Supòsit 25
Enunciado
Una empresa presenta el següent compte de pèrdues i guanys (en milers €) elaborat conforme al PGC (model abreujat):
• Ingressos d’explotació (Xifra neta de negocis): 500
• Aprovisionaments: −200
• Despeses de personal: −120
• Amortitzacions de l’immobilitzat: −30
• Altres despeses d’explotació: −50
• Ingressos financers: +5
• Despeses financeres: −25
• Tipus de l’IS: 25%
L’anàlisi vertical del compte de PiG permet identificar el pes de cada component sobre les vendes i diagnosticar l’estructura de rendibilitat operativa, financera i fiscal de l’empresa (Bernstein, 1993).
Es demana:
- Calcula els resultats esglaonats: EBITDA, BAII (EBIT), BAI (EBT) i BN.
- Calcula els marges (marge brut, EBITDA, operatiu, net) sobre vendes.
- Calcula la ràtio de cobertura d’interessos (Times Interest Earned).
- Interpretació financera dels resultats.
Mostrar solución
Norma aplicable: PGC, Tercera Part (Comptes Anuals), model de Compte de Pèrdues i Guanys. L’estructura esglaonada permet separar el resultat operatiu (de l’activitat ordinària), del financer (decisions de finançament) i del fiscal (impacte de l’IS).
EBITDA = 130 | BAII = 100 | BAI = 80 | BN = 60 (milers €)
El resultat operatiu (BAII = 100) representa la capacitat de generació de benefici de l’activitat principal abans de qualsevol consideració financera o fiscal. Que el BAI (80) siga menor que el BAII (100) reflecteix un resultat financer negatiu (−20): les despeses financeres superen els ingressos financers, la qual cosa és típica d’empreses endeutades. La caiguda del BN (60) sobre el BAI (80) és del 25%, exactament el tipus de l’IS — tot quadra.
Concepte: l’anàlisi vertical (common-size) expressa cada partida com a % de les vendes. Permet comparar empreses de mida diferent i detectar tendències en l’estructura de costos.
Brut 60% | EBITDA 26% | EBIT 20% | Net 12%
La cascada de marges mostra on “es queda” cada euro de vendes: 40 cèntims en aprovisionaments, 24 cèntims en personal, 10 cèntims en altres despeses, 6 cèntims en amortització, 4 cèntims en financers (net), 4 cèntims en impostos, i els últims 12 cèntims són benefici net.
El BAII cobreix 4 vegades els interessos del deute
La ràtio de cobertura d’interessos (Times Interest Earned, TIE) mesura quantes vegades el benefici operatiu cobreix els interessos anuals. És la mètrica clau per a avaluar el risc d’incompliment del servei del deute. Benchmarks de Standard & Poor’s (rating creditici):
• AAA-AA: TIE major que 12x
• A: TIE 6-12x
• BBB (grau d’inversió baix): TIE 4-6x
• BB-B (high yield): TIE 1,5-4x
• Menor que 1,5x: estrés financer sever
Amb TIE = 4x, l’empresa estaria qualificada al segment BBB. És saludable: pot absorbir caigudes del BAII de fins al 75% abans de comprometre el pagament d’interessos. Però no hi ha un coixí folgat.
Marge brut 60%: l’empresa controla bé el cost d’aprovisionaments. Indicatiu de poder de fixació de preus o eficiència operativa. En distribució comercial és excel·lent; en indústria és normal.
Marge EBITDA 26%: sòlid. EBITDA és la mètrica preferida en valoració d’empreses (múltiples EV/EBITDA) perquè elimina diferències de política comptable d’amortització i d’estructura financera (ús intensiu en M&A — Damodaran, 2002). Un marge EBITDA del 26% situa l’empresa per damunt de la mediana sectorial en la majoria d’indústries.
Marge operatiu 20%: la diferència amb EBITDA (6 punts percentuals) és l’amortització, notable però raonable — suggereix una empresa amb certa intensitat en actiu fix (industrial o d’infraestructura).
Marge net 12%: les despeses financeres netes (20 = 25 − 5) consumeixen una part significativa del benefici operatiu. Suggereix endeutament alt o tipus elevats.
Recomanacions: revisar política de finançament (refinançar deute a tipus més baixos, reduir endeutament mitjançant una ampliació de capital o augment de reserves). Comparar marges amb competidors sectorials mitjançant bases de dades com SABI (Bureau van Dijk), Orbis o Informa D&B.