lectura escalonada: si l’empresa hagués de pagar demà tot el PC, no podria — només disposa de 100 cèntims per euro a deure, però bona part està en existències (100) i en comptes a cobrar (80) que tarden temps a convertir-se en caixa. Només disposa de 10 cèntims en caixa per cada euro de deute immediat. És una situació de risc d’impagament a curt termini si es materialitza qualsevol esdeveniment advers.
Benchmarks Banc d’Espanya (Central de Balanços Trimestral): la ràtio de liquiditat general mitjana al sector industrial espanyol se situa al voltant d’1,3-1,7 segons subsector. Esta empresa està clarament per davall de la mitjana.
Diagnòstic: l’empresa presenta risc de tensió de tresoreria. La liquiditat general justa (1,00) i l’acid test baix (0,50) mostren que els passius corrents només es cobreixen si les existències es realitzen ràpidament, però les existències solen ser l’actiu menys líquid del corrent (Bernstein, 1993). El veritable problema és la tresoreria immediata = 0,10: només 20.000€ de caixa per a 200.000€ de PC.
Recomanacions operatives (curt termini):
• Reduir existències: optimitzar stocks (model Wilson EOQ, Just-In-Time, kanban). Alliberaria tresoreria sense afectar l’operativa.
• Accelerar el cobrament a clients: descomptes per pagament avançat (típicament 2/10 net 30), factoring (cessió de crèdits a una entitat financera, amb o sense recurs), confirming invers pagat pel client.
• Negociar major termini amb proveïdors: obtindre finançament comercial sense cost financer explícit (sempre que no implique perdre descomptes per pagament avançat).
Recomanacions estructurals (llarg termini):
• Refinançar passiu corrent a llarg termini: convertir part del PC en PNC redueix les obligacions immediates. És la solució típica en plans de viabilitat o reestructuració (Llei Concursal RD-Leg 1/2020).
• Ampliació de capital: aportació addicional de socis o entrada de nous accionistes per a augmentar PN i reduir el pes relatiu del deute.
• Línia de crèdit (pòlissa): facilitat bancària per a imprevistos, sense cost si no s’utilitza (només comissió de disponibilitat).
El cicle d’explotació o cicle de caixa (Cash Conversion Cycle) és la ferramenta operativa per a gestionar la liquiditat en el dia a dia:
CCC = DSO (Dies de cobrament a clients) + DIO (Dies d’inventari) − DPO (Dies de pagament a proveïdors). Com menor siga, menor finançament de circulant necessita l’empresa (Stewart, 1997).