Supòsit 22
Enunciado
Una societat anònima presenta les següents dades comptables (en milers €) elaborades conforme al PGC:
Balanç:
ANC: 500
AC: Existències 80, Clients 60, Tresoreria 40
PN: 350
PNC: 200
PC: 130
Compte de resultats:
Vendes: 600 | Cost vendes: 350 | Personal: 100 | Amortitzacions: 30 | Despeses financeres: 15 | IS: 25%
L’anàlisi economicofinancera combina informació del Balanç (estat patrimonial) i del Compte de Pèrdues i Guanys (estat dinàmic) — Bernstein-Wild (1998).
Es demana:
- Calcula el resultat de l’exercici esglaonat: BAII, BAI i BN.
- Calcula les ràtios de liquiditat: liquiditat general, prova àcida (acid test) i tresoreria immediata.
- Calcula la rendibilitat econòmica (ROA) i financera (ROE).
- Comprova l’efecte del palanquejament financer (ROE vs ROA).
Mostrar solución
Norma aplicable: Tercera Part del PGC (Comptes Anuals), model de Compte de Pèrdues i Guanys. L’estructura esglaonada permet aïllar el resultat d’explotació (operatiu) del resultat financer i de l’impacte fiscal — fonamental per a l’anàlisi de rendibilitat operativa.
BAII = 120 | BAI = 105 | BN = 78,75 (milers €)
El BAII és l’indicador clau per a avaluar la qualitat operativa: l’empresa genera 120 mil € d’excedent purament operatiu, abans de la decisió sobre l’estructura de capital. És la magnitud comparable entre empreses amb finançament distint (Bernstein, 1993).
Càlcul previ: AC = 80 (Existències) + 60 (Clients) + 40 (Tresoreria) = 180 milers €.
Liquiditat = 1,38 | Acid test = 0,77 | Tresoreria = 0,31
L’empresa compleix les seues obligacions a curt termini, però les tres ràtios estan al límit inferior dels valors recomanats. La ràtio de liquiditat general (1,38) indica que disposa d’1,38€ d’actiu corrent per cada 1€ de passiu corrent — un coixí estret. L’acid test (0,77) mostra que sense comptar les existències, l’AC realitzable més el disponible cobreixen el 77% del PC. Una contracció del cobrament a clients o un imprevist podria generar tensió de tresoreria. Convé millorar la gestió del circulant (Lozano-Pizarro, 2003): reduir saldo mitjà de clients (DSO), optimitzar inventaris (model Wilson) i/o renegociar terminis amb proveïdors.
Benchmark sectorial: en distribució comercial espanyola, la mediana de la ràtio de liquiditat general sol situar-se entre 1,3-1,7 (Banc d’Espanya, Central de Balanços). L’empresa està dins de la mediana baixa del sector.
ROA = 17,65% | ROE = 22,50%
El ROA mesura la rendibilitat de l’actiu total amb independència de com es finance — mètrica adequada per a comparar empreses amb estructures de capital distintes. El ROE mesura la rendibilitat dels recursos aportats pels accionistes, després de pagar interessos i impostos. Que el ROE (22,5%) supere el ROA (17,65%) indica un palanquejament positiu (ho verifiquem al pas següent).
Benchmark: el ROE mitjà de l’IBEX 35 ha oscil·lat entre el 8-12% en l’última dècada; valors superiors al 15% es consideren sobresortints en mercats madurs (Damodaran, 2024). Un ROE del 22,5% és molt alt.
Com que el ROA (17,65%) és molt major que el cost mitjà del deute Kd (4,55%), existeix un spread positiu d’aproximadament 13 punts percentuals. Cada euro de deute afegit genera més rendibilitat de la que costa:
Verificació amb la fórmula clàssica del palanquejament (D = PNC + PC = 330; D/PN = 330/350 = 0,943):
Cada euro de deute genera, després de pagar interessos, més rendibilitat de la que costa. Els accionistes se’n beneficien. Este és l’efecte leverage que estudia Modigliani-Miller (1958, 1963): fins a cert nivell, més deute eleva el ROE; més enllà, el risc d’insolvència eleva el cost financer (Kd) i l’efecte s’inverteix. L’empresa ha de trobar la seua estructura financera òptima equilibrant l’escut fiscal del deute (la teoria del trade-off de Kraus-Litzenberger, 1973) amb els costos esperats de fallida.
Senyals d’alerta a vigilar: si el ROA caiguera per davall del 4,5% (per una caiguda de vendes o pujada de costos), el palanquejament s’invertiria i el ROE es desplomaria — palanquejament negatiu.